Com afecten les xarxes socials el desenvolupament cerebral dels adolescents?

Un nou estudi publicat a JAMA Pediatrics ha descobert canvis en el desenvolupament funcional del cervell dels joves que consulten les xarxes socials de forma habitual.
La socialització té una importància especial durant l'adolescència. En la recerca de la seva pròpia identitat, els joves solen distanciar-se dels cànons familiars alhora que les relacions entre iguals adquireixen un significat més profund, cosa que, en les darreres dècades, ha passat al pla digital, especialment a través de les xarxes socials .
La digitalització ha arribat per quedar-se i, malgrat les amenaces emergents que suposen les noves tecnologies, les relacions socials en l'adolescència són fonamentals per al desenvolupament emocional i social correcte de l'individu.
Els adolescents d'avui dia pertanyen a la primera generació nascuda plenament en l'era digital. Els anomenats nadius digitals no han conegut un món sense pantalles; les utilitzen de manera intuïtiva i formen part del seu dia a dia en l'educació, l'oci i la socialització.
Segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 98% dels joves d'entre 16 i 24 anys van utilitzar diàriament Internet el 2022. Les xarxes socials han esdevingut un medi natural que configuren la cultura adolescent actual. Les formes tradicionals de relacionar-se han estat substituïdes en bona mesura per les comunitats digitals.
Els m'agrada, comentaris, mencions, seguidors i visualitzacions en plataformes com Instagram o TikTok representen noves formes d'interacció que tenen lloc a les xarxes socials, convertides en llocs de trobada i entreteniment dominants en la cultura juvenil actual.
Efectes de les xarxes socials en el neurodesenvolupament
Un nou estudi publicat a JAMA Pediatrics ha descobert canvis en el desenvolupament funcional del cervell dels joves que consulten les xarxes socials de forma freqüent. La recent investigació realitzada per neurocientífics de la Universitat de Carolina del Nord apunta efectes sobre el neurodesenvolupament en adolescents que fan un ús diari elevat de les xarxes socials.
Els investigadors van fer un seguiment dels hàbits d'ús de xarxes socials en un total de 169 estudiants de 12 anys, que pertanyen a 3 escoles públiques nord-americanes. Es va descobrir que els alumnes que consultaven més de 15 vegades al dia les xarxes socials mostraven una activitat cognitiva més gran en les regions cerebrals implicades en els processos de recompensa social.
Els resultats d'aquest estudi de cohorts suggereixen que els comportaments de comprovació i revisió de les xarxes socials en l'adolescència poden estar associats a canvis en la sensibilitat del cervell a l'anticipació i recompenses socials.
Per què són més vulnerables els adolescents?
L'adolescència també constitueix un període crucial en què es produeixen canvis molt importants en l'estructura i la funció cerebrals, imprescindibles per a la construcció de la identitat i autonomia personal.
Les hormones intervenen en el desenvolupament mental i socioemocional de l’adolescent. Els canvis hormonals propis d’aquesta etapa els fan especialment sensibles a estímuls socioculturals i ambientals, directament relacionats amb la maduració cerebral. Així, quan es produeixen interaccions socials entre joves, ja sigui offline o online, les seves hormones activen l'alliberament de dopamina al cervell, un neurotransmissor encarregat de proporcionar-nos plaer i relaxació.
D'aquesta manera, les interaccions constants entre usuaris que es produeixen en xarxes socials estimulen el centre de recompensa del cervell activant l'alliberament de dopamina, cosa que produeix un estat de plaer que augmenta la necessitat de reconeixement social i la conducta de l'adolescent.
D'acord amb la investigació desenvolupada per la St. Georges University Hospitals NHS Foundation Trust del Regne Unit, es tracta d'un bucle relacionat amb l'alliberament de dopamina. Els usuaris comproven els seus smartphones per buscar notificacions i actualitzacions estimulants que resultin gratificants. Per aconseguir que els nivells de dopamina no decaiguin en l'usuari, les plataformes socials proporcionen estímuls positius de forma aleatòria però constant, mantenint així l'usuari dins el bucle. aleatoria pero constante, manteniendo así al usuario en el bucle.
Què poden fer les famílies?
Els límits són necessaris, però no suficients. Les rutines i les regles de convivència són imprescindibles i els adolescents han de saber que certes conductes estan permeses i d'altres no. Segons recull el 12 Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los», els pares i les mares tenen un paper clau com a figura d'autoritat i guia per garantir un entorn segur i de confiança.
Els autors de l'informe destaquen la importància d'establir normes bàsiques a casa i ben definides perquè tots els membres les recordin i respectin. Tot i això, els límits no garanteixen un creixement cognitiu saludable.
Cal fomentar el pensament crític dels adolescents. Plantejar situacions complexes o problemàtiques que els facin reflexionar quina és l'actitud que volen tenir ells com a individus sobre aquest tema, independentment del que facin els altres, permet potenciar-ne la capacitat d'anàlisi i raonament.
La comunicació i el suport entre els membres de la família són factors protectors fonamentals per a la salut i el benestar dels adolescents. Les demostracions d'afecte mutu i potenciar la vida en família mitjançant activitats de lleure comunes afavoriran la cohesió familiar.
Accés a les fonts d'informació:
- Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de Información y Comunicación (TIC) en los Hogares Año 2022. Instituto Nacional de Estadística.
- Maza MT, Fox KA, Kwon S, et al. Association of Habitual Checking Behaviors on Social Media With Longitudinal Functional Brain Development. JAMA Pediatr. 2023;177(2):160–167. doi:10.1001/jamapediatrics.2022.4924
- Burhan R and Moradzadeh J, Neurotransmitter Dopamine (DA) and its Role in the Development of Social Media Addiction. J Neurol Neurophy, 2020, 11(7), 01-02.
- 12 Informe FAROS. Una mirada a la salut mental dels adolescents. Claus per comprendre'ls i acompanyar-los. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
- ¿Perjudican las pantallas nuestra salud? The Conversation (28/11/2019)
- ¿Cómo afectan las pantallas a la construcción de la identidad de los menores? The Conversation (26/07/2022)