• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Com actuar davant de nens que peguen i mosseguen

09/07/2013

Molts nens responen a la frustració a través de cops de puny, mossegades, esgarrapades i altres formes d'agressivitat. Aquest comportament es considera normal en la primera infància però els pares han d'evitar que aquesta conducta sigui habitual.

Molts pares es pregunten alarmats si és normal que els seus fills petits peguin o mosseguin a altres nens o fins i tot als seus pares o altres adults. Per respondre a aquesta pregunta cal tenir en compte alguns factors com l'edat del nen i el context en què té lloc aquest comportament.

És completament normal que aparegui alguna forma d'agressivitat entre els 2 i els 4 anys ja que en aquesta edat el nen té molt poca tolerància a la frustració i s'enfada quan les coses no succeixen com desitjaria. Com en aquesta edat els nens no dominen encara el llenguatge, manifesten la seva frustració passant a l'acció, ja sigui plorant, cridant, amb rebequeries, pegant, mossegant, etc.

Els especialistes sostenen que no és estrany aquest tipus d'agressivitat en els nens petits ja que és en aquesta etapa quan comencen a interactuar socialment i de manera lògica sorgeixen els primers conflictes. Situacions en què dos nens volen la mateixa joguina, o el llapis no pinta o se li va desfà el castell de sorra són situacions en què el nen pot frustrar-se i respondre amb agressivitat.

Respondre amb una conducta agressiva d'aquest tipus davant d'una frustració és un comportament habitual en nens d'aquesta edat, per això els pares no s'han d'alarmar si els seus fills peguen o mosseguen en alguna ocasió a algun company de classe o a algun adult.

No obstant, si aquesta actitud es repeteix sovint, cal intervenir per reduir i evitar l'agressivitat i violència. Cal destacar que la prevenció de conductes agressives és molt important i la millor edat per impedir-ho és en l'edat preescolar; de fet representa la millor oportunitat per impedir el desenvolupament de casos d'agressió física crònica, segons assenyalen els experts.

Factors d'influència per a una major agressivitat

Si bé cada nen és un món, hi ha algunes situacions que poden predisposar a que el nen desenvolupi un patró de conducta més agressiu:
  • Variables personals: nens amb poc autocontrol, que mostren poc respecte als altres i són emocionalment inestables tendeixen a mostrar més agressivitat entre els seus iguals i adults.
  • Variables familiars: nens exposats a situacions complexes en l'àmbit domèstic com el divorci o separació dels seus pares, o llars amb un ambient negatiu o l'ús de mètodes educatius no adequats predisposen que el nen sigui més agressiu.
  • Variables ambientals: els mitjans de comunicació i l'entorn en què es desenvolupa i creix el nen també influencien en el seu comportament i manera d'afrontar les situacions frustrants.

Consells sobre com actuar 

No cal alarmar-se, ja que com ja s'ha comentat aquest és un comportament que forma part del procés normal de creixement i sociabilització del nen. Tanmateix, és important recordar la destacada influència que tenen els pares en el desenvolupament d'una possible conducta o agressiva del seu fill. Per això és molt important predicar amb l'exemple i prestar especial atenció a no reaccionar amb agressivitat davant de situacions frustrants.
 
A continuació es llisten una sèrie de consells per evitar la conducta agressiva en els nens:
  • No ser indiferent als seus atacs. Si mossega o pega a un altre nen, hem d'intervenir, separar-lo i renyar-lo per la seva actitud inadequada. Cal que comprengui que no s'ha de pegar o mossegar ja que fa mal als altres i que s'ha de disculpar pel seu comportament.
  • Ajudar el nen a exposar el que li passa amb paraules. Si el nen no és capaç de comunicar-se amb paraules, podem fer-ho nosaltres per ell preguntant-li per exemple "estàs enfadat, oi?" O "T'has enrabiat perquè no pots jugar amb aquell joguina, no?". Així li farem saber que l'entenem i li farem entendre com s'està sentint. Aquest és un pas fonamental en l'educació de les emocions.
  • Normalitzar com se sent. Hem de ser capaços de fer-li veure que el que sent no és gens estrany, que tots ens sentim així alguna vegada mitjançant frases com "jo de vegades també em poso trist o m'enfado".
  • Ensenyar-li que es hi ha deiferents maneres de reaccionar quan alguna cosa surt malament. D'aquesta manera el nen entén que hi ha alternatives i aprèn a tolerar millor la frustració.
  • No enfadar-se o cridar. Si actuem aixecant la veu, enfadant-nos i mostrant la nostra frustració, l'únic que aconseguirem és que el nen entengui que la violència és l'única possibilitat. Si en aquest moment ens és difícil controlar-nos, s'aconella retirar-nos uns segons, respirar fons, calmar-nos i tornar per parlar amb el nen més tranquil·lament sobre el que ha passat. En aquest sentit és important crear un ambient familiar en què es premiïn els comportaments socials positius.
  • No respondre a les seves exigències. No hem de sotmetre'ns als seus atacs d'ira i sobretot no donar resposta a les seves exigències, així s'adonaran que amb una conducta agressiva no aconseguiran el que es proposen.
  • Ensenyar a ser pacient. Ensenyar-li a esperar quan vol alguna cosa ia utilitzar el llenguatge i la negociació en lloc de l'atac per aconseguir assolir el seu objectiu.
 
La majoria de nens, després dels 4 anys, desenvolupen el llenguatge i guanyen habilitats en comunicació, de manera que van substituint la conducta agressiva per una conducta més reflexiva i comunicativa.
 
Si l'agressivitat del nen no coincideix amb les edats esperables per aquest comportament ni amb els contextos esperables (situacions de canvi com la mort d'un ésser estimat, mudança, etc.) és convenient consultar un professional que ens pugui aclarir la situació i orientar per resoldre-la.
 
Etapa: 

Comparteix