• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Com ajudar els menors a fer front al ciberassetjament

07/01/2015

Missatges amenaçants, intimidatoris, ridiculitzants, etc. Són exemples de casos de ciberassetjament que pateixen molts menors. Què pots fer com a pare si el teu fill està patint assetjament? I si és ell el ciberassetjador?

Prevenció i detecció del ciberassetjament

La Generalitat de Catalunya ha elaborat una guia sobre el ciberassetjament on podràs trobar informació i recursos per saber què és, com detectar-lo si el teu fill el pateix i com col·laborar per fer-hi front. En el context familiar, la relació que s’estableix entre pares i fills i l’educació que aquests reben influeixen de manera determinant en les relacions que els nens tenen amb els companys.

Què és el ciberassetjament?

El ciberassetjament entre iguals o ciberassetjament escolar és l’assetjament que es duu a terme utilitzant eines tecnològiques, és a dir, quan un nen o un jove és agredit psicològicament, de manera continuada en el temps, per un o diversos individus, utilitzant Internet, mòbils, etc.

A part dels mitjans tecnològics utilitzats, el ciberassetjament es caracteritza per altres aspectes importants a considerar:

  1. L’accés il·limitat a les víctimes: en qualsevol lloc i a qualsevol hora.
  2. L’anonimat: és molt fàcil amagar la pròpia identitat i, fins i tot, fer-se passar per algú altre.
  3. La rapidesa i la immediatesa en l’impacte i la difusió de l’agressió.
  4. L’elevat nombre de possibles "espectadors".
  5. La persistència de l’agressió, ja que una imatge o un comentari penjat a Internet pot perdurar tota la vida.
  6. L’agressor no veu els danys que ha causat ni pot controlar-ne l’abast, i això li dificulta saber quan ha de parar.

Quines conductes es consideren ciberassetjament?

Hi ha diversos tipus d’agressió que es poden considerar ciberassetjament:

  • Amenaces directes : trucar o enviar missatges amenaçadors o desagradables per correu electrònic, sms, mms...
  • Sostracció de contrasenyes o suplantació d’identitats : fer-se passar per una altra persona en els xats, entrar al correu electrònic d’algú altre fent servir la seva contrasenya, alterar missatges de la víctima...
  • Publicació en blogs i fotologs : publicar fotografies reals o trucades amb comentaris ofensius, escrits despectius i insultants...
  • Enviament de fotografies, arxius de so (podcats) o vídeos per e-mail, sms o mms : enregistrar fets d’amagat o contra la voluntat de la víctima, gravar agressions, alterar fotografies digitalment...
  • Publicació d’enquestes a Internet : editar enquestes a Internet amb voluntat de fer mal. Com a exemple, preguntes del tipus: “qui és la més grassa de l’institut?” o “qui té les orelles més grosses de l’institut?”.
  • Exclusió social : privar la víctima de l’accés a xats o xarxes socials.
  • Mal ús de jocs multiusuari : utilitzar aquests jocs per insultar o amenaçar, fer ús d’un llenguatge obscè o agressiu...
  • Enviament de programes brossa o virus (spam) : subscriure la víctima a determinades pàgines perquè rebi correu brossa o spam. Aquests poden provocar la saturació de la bústia de correu de la víctima i la dels contactes, o l’entrada de virus que poden danyar l’ordinador en qüestió.
  • Subscripció a llistes d’activitats d’adults : llistes de pornografia, d’apostes de joc, d’apologia de la violència...

Què pots fer com a pare si el teu fill:

Està patint assetjament

  • Reacciona amb calma; és bo que l’escoltis, el tranquil·litzis i li donis suport.
  • Dóna-li ajut i afecte perquè recuperi l’autoestima i la confiança en si mateix.
  • Dediqueu temps a seure i parlar; és important que percebi que valores l’esforç que fa per superar el problema.
  • Procura no transmetre-li la teva preocupació, però sí l’interès pel problema i per trobar-hi una solució.
  • Pregunta-li directament si ha tingut algun problema i si li ha passat altres vegades.
  • Dóna-li confiança. Demostra-li que el seu problema també és el teu i que us n’ocupareu junts.
  • Si és el cas, defuig d’entrada renyar-lo pel mal ús que ha fet d’Internet o del mòbil. Probablement, estarà molt afectat i necessitarà el teu suport. Més endavant podràs incidir en les recomanacions sobre l’ús del mòbil i de l’ordinador.
  • Fes-li veure que la situació no és culpa seva. Ningú no es mereix ser maltractat.
  • Evita dir-li què és el que faries en el seu lloc. Has de tenir present que cada jove té un ritme diferent i és necessari respectar-lo. Si no, se sentirà més insegur.
  • Planifica i executa conjuntament les accions.
  • Anima’l a sortir amb els amics o a fer-ne de nous, i a que desenvolupi alguna afició que realment li agradi.
  • Disminueix la freqüència i la intensitat de l’ús d’Internet i del mòbil. Si ho creus oportú, fes-ne una privació temporal.
  • Potencia la seguretat:
    • Canvia amb el teu fill l’adreça i contrasenya del correu electrònic.
    • Bloqueja l’antic correu i no difonguis la nova adreça.
    • Bloqueja les trucades entrants de determinats números telefònics.
  • En cas que conegueu l’agressor, insisteix perquè el teu fill no prengui represàlies i evita enfrontar-te amb ell o amb els seus pares.
  • Fes que entengui que evitar una resposta agressiva no és ser un covard sinó tenir una actitud intel·ligent.
  • Encoratja’l perquè denunciï la situació al tutor o a algun altre professional del centre que sigui de confiança. Estaràs afavorint la seva capacitat per fer front als problemes.
  • És molt important que demanis una entrevista amb el tutor del centre, informar-lo de la situació i fer-ne el seguiment.
  • Valora també la possibilitat que el teu fill rebi ajut psicològic que l’ajudi a superar aquesta situació.
  • En el cas que la situació sigui molt greu, guarda proves, com ara els sms, els mms, els mails, etc. rebuts.

És ciberagressor o està en situació de risc de ser-ho

Si detectes que el teu fill té un comportament de ciberassetjament cap a un company, li has de fer entendre que la seva conducta és inacceptable i pot comportar conseqüències greus. En aquest sentit, el càstig és una mesura necessària, però ha d’anar acompanyat d’altres mesures que l’ajudin a canviar el seu comportament. Per aconseguir-ho, us proposem:

  • Reacciona amb calma i dedica temps a seure i parlar amb el teu fill.
  • Comunica-li la necessitat d’aturar immediatament l’agressió i, si ho creus oportú, fes-ne una privació temporal de l’ús del mòbil, Internet...
  • Pregunta directament al teu fill què està passant i si s’havia comportat d’aquesta manera anteriorment.
  • Fes que s’adoni que està fent mal a un company i que l’impacte de les seves accions pot ser molt gran a nivell global i al llarg del temps.
  • Intervé i controla perquè s’aturi la conducta agressiva.
  • Ofereix-li ajut i afecte i fes-li sentir que valores l’esforç que fa per enfrontar-se al problema i treballar per superar-lo.
  • Facilita i exigeix que demani disculpes i repari el dany.
  • Reflexiona amb ell sobre les conseqüències personals, socials i legals en cas de continuar amb la seva conducta agressiva.
  • Ajuda’l a trobar maneres positives de relacionar-se amb els altres.
  • Estableix el compromís de fer un ús responsable del mòbil i de l’ordinador i pacteu les normes que facilitin el seu bon ús, valorant també la restricció de la utilització d’aquestes tecnologies.
  • Treballa conjuntament amb el tutor del teu fill per oferir-li recursos que li permetin millorar la conducta i les relacions amb els companys.
  • Valora també la possibilitat que rebi ajut psicològic que l’ajudi a superar aquesta situació.

Referència bibliogràfica:

Prevenció i detecció del ciberassetjament. Generalitat de Catalunya , 2012. 

Comparteix