Causes, símptomes i tractament de les fissures facials

Les fissures facials són les malformacions congènites de la cara i crani més freqüents. Consisteixen en un defecte de fusió de les estructures facials en què es poden veure alterades, ja sigui de forma parcial o de forma completa, la formació del llavi, de l’alvèol dentari, del paladar anterior i del paladar posterior. 

Hi ha casos amb afectació unilateral i altres que afecten de forma bilateral. En general afecten a un de cada 700 nounats, sent la fissura labiopalatina unilateral la forma més freqüent de presentar-se. 

Per què succeeixen?

La majoria de les vegades les fissures facials són anomalies aïllades, que vol dir que no es veuen altres malformacions en el bebè, pel que el pronòstic és quasi sempre molt bo. 

La causa de la fissura normalment és desconeguda, tot i que hi ha un 20% de casos amb antecedents a la família. Més infreqüentment la causa pot ser genètica, ambiental (tabac, alcohol, desnutrició, altitud), infecciosa o tòxica (fàrmacs administrats durant el primer trimestre). 

Les fissures facials també poden formar part d’un quadre sindròmic en el què hi ha altres malformacions congènites, i en els quals el pronòstic dependrà de les anomalies associades. 

Com es diagnostiquen?

L’ecografia morfològica realitzada normalment entre les 20-22 setmanes de gestació és la principal eina diagnòstica prenatal. En general, la capacitat de detecció prenatal de la fissura que afecta al llavi es troba al voltant del 60%. 

En canvi, l’avaluació del paladar no forma part de l’exploració rutinària prenatal i és per això que, en aquells casos en els que no hi ha antecedents familiars, la fissura palatina aïllada no se sol diagnosticar abans de néixer. 

Com serà el postpart? 

Aquestes patologies afecten l’estructura, la morfologia, la composició i la funció del llavi, l’alvèol i/o el paladar. L’objectiu és restablir l’anatomia i l’estructura facial. 

Per això és necessari el tractament multidisciplinar del pacient per l’equip de medicina fetal, neonatologia, assessorament de lactància, psicologia-logopèdia, otorinolaringologia, odontologia, ortodòncia i cirurgia maxil·lofacial. 

Alimentació i lactància

Un dels punts principals d’aquesta etapa és valorar que el nadó aconsegueixi una correcta alimentació, segura, eficaç i satisfactòria. La unitat disposa d’un equip d’assessorament de lactància que l’ajuden en tot moment. 

L’èxit generalment triga més que en un nounat sense fissura facial i depèn del grau d’afectació però si no s’aconseguís una lactància materna directa, existeixen diferents biberons per a administrar la llet. 

Tractaments definitius 

El tractament es basa en diferents cirurgies en les quals es tracta la reconstrucció de l’anatomia i estètica, així com de la funcionalitat de la boca, llavi i deformitat nasal, així com del paladar. 

La cirurgia de reparació del llavi i nas serà la primera operació a dur a terme. En general es realitzarà al voltant dels sis mesos de vida. Cap a l’any de vida, si hi ha afectació del paladar, caldrà cirurgia de reparació del paladar.

El nen o nena farà seguiment i controls fins a l’etapa adolescent per a valorar el desenvolupament global, amb una correcta estètica i un bon funcionalisme de les lesions tractades.