Com acompanyar els infants en relació al conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna?

Des de fa poc més de dues setmanes, estem sent testimonis de l’escalada del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna. Al nostre entorn, aquest impactant esdeveniment ha generat una allau d’informació, notícies, crues imatges i intercanvis d’opinions. Poques hores després del seu esclat, el conflicte i les seves conseqüències ja ens generaven un gran impacte emocional. Angoixa, por, incertesa, preocupació, tristesa, indignació i sentiment d’inseguretat són algunes de les reaccions que poden travessar-nos en aquestes circumstàncies. I els infants no n’estan exempts.

Així doncs, a continuació t’oferim estratègies sobre com acompanyar els infants en les angoixes i dubtes que puguin sorgir-los en relació al conflicte entre Rússia i Ucraïna.

Quan és el moment de parlar-ne? 

Sempre que l'infant n'expressi la necessitat. El millor és no abordar el tema directament sinó possibilitar que sigui ell/a qui el tregui. Per això, resulta beneficiós facilitar un espai diari de diàleg amb l'infant en el que facis preguntes obertes com ara "hi ha res que et preocupi?", o inclús "has vist darrerament alguna notícia que t'angoixi o no entenguis?". D'aquesta manera, mostres la teva disponibilitat i compromís amb les necessitats de l'infant; però d'una manera que no pressuposa el seu estat emocional i que li permet prendre un rol més actiu a l'hora de manifestar el seu malestar. 

En aquestes trobades, i sempre que tinguis l'oportunitat de parlar del tema, caldrà mostrar interès en l'infant i el seu relat. Poder escoltar activament i respectuosa tot allò que l'infant expressa, facilita que aquest/a se senti segur/a i acollit/a. Malgrat les verbalitzacions o reaccions emocionals de l'infant et puguin semblar exagerades o reiteratives en algun moment, cal mantenir una actitud d'escolta i respecte; mostrant-te sensible al fet que comprendre la dimensió i característiques del conflicte entre Rússia i Ucraïna és un gran repte cognitiu per la majoria dels infants. 

I com respondre? 

En primer lloc, ajuda l'infant a posar nom a les emocions que experimenta. És més recomanable preguntar-li de forma oberta què sent que no pas assenyalar-li directament una emoció. Però si no se'n surt, pots suggerir-ne alguna. Per exemple, "sembla que t'ha fet pena la imatge que has vist" o "penso que sents por per la situació que travessa Ucraïna". D'aquesta manera; 1. Mostres interès, desig d'empatia i capacitat d'escolta, 2. Valides els sentiments de l'infant i 3. L'ajudes a identificar aquestes emocions.

Tanmateix, explicita que és normal que se senti sobrepassat/a o angoixat/a. Això l'encoratjarà a seguir-ne parlant, reduirà possibles sentiments de vergonya o culpa i el/la tranquil·litzarà. Inclús pots parlar dels teus propis sentiments envers el conflicte, però recorda fer-ho mantenint la calma per tal que l'infant no senti que se n'ha d'ocupar.

Si l’infant pregunta sobre la guerra entre Rússia i Ucraïna, caldrà esbrinar primer què en sap al respecte fins el moment: què ha entès, d’on ha tret la informació, què ha vist, etc. Posteriorment, ajuda’l a entendre l’esdeveniment d’una manera ajustada a la seva etapa madurativa, evitant informació o detalls que podrien sobrepassar-lo i tenint present que l’objectiu de l’explicació ha de ser reduir el sentiment de confusió de l’infant.  

Donat que el conflicte es troba geogràficament ubicat a Europa, és especialment probable que l’infant se senti amenaçat i faci preguntes sobre la seva pròpia seguretat. En aquesta línia, és molt important no mentir i, alhora, centrar la resposta en l’aquí i l’ara per reduir l’angoixa de l’infant. Per exemple, “jo no sé què passarà, però ara estem segurs/es”. Tanmateix, evita fer promeses a l’infant ja que, en cas de no poder-les sostenir, se sentirà enganyat.

Com a adult, pots sentir recança per parlar sobre esdeveniments tristos o traumàtics amb un infant, o inclús pensar que serà contraproduent ja que generaràs més por. Contràriament, però, l’infant pot arribar a crear escenaris més crus i més confusos que no pas els que genera al parlar-ne amb un adult que li ofereix la possibilitat de resoldre dubtes i de ser escoltat.  

Amb tot, generar espais de diàleg en els que puguem acollir tant el que ens preocupa com el que ens fa gaudir ens ajuda a afrontar les adversitats. I és a través de mostrar aquesta disponibilitat que l’infant podrà sentir i pensar que, malgrat existeixin situacions de dolor, manté un espai de seguretat i acolliment.