Cànnabis: falsos mites i consells per a pares

Si el teu fill està en plena adolescència o a punt d'entrar-hi, segurament et preocupi la possibilitat que provi algun tipus de droga. La marihuana és una de les drogues més esteses entre els adolescents.

En aquest article pretenem descriure què és el cànnabis, quins efectes produeix en la salut i davant de quin alarmes hem d'estar alerta per poder detectar que els nostres fills estàn consumint cànnabis per poder prendre les mesures necessàries. Recorda que el millor consell és informar el futur adolescent sobre què són les drogues i oferir espais de diàleg per poder respondre a tots els seves dubtes al respecte

Què és el cànnabis o marihuana?

El cànnabis o marihuana és un psicotròpic que s'obté de la planta del cànem. Segons l'OMS, en l'informe anual que publica en relació amb el consum de drogues (World Drug Report, 2015), el cànnabis és la droga il·lícita més consumida al món. Històricament el seu consum es coneix des del III mil·lenni aC i tradicionalment els usos que se li han donat han estat vinculats a l'oci, a la religió i a la medicina.

A partir de la segona meitat del segle XX, el consum, possessió i venda de productes elaborats amb cànnabis es van declarar il·legals a la gran majoria de països... en alguns d'ells s'estan actualment revisant les polítiques relacionades amb aquesta droga, ja sigui per la pressió que estan exercint els anomenats "clubs socials de cànnabis", així com també per la seva vinculació amb conductes delictives. Per aquest motiu, la legislació relacionada amb la prohibició del consum de cànnabis és a dia d'avui diferent segons el país i no és unànime a nivell europeu.

Marihuana i adolescents

Una dada rellevant i sobre la qual volem incidir està relacionat amb que el fet que l'edat d'inici de consum de drogues s'avança cada vegada més en el temps, fruit també de l'avanç de l'adolescència a edats més primerenques. En concret, i pel que fa al consum del cànnabis en l'adolescència, destaquem que és una droga fàcil d'obtenir, econòmica i que permet provar noves emocions i sensacions que poden resultar atractives en la forma d'afrontar i viure l'adolescència pels joves.

La imatge que tenen els menors del consum de marihuana, va associada a informacions que no són verídiques des del punt de vista científic i de les que volem deixar constància en aquest article, amb l'ànim d'informar i formar tant als joves com als pares. Dos són els principals "falsos mites socials" associats al consum de cànnabis:

1. Que es tracta d'una droga inofensiva, sense efectes secundaris a mitjà i llarg termini.
2. Que no genera cap tipus d'addicció.

L'ús terapèutic de la marihuana, exclusivament en pacients adults, pot haver estat un factor col·lateral afavoridor de l'existència d'aquests mites. En aquest sentit, què passa, quan el consum del cànnabis es fa sense cap tipus de prescripció mèdica, dosificació i necessitat de consum?

Passem a abordar qüestions relacionades amb l'obtenció i forma d'administració il·legal d'aquesta droga, aspectes relatius amb els seus efectes secundaris i el seu potencial addictiu, així com senyals que poden alarmar els pares del consum dels menors de cànnabis i consells  tant per detectar-com per eradicar-lo.

Com es consumeix aquest tipus de droga?

El cànnabis o marihuana és una droga de baix cost que se sol fumar, mitjançant la preparació de l'anomenat "porro" amb una manipulació manual, a través de la barreja amb la planta del tabac o en alguns casos fumada mitjançant una pipa. Altres formes d'administració conegudes són la seva utilització en la preparació de determinats aliments, infusionat com si es tractés d'un te o barrejat amb altres drogues. En relació amb aquest últim format, la combinació més freqüent és amb el "crack" o pedra de cocaïna que s'inclou en la preparació del porro, preparació que multiplica els seus efectes secundaris.

La marihuana es pot adquirir de forma molt assequible pels joves, tant en relació amb el seu preu, com pel que fa a les fonts de distribució. En molts casos, encara que no estigui permès al nostre país per a un ús no terapèutic, es conrea a nivell domèstic, com si es tractés d'una planta per a ús alimentari, element que afavoreix el mercat clandestí. Insistim en la importància que aquests dos aspectes, reduït cost i facilitat d'adquisició, contribueixen al consum d'aquesta droga per part dels adolescents.

És addictiva la marihuana?

Es considera que un jove és addicte al cànnabis quan hi ha un patró continuat de recerca i ús d'aquesta substància amb alta compulsivitat i que genera un perjudici psicosocial.

Tot i que la reacció que comporta l'efecte d'abstinència no és prominent, quan el consum no és esporàdic es coneixen les dificultats per l'abandonament del mateix, per tant aquest aspecte  confirma l'efecte addictiu d'aquesta droga.

Quines conseqüències pot generar el consum de cànnabis?

• Trastorns cognitius. El sistema nerviós dels adolescents està en ple desenvolupament durant l'adolescència, per tant, el consum d'aquest tipus de droga genera efectes més indesitjables en la població jove que en l'adulta. Fumar cànnabis comporta un doble efecte a nivell del sistema nerviós: l'augment de l'activitat cerebral i posteriorment la degradació de la matèria grisa. Aquesta sembla ser l'explicació que s'ha trobat en alguns estudis, associada a la reducció del coeficient intel·lectual entre els joves que són consumidors habituals.
• Síndrome amotivacional. Fa referència al comportament "passota", que no ens importa res i que "passem de tot". Es caracteritza per un dèficit en la motivació, amb apatia, abúlia i falta d'interès per fer coses.
• Riscos en la conducció. El consum de cànnabis altera la percepció de l'entorn, comporta efectes al·lucinògens, provoca somnolència, augmenta el temps de reacció i per tant disminueix la capacitat de resposta. Aquests aspectes davant la conducció d'un vehicle, multipliquen de forma considerable el risc d'accidents que a més puguin afectar i danyar als acompanyants al vehicle, o a altres conductors.
• Canvis de caràcter. La irritabilitat i l'ansietat són dos aspectes rellevants que ocasionen el consum de cànnabis i que a més deterioren la convivència familiar.
• Psicosi i esquizofrènia. L'aparició d'aquests trastorns psiquiàtrics en adolescents s'ha descrit no només relacionada amb els antecedents familiars, sinó també en relació amb el consum de marihuana.
• Gana i son. L'augment de la gana de forma considerable, especialment vinculat al consum de dolços, sembla ser un altre dels efectes secundaris del consum habitual de cànnabis, així com la somnolència. Hi ha persones que consumeixen marihuana per poder adormir-se, mentre que en el cas d'abstinència l'efecte que ocasiona l'abandonament del consum habitual és l'insomni.
• Altres efectes secundaris: conductes sexuals irresponsables, quan el consum és per dones embarassades s'ha detectat una relació amb el reduït pes del nounat, afavoreix el càncer de pulmó, etc.

Davant de quins senyals d'alarma han d'estar atents els pares per detectar el consum de marihuana per part dels seus fills?

• Passa menys temps amb la família, i més temps a soles o fora de casa.
• Mostra canvis dràstics de caràcter, amb un alt nivell d'irritabilitat.
• Falta a classe, arriba tard i es redueix el seu rendiment acadèmic.
• Compra objectes diversos en els quals apareix símbols relacionats amb el full de marihuana.
• Perd interès per les seves activitats d'oci habitual.
• Presenta comportaments associats a la conducta d'"estar drogat" quan torna a casa (parla molt, riu en excés, té els ulls vermells o vidriosos...).
• Quan arriba del carrer se'n va corrents cap a la seva habitació.
• Fa olor de marihuana, l'olor és inconfusible i se sol impregnar amb facilitat al cos i a la roba.
• Té instrumental relacionat amb les drogues: paper d'embolicar, filtres, etc.

Quins consells oferim als pares per ajudar els seus fills a abandonar el consum de cànnabis?

• Parlar amb el jove, sense cap tipus de pudor i com més aviat millor sobre el tema de les drogues, els tipus que existeixen, els seus efectes secundaris, etc. És important exigir a l'adolescent el seu compromís conforme s'espera que mai arribi a provar i consumir drogues. Si aquest principi i valor educatiu està clar a nivell familiar des de la més tendra infància, en el moment en què el jove ho arribi a vulnerar segur que experimenta el sentiment de traïció cap a aquest principi. Aquest aspecte, pot ser també un signe d'alarma per a la família, quan l'adolescent manifesta una tristesa i sentiment de culpa inexplicable per part seva.
• Provocar situacions i moments reflexius. Una estadística publicada en un mitjà de comunicació, una pel·lícula o qualsevol altra informació que li permeti establir un diàleg constructiu amb l'adolescent en què pugui treballar al costat d'ell sobre la conscienciació relacionada amb els efectes adversos del consum de drogues.
• Ajudar-lo a saber enfrontar-se a situacions compromeses i ensenyar-li a dir no. En moltes ocasions la iniciació al consum de drogues no es produeix per voluntat o iniciativa del jove, sinó per la vergonya i la pressió davant els seus iguals a dir "no". Ensenyar-li a tenir arguments afavoridors d'aquesta resposta, li permetrà, en el moment en què es  produeixin aquestes situacions, a enfrontar-s'hi amb la confiança necessària per manifestar la seva negativa davant el consum de drogues.
• Ensenyar-lo a afrontar el risc d'experimentar noves emocions. L'adolescència està plena de noves sensacions, sentiments i experiències tant agradables com desagradables, aquestes últimes poden ser un focus afavoridor per a la iniciació al consum de drogues. Es tracta d'una època en què no es detecten els riscos de les emocions fortes i aquestes són una temptativa. Ensenyar-lo a afrontar situacions desagradables d'una forma saludable, forma part de l'educació emocional que tant a nivell familiar com escolar hem de dur a terme.
• Actuar sempre com a exemple. Mai serà fructífer alliçonar als nostres fills sobre allò que nosaltres no practiquem. Per tant, els pares hem de ser els primers en demostrar que els valors que inculquem als nostres fills, els practiquem. L'efectivitat d'una educació familiar en què es conscienciï als menors sobre els riscos de fumar, beure alcohol, consumir alcohol, etc. quan no són practicats pels pares, podríem dir que serà gairebé nul·la.
• Acudir al consell professional. En molts casos, tant les famílies com els adolescents necessiten l'ajuda d'experts per poder superar l'addicció a les drogues. No cal avergonyir-se de compartir qualsevol inquietud amb el pediatre, psicòleg o educador, el consell expert segur que us aportarà recursos que desconeixeu i que us permetran ajudar el vostre fill. Recordem que ningú ens ensenya a ser pares ni ens prepara per a les situacions que l'educació dels fills ens pugui comportar, per tant, acudir al consell professional no només serà d'ajuda per al menor, sinó també per als propis pares. 

Accés a les fonts de consulta:

Drug World Report, OMS (2015). [Data de consulta: 16/01/2015]

Control de drogas de las Nacionales Unidas. [Data de consulta: 16/01/2015]

Lo que la marihuana puede hacer por su salud. [Data de consulta: 16/01/2015]