Skip to main content

Com acompanyar els infants en relació al conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna?

Mare abraçant a la seva filla. Freepik

Des de fa poc més de dues setmanes, estem sent testimonis de l’escalada del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna. Al nostre entorn, aquest impactant esdeveniment ha generat una allau d’informació, notícies, crues imatges i intercanvis d’opinions. Poques hores després del seu esclat, el conflicte i les seves conseqüències ja ens generaven un gran impacte emocional. Angoixa, por, incertesa, preocupació, tristesa, indignació i sentiment d’inseguretat són algunes de les reaccions que poden travessar-nos en aquestes circumstàncies. I els infants no n’estan exempts. Així doncs, a continuació t’oferim estratègies sobre com acompanyar els infants en les angoixes i dubtes que puguin sorgir-los en relació al conflicte entre Rússia i Ucraïna.

Quan és el moment de parlar-ne? 

Sempre que l'infant n'expressi la necessitat. El millor és no abordar el tema directament sinó possibilitar que sigui ell/a qui el tregui. Per això, resulta beneficiós facilitar un espai diari de diàleg amb l'infant en el que facis preguntes obertes com ara "hi ha res que et preocupi?", o inclús "has vist darrerament alguna notícia que t'angoixi o no entenguis?". D'aquesta manera, mostres la teva disponibilitat i compromís amb les necessitats de l'infant; però d'una manera que no pressuposa el seu estat emocional i que li permet prendre un rol més actiu a l'hora de manifestar el seu malestar. 

En aquestes trobades, i sempre que tinguis l'oportunitat de parlar del tema, caldrà mostrar interès en l'infant i el seu relat. Poder escoltar activament i respectuosa tot allò que l'infant expressa, facilita que aquest/a se senti segur/a i acollit/a. Malgrat les verbalitzacions o reaccions emocionals de l'infant et puguin semblar exagerades o reiteratives en algun moment, cal mantenir una actitud d'escolta i respecte; mostrant-te sensible al fet que comprendre la dimensió i característiques del conflicte entre Rússia i Ucraïna és un gran repte cognitiu per la majoria dels infants. 

I com respondre? 

En primer lloc, ajuda l'infant a posar nom a les emocions que experimenta. És més recomanable preguntar-li de forma oberta què sent que no pas assenyalar-li directament una emoció. Però si no se'n surt, pots suggerir-ne alguna. Per exemple, "sembla que t'ha fet pena la imatge que has vist" o "penso que sents por per la situació que travessa Ucraïna". D'aquesta manera; 1. Mostres interès, desig d'empatia i capacitat d'escolta, 2. Valides els sentiments de l'infant i 3. L'ajudes a identificar aquestes emocions.

Tanmateix, explicita que és normal que se senti sobrepassat/a o angoixat/a. Això l'encoratjarà a seguir-ne parlant, reduirà possibles sentiments de vergonya o culpa i el/la tranquil·litzarà. Inclús pots parlar dels teus propis sentiments envers el conflicte, però recorda fer-ho mantenint la calma per tal que l'infant no senti que se n'ha d'ocupar.

Si l’infant pregunta sobre la guerra entre Rússia i Ucraïna, caldrà esbrinar primer què en sap al respecte fins el moment: què ha entès, d’on ha tret la informació, què ha vist, etc. Posteriorment, ajuda’l a entendre l’esdeveniment d’una manera ajustada a la seva etapa madurativa, evitant informació o detalls que podrien sobrepassar-lo i tenint present que l’objectiu de l’explicació ha de ser reduir el sentiment de confusió de l’infant.  

Donat que el conflicte es troba geogràficament ubicat a Europa, és especialment probable que l’infant se senti amenaçat i faci preguntes sobre la seva pròpia seguretat. En aquesta línia, és molt important no mentir i, alhora, centrar la resposta en l’aquí i l’ara per reduir l’angoixa de l’infant. Per exemple, “jo no sé què passarà, però ara estem segurs/es”. Tanmateix, evita fer promeses a l’infant ja que, en cas de no poder-les sostenir, se sentirà enganyat.

Com a adult, pots sentir recança per parlar sobre esdeveniments tristos o traumàtics amb un infant, o inclús pensar que serà contraproduent ja que generaràs més por. Contràriament, però, l’infant pot arribar a crear escenaris més crus i més confusos que no pas els que genera al parlar-ne amb un adult que li ofereix la possibilitat de resoldre dubtes i de ser escoltat.  

Amb tot, generar espais de diàleg en els que puguem acollir tant el que ens preocupa com el que ens fa gaudir ens ajuda a afrontar les adversitats. I és a través de mostrar aquesta disponibilitat que l’infant podrà sentir i pensar que, malgrat existeixin situacions de dolor, manté un espai de seguretat i acolliment. 

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  15/03/2022 Última modificació:  19/01/2024
guerra · família · conflicte
Escola de Salut SJD
Escola de Salut SJD
Veure més
Promoció i educació per a la salut dirigides a les futures mares, els infants, els adolescents i les seves famílies. Coneix-nos

Continguts relacionats

Consells per viatjar amb nens
Article

Consells per viatjar amb nens

Viatjar amb nens pot ser un plaer però també un desafiament. L'American Academy of Pediatrics (AAP) ofereix els següents consells per organitzar uns viatges familiars segurs i lliures d'estrès.

Els beneficis de viatjar amb nens
Article

Els beneficis de viatjar amb nens

Viatjar, ja sigui a l'altra part del món o a la ciutat del costat de casa, aporta als nens grans beneficis per a desenvolupar-se social i emocionalment, i els genera una nova actitud davant la vida i cap als altres. Així que, ja saps on aniràs les properes vacances?

Com se celebra el Nadal en altres parts del món?
Article

Com se celebra el Nadal en altres parts del món?

Celebracions diverses: Befana, Pai Natal, Baboushka. Tot i la distància, milions comparteixen la il·lusió nadalenca. Com se celebra a altres països?

Les malalties mentals són hereditàries?
Article

Les malalties mentals són hereditàries?

Si tenim un trastorn mental i estem considerant tenir un fill, probablement ens preguntarem si podem passar el nostre trastorn a aquests. Què diu l'evidència científica sobre l'herència dels trastorns mentals?