Skip to main content
Com actuar davant els vòmits del lactant?

Com actuar davant els vòmits del lactant?

Com actuar davant els vòmits del lactant?

Hi ha diversos motius que poden provocar que el lactant tingui vòmits freqüents després de cada ingesta.

Tanmateix, no hem d'alarmar si no és que es tracti d'un succés molt reiterat, que el nen tingui dolor abdominal sever i que presenti altres símptomes com febre.

Els vòmits no s’han de confondre amb les regurgitacions, que són expulsions no violentes de l’aliment abans que aquest arribi a l’estómac.

Causes dels vòmits en el lactant

En un lactant, les nàusees poden estar causades per les següents circumstàncies:

  1. Reflux gastroesofàgic: es tracta d’una disfunció de la vàlvula que connecta l’estómac amb l’esòfag, ja que no es tanca correctament. Quan l’estómac rep pressió té lloc la sortida de l’aliment. No es vomita una quantitat important, ni requereix un esforç gran. A mesura que el nen creix, el símptoma va desapareixent. En aquests casos, llevat que hi hagi una pèrdua important de pes, no cal anar a la consulta. N'hi haurà prou amb oferir el menjar en petites quantitats i elevar una mica el coixí al bressol del nadóTambé hi ha l’alternativa d’oferir sèrum oral en dosis reduïdes. Aquest mai ha de ser casolà, ni s’ha de substituir per begudes isotòniques, ensucrades o carbonatades.
  2. Al·lèrgia o intolerància a proteïnes de llet de vaca: els ocorre als nens que en prendre el biberó (o fins i tot la llet materna) vomiten o tenen crisis de plor, diarrees explosives i de vegades taques a la pell. Aquest cas és un exemple de per què mai s’ha de forçar un nen a prendre un aliment.
  3. Infeccions: com ara la gastroenteritis, la infecció urinària, la meningitis,... Hi ha moltes infeccions que tenen el vòmit com a part dels seus símptomes. Solen anar acompanyats de febre, i el nadó pot mostrar menys gana del normal i rebutja els aliments.
  4. Obstrucció de l'aparell digestiu: les més habituals són l’estenosi hipertròfica del pílor i la invaginació intestinal. La primera és habitual en els 4 primers mesos d’edat, i es deu a un engruiximent de la vàlvula que connecta l’estómac amb l’intestí. La segona sol aparèixer entre els 5 i els 10 mesos d’edat, i va acompanyada de dolor abdominal que es manifesta a través d’un intens plor. Pot provocar que aparegui sang a la femta.

Els casos de vòmits en lactants no solen considerar greus, excepte quan van acompanyats d’algun d’aquests símptomes:

  • Apareix sang o bilis en els vòmits. 
  • Hi ha dolor abdominal sever.
  • El nadó presenta somnolència o irritabilitat fora del normal.
  • Hi ha deshidratació: boca seca, absència de llàgrimes o disminució de la quantitat d’orina.

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  13/04/2012 Última modificació:  16/08/2023