• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Com actuar quan un nen presenta palpitacions al cor

27/03/2014

Si alguna vegada has notat una palpitació al cor sabràs com d'incòmode pot ser per a un nen notar que alguna cosa passa al seu cor. És per això que és important calmar-lo i comprovar quins altres símptomes té per averiguar si és una cosa normal o convé consultar al metge.

Què són les palpitacions?

Les palpitacions consisteixen en la percepció que el batec del cor és més intens i/o més freqüent del que és habitual. 

Cal tenir en compte que la descripció que els nens en poden fer d'elles és molt variable segons la seva edat: mal de pit, que el cor li batega massa fort o que li dóna "cops", que noten una "sensació estranya" en el seu pit, etc.

Quines són les seves causes?

Una persona pot notar palpitacions quan el cor batega més de pressa del que és habitual (taquicàrdia) o quan el batec del cor té lloc abans del que és normal (extrasístoles). 

En la majoria dels casos en nens i adolescents, les taquicàrdies tenen lloc en situacions en les que, de forma natural, el cor batega més de pressa, com la febre, l'estrès, la por, el nerviosisme o l'exercici físic. En algunes ocasions són també produïdes per medicaments, com els utilitzats per al tractament de l'asma (salbutamol), o per consum de cafeïna, nicotina o drogues.

Encara que és poc freqüent en nens, en algunes ocasions les taquicàrdies poden ser degut a una malaltia del cor. 

Totes les persones tenim extrasístoles al llarg del dia, que en general no notem perquè no són molt freqüents. En algunes persones i en algunes circumstàncies (ús d'alguns fàrmacs, abús de cafeïna, nicotina o drogues, hipertiroïdisme i en algunes malalties del cor) poden ser freqüents i ser percebudes per la persona com palpitacions.

Què he de fer si el meu fill diu que nota palpitacions?

En primer lloc, si clarament estan relacionades amb alguna de les circumstàncies esmentades anteriorment, com nerviosisme, febre o exercici físic, és important tranquil·litzar al nen i vigilar-lo per comprovar si, un cop es tranquil·litzi, que li baixi la temperatura o que cessi l'exercici físic, respectivament, continua o no tenint la sensació de palpitacions. 

Si a més de les palpitacions, no té cap altra manifestació i se li passen en uns segons o minuts, no és una urgència però convé demanar una consulta amb el seu pediatre d'atenció primària. 

Si les palpitacions s'acompanyen de dolor al pit, mareig, pal·lidesa, sudoració, si després de notar les palpitacions el nen es desmaia o si les palpitacions duren més d'uns minuts, és convenient consultar a urgències.

Com avalua el metge la causa de les palpitacions?

Si es realitza un electrocardiograma mentre la persona té les palpitacions, pot ajudar al metge a identificar la causa de les mateixes. 

No obstant això, és freqüent que quan el pacient o la seva família consultin ja hagin desaparegut les palpitacions i que l'electrocardiograma que se li realitzi en aquest moment sigui normal. 

En aquests casos, la descripció d'on i com nota les palpitacions, quant duren, com comença i acaba l'episodi, etc, poden orientar al seu metge sobre la causa. En alguns casos, pot trobar convenient derivar el nen perquè el valori un cardiòleg pediàtric.

En aquests casos, mitjançant algunes proves senzilles com una anàlisi de sang, l'electrocardiograma i l'ecocardiografia poden descartar algunes malalties que poden produir episodis repetits de palpitacions. 

Si els episodis de palpitacions són molt freqüents, el registre de l'electrocardiograma de forma contínua durant 24 hores (Holter d'ECG) pot ser útil. 

Només en algunes ocasions, poc freqüents en nens i adolescents, pot estar indicat fer altres estudis, com ara l'ergometria (prova d'esforç cardíaca) o l'estudi electrofisiològic.

Article realitzat per:

Fredy H. Prada Martínez
Cap de Servei de Cardiologia Pediàtrica 
 
Mario Sanz Cuesta
Metde adjunt. Servei de Pediatria

Comparteix