• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Com abordar amb els nens les imatges i informacions sobre el conflicte bèl·lic a la Franja de Gaza

24/07/2014

Davant la recent escalada del conflicte entre el govern d'Israel i Hamàs, l'organització que representa el govern de Palestina, els informatius de totes les cadenes televisives i altres mitjans de comunicació ens confronten diàriament amb imatges molt dures sobre les morts que s'estan produint a la zona. No hi ha dubte que aquesta informació és necessària per mostrar al món el que hi passa i tractar de protegir per aquesta via a la població civil.

Però estem en període de vacances: els nostres fills estan més temps a casa i possiblement sigui impossible protegir-los de l'allau d'imatges i d'informacions sobre els atacs a la Franja de Gaza. Per aquest motiu, hem de pensar en gestionar l'exposició dels més petits de la família a aquesta sobreinformació de forma proactiva, evitant que els generi malestar i els causi pors.

Fins fa relativament poc temps, es considerava que els nens i les nenes menors de 8 o 10 anys i, especialment, aquells en edat preescolar, quedaven al marge de possibles efectes negatius d'aquestes informacions, "protegits" per la seva relativa immaduresa cognitiva. Però estudis realitzats en els últims 10 anys han demostrat justament el contrari i han permès entendre perquè. 

La sobreinformació mostra dues característiques importants: 

  • Està present en tots els espais de la vida: en les portades dels diaris, que reprodueixen fotografies de gran format i que es veuen en qualsevol quiosc, al carrer, camí del parc; en qualsevol televisió, i no només a l'hora de les notícies, sinó de forma reiterada a gairebé qualsevol hora; fins i tot a la ràdio, a la qual habitualment ni nosaltres ni els nostres fills prestem molta atenció, però que aquests dies repeteixen sovint l'última hora i el recompte de víctimes.
  • Mostra imatges i informacions que suposen un repte cognitiu per als nens menors de 8 anys i que, per aquest motiu, poden resultar amenaçadores per a ells. Un nen en edat preescolar no sap entendre on passa allò que està veient ni valorar si suposa un perill real per a ell. A més, les informacions el confronten amb el dolor, amb la idea de la mort i del patiment físic, cosa que, depenent de la seva edat, potser no havia pensat encara. A més, en cas del conflicte a la Franja de Gaza, es destaca una i altra vegada que la mort de nens i de famílies senceres, fet molt amenaçador per als nostres nens, que poden pensar que allò els pot passar demà mateix a ells mateixos i als seus germans.

Des d'aquesta perspectiva, és més que aconsellable que les famílies ofereixin als nens un marc de referència per entendre allò que estan veient, per poder abordar els seus dubtes i les seves pors i per tranquil•litzar-los.

Com saber si és millor parlar del què ha passat o no fer-ho?

Encara que és improbable, pot passar que els nostres fills no hagin tingut contacte amb les imatges del conflicte o no s'hagin adonat de la seva gravetat. En aquests casos, realment seria contraproduent abordar el tema, perquè podríem generar una inquietud innecessària.

Per tant, aconsellem preguntar als nens si darrerament han vist alguna cosa a la televisió o als diaris que els ha cridat l'atenció. O, en el cas de nens entre 6 i 8 anys, els preguntarem si saben el què està passant a Palestina. En cas afirmatiu, continuarem parlant amb ells sobre el conflicte bèl•lic. 

En cas contrari, no ho abordarem directament. Els direm que hi ha hagut uns problemes (sense especificar) i que alguns adults i nens més grans han estat veient la televisió i buscant informanció. Però que aquestes informacions a vegades confonen nens de la seva edat. Per això, els aconsellem que sempre que alguna notícia els cridi l'atenció ens preguntin per tal que ho puguem parlar entre tots.

Com abordar el tema?

Preguntes com les següents poden ajudar-nos a guiar la conversa amb els nostres fills:
  • Què has vist?
  • Què creus que ha passat?
  • Quina foto (imatge) t’ha cridat més l’atenció?
  • Tu saps què és una guerra?
  • Per què penses que hi ha guerres?
  • Saps on passa això que estem veient?  És a prop o lluny d’aqui?
La idea que dóna suport a aquestes preguntes és avaluar quina informació té el nen i com l'ha interpretat. Només així podrem tranquil•litzar i corregir o complementar la seva visió sense afegir-ne preocupacions o informacions que ells encara no han entès o pensat.

Quina és la millor manera de respondre a les preguntes que ens fan els nostres fills?

La millor manera de donar resposta a les preguntes i els comentaris dels nostres fills suposa respectar els següents principis:
  • Respondre a totes les inquietuds i comentaris que ens facin els nens, sense valorar el seu contingut i amb el màxim respecte pel què han pensat i els inquieta. 
  • Tractar, sempre que es pugui, tranquil•litzar els nostres fills, fent-los veure que a casa nostra, per sort, no hi ha guerra, com la que han vist a la televisió. Palestina i Israel estan lluny d'aquí i, encara que ens preocupem per tot el que pateixen les persones d'allà, aquí estem segurs.
  • Posar especial èmfasi sempre a la disponibilitat d'ajuda en la nostra societat: si aquí ens passa alguna cosa hi ha moltes persones que ens ajuden (la policia, els bombers, les ambulàncies, etc.).
  • Ser absolutament honestos amb les nostres respostes: si fem falses promeses als nostres fills se sentiran enganyats. 
  • Respondre només a allò que ha preguntat o comentat el nostre fill, sense anar més enllà, perquè si ho féssim podríem estar generant nous dubtes o pors. Això sí, mai hem de deixar preguntes sense contestar.
  • Hi ha una pregunta que sol presentar dificultats quan les famílies tracten aquests temes amb els seus fills. És la referida als motius, la pregunta sobre per què unes persones maten a d’altres. És important donar respostes senzilles a aquesta pregunta, perquè els nens no s'espantin per la complexitat de les nostres explicacions. En aquest sentit, una bona resposta pot ser que nosaltres tampoc ho entenem, perquè mai una persona hauria matar a una altra. 

Quines preguntes solen ser les més habituals?

Per a preparar-nos per parlar amb els nostres fills, podem reflexionar prèviament sobre les preguntes que habitualment formulen els nens:
  • Per què hi ha guerres?  
  • Qui fa explotar les bombes i qui són els que disparen?
  • Per què la policia no pot evitar que hi hagi morts?
  • Les persones que fan això aniran a la presó?  
  • Com es què els metges no poden curar els ferits?
  • Per què algú mata a nens?

I a més a més…

Potser pugui semblar una mica amenaçador parlar amb els nostres fills de successos tristos i traumàtics com les guerres. I ens pot donar la sensació que parlar d'aquestes qüestions els pot generar més pors que no pas tranquil•litzar-los. Pensem dues coses al respecte:
  • Quan un nen té preguntes i no sap o no pot trobar respostes, les inventa ell mateix o en parla amb altres nens de la seva edat. I les respostes que construeix sense l'ajuda d'un adult sempre són més amenaçadores que les que donem nosaltres, els adults, des de la comprensió d'allò que els inquieta.
  • Si el nostre fill és petit, aquesta sigui potser la primera vegada que s'enfronta al dolor humà. Però no serà l'última. Acompanyar i ajudar-lo a entendre què passa quan la vida ens planteja situacions dures és modelar la seva resposta davant la vida i preparar-lo per al futur.

Article realitzat per la UTCCB:

La Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de Barcelona (UTCCB) és el centre de prevenció i gestió de situacions crítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ofereix intervenció psicològica especialitzada a individus, grups i organitzacions en l'abans, el durant i el després d'un esdeveniment traumàtic.

UTCCB:

  • Campus UAB - Facultad de Psicología. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Barcelona - Spain.
  • Tel. 900 10 15 80 / International calls: 93 581 37 04 / Email: info@utccb.net
Twitter @UTCCB
Icono Facebook facebook.com/UTCCB
 
UTCCB SIPEP UAB

 

Comparteix