Una bona cal·ligrafia és indicador d’un millor aprenentatge

25/08/2013

Font:

Els estris adequats poden suposar una millora en la cal·ligrafia i, per tant, en el desenvolupament de l’aprenentatge i altres habilitats corresponents.

Segons un estudi coordinat per Kid’s Cluster, l’Associació clúster de productes infantils de Catalunya i del qual FAROS en forma part, es posa de manifest la importància de la cal·ligrafia en el procés d’aprenentatge dels més joves, tant pel que fa al desenvolupament de competències de lecto-escriptura com a la psicomotricitat fina.

L’estudi, finançat per empreses del sector infantil com Abacus, ELBA, Canson, Hamelin Brands (Oxford) i Staedtler, també remarca la importància que té el suport sobre el qual s’escriu, ja que segons la investigació, la qualitat dels resultats ve determinada per la qualitat del paper que es fa servir, i això afecta al seu gramatge (el gruix) i tipus de superfície.

Les consideracions posturals també son claus segons els experts, i també suposen un àmbit de treball dels educadors que miren d’evitar males postures que afecten no només la qualitat dels escrits i altres treballs, sinó la salut de l’infant i l’impacte de males postures adoptades de forma continuada.

Conclusions de l’estudi

L’estudi es va realitzar al llarg del curs 2012 – 2013 i es va dirigir a alumnes de sisè de primària de vàries escoles de Catalunya. Les conclusions són les següents:

Un 70% dels alumnes van millorar la seva cal·ligrafia quan van incorporar la ploma com a estri d’escriptura.
La millor qualitat del paper que han fet servir també ha facilitat una millor cal·ligrafia en els escrits.

Aquesta millora està clarament per sobre de la que han experimentat els que no han canviat d’estri.

Consells pels alumnes

Per a l’escriptura amb ploma o amb tinta en gel, el paper amb gramatge de 90 gr/m2 és especialment adequat perquè permet una millor absorció de la tinta i evita difuminats en el traç. Els alumnes que tenen tendència a pressionar molt el paper amb la seva escriptura veuran alleujada aquesta tensió si fan servir ploma, que relaxa el moviment i la pressió durant l’escriptura.

L’escriptura es modifica per diverses causes que cal considerar en el moment d’avaluar una cal·ligrafia i de facilitar unes condicions adequades:

Endògenes o que deriven del propi individu:

Problemes de salut
Estat d’ànim
Cansament
Necessitat d’ulleres correctores

Exògenes o d’entorn, que són factors modificadors de l’escriptura:

Qualitat o mida dels estris
Qualitat i mida dels suports (no és el mateix un full estàndard que una etiqueta adhesiva o una pissarra)
Il•luminació adequada i suficient
Posició per a escriure
Taula
Cadira
Orientació del full o suport d’escriptura

Aquests factors són especialment importants en el cas dels infants, donat que encara no han automatitzat una bona cal•ligrafia i, per tant, la seva escriptura és susceptible de rebre influències exteriors.

Per això s’aconsella que els infants treballin en bones condicions físiques i psíquiques, en un entorn adequat i silenciós, i amb la ventilació i il•luminació adequades.

Pel que fa a l’ús del paper pautat, és molt aconsellable fins a que no s’hagi assolit un domini escriptural (normalment als 14 anys). El paper pautat no només permet assolir una correcta proporció entre les tres zones de la lletra: mitja, superior (les majúscules i les prolongacions cap amunt de la t, l, f, b o d) i inferior (en lletres com q, p, f o g), també facilita que l’infant distribueixi millor l’espai interlineal i, més important, l’espai entre lletres i, sobretot, entre paraules.

Pel que fa a la mida de la quadrícula, s’aconsella anar-la reduint segons es va progressant. Quan hi ha dificultat o manca d’habilitat escriptural la lletra tendeix a fer-se gran, i amb major domini es fa més petita. Així s’aconsella començar amb una quadrícula de 5 mm o superior i reduir-la a 4 mm quan la lletra ha madurat prou (cap als 14 anys).