• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Com ajudar els més petits a superar traumes

28/02/2013

La pèrdua d'un ésser estimat, un gran desastre natural, un inesperat accident... Si són situacions ja de per si difícils per als adults, per als nens poden ser-ho encara més. Com ajudar-los?
La idea del món com a lloc segur i controlable és una constant en la infància, però aquesta es pot veure greument afectada si passa una catàstrofe o una situació semblant. No obstant això, els pares han de tenir ben present que la seva reacció, en gran manera, determinarà també la del petit. És important tenir en compte que no tots els nens reaccionen de la mateixa manera. A més del caràcter de cadascú, la franja d’edat en què es troben és determinant per triar una forma o altra d’explicar les coses i gestionar les reaccions. S’ofereixen aquí algunes pautes útils per a cada etapa de desenvolupament:

  • Entre 0 i 2 anys : encara que no recorden res conscientment, els records poden aparèixer en fases posteriors, mentre juguen. És possible, a més, que es mostrin irritables.
  • Entre 3 i 6 anys : sensació d’indefensió. Aquí és important la seguretat que puguis oferir. Encara està molt present la creença que les conseqüències d’una catàstrofe són reversibles, i no existeixen les pèrdues permanents. És normal que parlin i fins i tot que recreïn els fets del desastre, per exemple mentre juguen. No s’ha d’impedir, però sí que cal donar-li a entendre que té la nostra protecció i que no ha de succeir una cosa dolenta de nou.
  • Entre 7 i 11 anys : els petits entenen l’efecte permanent d’una pèrdua i es converteix en una experiència traumàtica. Poden aparèixer la culpa, el fracàs i l’enuig. Tampoc seria estranya l’aparició de por i terrors nocturns.
  • De 12 anys en endavant : s’observa aquí un canvi important respecte a les anteriors etapes. Si bé fins ara els nens necessitaven sentir-se més protegits davant qualsevol desgràcia, a aquesta edat necessiten demostrar autonomia, coneixement i experiència. Això els pot conduir a adoptar conductes més imprudents. Les reaccions intenses, però, els desconcerten, de manera que els pot costar parlar del problema.

Com ajudar

  • Mantenir les rutines familiars, en la mesura del possible.
  • Atendre les necessitats especials dels nens, dedicant més temps si és necessari.
  • Si el nen ha estat víctima d’alguna catàstrofe present en els mitjans, és recomanable vigilar quines imatges veuen per la televisió d’aquests fets, en funció del tractament que tinguin.
  • Deixar que expressi els seus sentiments lliurement, i parlar del problema sense tabús.

Quan cal demanar ajuda professional

Hauries de considerar la possibilitat de buscar ajuda professional quan la conducta, per exemple l’enuig constant, repercuteixi sobre el rendiment escolar o el dia a dia. També si apareixen terrors nocturns, comportaments perillosos o obsessius, ansietat extrema, dolor físic, depressió forta, aïllament social voluntari o ús d’alcohol i drogues.


Referència bibliogràfica

Cómo ayudar a los niños a enfrentar traumas. American Red Cross Disaster
Services. 2012 [accés: 13 de febrer de 2013]. Disponible a: http://www.cruzrojaamericana.org/pdf...

Comparteix