• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Cel·lulitis orbitària en nens: descripció, diagnòstic i tractament

16/03/2017

Què és la cel·lulitis orbitària?

La cel·lulitis orbitària és una malaltia infecciosa produïda per bacteris que afecta els teixits profunds que envolten l'ull. La infecció pot ser difusa, formant un flegmó, o localitzada, en forma d'abscessos.

És més freqüent en nens que en nenes i pot ocórrer a qualsevol edat, amb una mitjana de al voltant dels vuit anys.

En la majoria de casos és una complicació d'infeccions respiratòries superiors, sobretot de la sinusitis aguda, per això és més freqüent en els mesos de tardor i hivern i que els gèrmens que la produeixin siguin els responsables més habituals de les sinusitis. També pot presentar-se en adolescents amb sinusitis crònica en qualsevol època de l'any.

Quines manifestacions produeix? Com es fa el diagnòstic?

El diagnòstic és clínic, per les manifestacions que produeix. Solen ser nens que porten diversos dies amb manifestacions típiques d'un refredat, amb augment de mucositat, tos, febre... i posteriorment presenten enrogiment, calor, dolor i augment de volum de les parpelles d'un ull.

En casos més greus poden manifestar dolor amb el moviment dels ulls, limitació de la seva mobilitat, visió borrosa o bombament de l'ull.

És important diferenciar-la de la infecció de les parpelles, anomenada cel·lulitis preseptal o palpebral, en aquest cas el tractament no necessita ingrés hospitalari i sol ser suficient amb el tractament amb antibiòtic oral. Altres malalties que cal diferenciar de la cel·lulitis orbitària són aquelles que produeixen inflamació de les parpelles, com ara els mussols, l'edema de causa al·lèrgica o per conjuntivitis i la infecció de la glàndula i del sac lacrimal (dacriocistitis i dacrioadenitis aguda, respectivament).

Quines complicacions pot tenir?

La complicació més freqüent és la formació d'un abscés subperiòstic, que consisteix en una acumulació de pus en una zona concreta de les parets de l'os de la cavitat de l'ull. En casos lleus pot ser una troballa a l'escàner que es fa durant l'ingrés. En altres casos pot produir manifestacions d'augment de pressió sobre el mateix, amb desviació de l'ull, dolor i limitació de la seva mobilitat. En aquests casos, o si la seva mida és gran, pot ser necessari drenar-lo mitjançant cirurgia.

Si bé altres complicacions són poc freqüents, poden ser greus, ja que la localització de la infecció possibilita l'extensió de la infecció a zones properes, com les venes del cervell o el mateix teixit cerebral.

Com es tracta i quin és el seu pronòstic?

Donades les seves potencials complicacions es recomana l'ingrés hospitalari per rebre tractament antibiòtic intravenós i per valorar l'extensió de la infecció mitjançant un escàner o tomografia cranial. El tractament antibiòtic intravenós ha de mantenir-se almenys fins a dos dies després que desapareguin els signes d'inflamació. Si no hi ha complicacions, posteriorment es dóna l'alta per continuar amb antibiòtic oral fins a completar almenys deu dies de tractament.

En alguns casos en què la infecció s'hagi produït un abscés pot ser necessari el tractament quirúrgic per evacuar el seu contingut i, amb això, millorar l'evolució i facilitar la curació.

L'evolució en la majoria dels casos, si s'ha detectat de manera precoç i tractada de forma adequada, és a la curació sense seqüeles.

Comparteix