Skip to main content
El boom de la cirurgia genital femenina: causes i conseqüències

El boom de la cirurgia genital femenina: causes i conseqüències

El boom de la cirurgia genital femenina: causes i conseqüències

La cirurgia genital femenina s’està convertint en una de les operacions estètiques que més estan augmentant. En una societat de culte al cos, es busquen vagines i vulves perfectes, que desafiïn la gravetat i el pas del temps.

És per això que la cirurgia genital, malgrat encara representa el 1’5% de les intervencions a l’Estat, és la que més creix, segons la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica

Les intervencions més demandades són aquelles que modifiquen la forma i dimensions dels genitals. Es redueixen els llavis menors i es remodelen els majors, es fan liposuccions del mont de Venus quan aquest perd fermesa, i es restaura la virginitat.

Però per què aquest “boom”?

Tot i que no existeixen dues vagines iguals, la societat pretén establir un cànon de bellesa pels genitals. Fins ara aquestes qüestions només preocupaven als homes, però actualment existeix un ideal anatòmic pels òrgans femenins en el que es fan rejoveniments amb làser, líftings de pubis i del caputxó del clítoris, reducció dels llavis menors, i blanqueig de la zona.

Aquest augment es dóna per la coincidència en el temps d’una llibertat sexual i un renaixement d’un model masclista que infantilitza els genitals femenins. El "pubis perfecte" no te pèl, ni res que sobresurti, i el fet que les dones vagin rasurades implica deixar al descobert les “imperfeccions“ de la zona.

Un altre objectiu és el de tenir relacions sexuals més plaents, pel que algunes clíniques amplien el conegut com a punt G amb injeccions d’àcid hialurònic o greix del pacient; i es tracta el vaginisme, trastorn en el que la contracció involuntària impedeix la penetració.

També s’està estenent la cirurgia que promet restaurar la virginitat, duent a terme una reconstrucció de l’himen. 

El problema en les noies adolescents

Les adolescents, sota la influència de les hormones de la pubertat, es veuen sotmeses a una ràpida transformació dels seus teixits genitals. Això pot portar-les a preguntar-se si el seu cos és normal, i poden expressar la seva insatisfacció respecte a l'aparença, mida, o simetria. 

Sovint el desig de millorar les condicions físiques que elles perceben com defectuoses, s’agreuja pel fet d’estar sotmesos a fortes tensions a causa de les concepcions socials del cos femení ideals, o la preocupació dels pares per a la perfecció del cos.

Tot i que els procediments de reconstrucció dirigits a la correcció de les anomalies (causada per defectes congènits, traumatismes, infeccions o malalties) o procediments cosmètics realitzats per remodelar les estructures normals, poden millorar la funció, l'aparença i l'autoestima, no tots els adolescents són adequats per a la intervenció quirúrgica. 

L’assessorament i orientació dels adolescents amb aquestes preocupacions requereix un enfocament ampli i reflexiu, un coneixement especial del creixement normal físic i psicosocial, i una avaluació de la maduresa física i la disposició emocional del pacient. 

Les adolescents que sol·liciten sotmetre’s a una cirurgia plàstica solen tenir diferents motivacions i objectius en comparació amb els adults a la recerca d'aquests procediments. Habitualment es mouen empeses per un desig “d’encaixar", pel que l'avaluació de la maduresa emocional de l'adolescent i la seva capacitat de prendre decisions autònomes lliure de pressions dels amics o familiars, és essencial.

El trastorn dismòrfic corporal

Pot donar-se el cas que l’adolescent sol·licitant d’una cirurgia genital pateixi un trastorn dismòrfic corporal. Aquest trastorn, que consisteix en una preocupació important o exagerada per algun defecte físic que pot ser real o imaginari, comença a l'adolescència i condueix a les sol·licituds de correcció quirúrgica repetida, sense alleujament dels símptomes. 

En el cas que el ginecòleg sospiti que un adolescent té un trastorn dismòrfic corporal, haurà de referir la pacient a un professional de la salut mental.

Altres casos de cirurgia genital

Quan les adolescents busquen tractament mèdic, el primer pas és sovint l'educació i oferir-los confiança pel que fa a la variació normal en l'anatomia, el creixement i el desenvolupament. Es poden oferir mesures no quirúrgiques de caire cosmètic (com l'ús d’emol·lients), si la disposició dels llavis menors durant l'exercici o l'ús de la roba enganxada al cos, produeix malestar; però es donen casos en els que els símptomes persisteixen. 

En aquest cas, els metges coincideixen en que no totes les preocupacions sobre els llavis grans o deformes són estrictament cosmètics. Les adolescents que estan involucrades en certs esports poden experimentar molèsties, com ara rascades o picor en els llavis. En aquests casos, la correcció quirúrgica pot ser perfectament considerada una opció.        

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  27/06/2016 Última modificació:  17/07/2023
genitals

Continguts relacionats

Parlar de la sexualitat amb els adolescents, un tema tabú?
Article

Parlar de la sexualitat amb els adolescents, un tema tabú?

La majoria de pares no saben com parlar de la sexualitat amb els fills i molts ho converteixen en un tema tabú, un fet que a la llarga pot perjudicar la confiança i l'aprenentatge dels adolescents. La clau està en tractar el tema amb naturalitat i llibertat.

El penis del meu fill, és normal?
Article

El penis del meu fill, és normal?

El penis del nostre fill és normal? És massa petit? Hi ha alguna cosa malament? Sovint els pares es fan aquesta pregunta quan veuen que el seu fill va augmentant de pes i consideren que aquesta part del cos és massa petita.

Dubtes sobre les berrugues genitals: què són, com es contrauen i com acabar amb elles
Article

Dubtes sobre les berrugues genitals: què són, com es contrauen i com acabar amb elles

Les berrugues genitals són una malaltia de transmissió sexual (MTS). Si el teu fill decideix mantenir relacions sexuals, la millor forma de prevenir-les consisteix a posar-se la vacuna contra el virus del papil·loma humà, usar preservatiu i sotmetre's a revisions amb regularitat.

Activitats relacionades