Bolquers de tela o d'un sol ús. Quina és la millor elecció per a tu i per al teu fill?
Com tots els pares, quan arribi el moment del naixement del teu fill hauràs d'afrontar la decisió de triar entre bolquers de tela o d'un sol ús.
Els bolquers de roba reutilitzables avui en dia tenen poc a veure amb els "draps" que ens van posar a molts de nosaltres. Han guanyat en comoditat, en estètica, en eficàcia i estan disponibles en una àmplia varietat de textures.
Els d'un sol ús, entre els quals també pots trobar moltes marques i preus, solen estar formats per una capa interior per evitar que la pell del nadó estigui humida, una part central absorbent i una coberta exterior per impedir que surti el líquid. A més, són més lleugers i prims que els de tela.
Quina triar? No hi ha una resposta concloent. T'oferim a continuació una sèrie de factors a tenir en compte per saber quin s'adapta millor a les teves necessitats i a les del teu nadó.
El de menor impacte ambiental
La idea d'utilitzar bolquers de roba pot resultar atractiva a primera vista si estàs preocupat per la teva petjada ecològica (i la dels teus fills). El problema és que no està clar que els bolquers reutilitzables siguin més ecològics que els d'un sol ús.
Un estudi realitzat a Anglaterra el 2005 no va trobar diferències significatives entre l'impacte ambiental dels bolquers d'un sol ús i el dels reutilitzables. Altres investigacions posteriors tampoc han aclarit quina de les dues opcions és més "verda".
Cada alternativa té els seus avantatges i inconvenients. Per produir els bolquers d'un sol ús cal petroli (un recurs no renovable) i la tela de molts arbres ja que la majoria d'ells conté polpa de fusta. A més, suposen gairebé un 2% dels residus domèstics totals. Els bolquers de tela poden costar menys de fabricar (cada un d'ells pot ser reutilitzat unes 75 vegades), però per a produir-los s'utilitzen compostos químics i pesticides que fan malbé el medi ambient. I per a la seva neteja, es consumeix una gran quantitat d'aigua i d'energia.
El més senzill d'utilitzar
Si tenim en compte aquest criteri, l'elecció està clara. Els bolquers de roba suposen més feina perquè cal posar les rentadores, poden ser més bruts i són més complicats de canviar. Quan els rentis, has de tenir en compte que ho has de fer separat de la resta de roba. Primer has de llançar els excrements al vàter, posteriorment esbandir els bolquers en aigua freda i després remullar-en una solució de detergent amb lleixiu. Finalment, els has de escórrer i rentar en aigua calenta amb un detergent suau.
Els bolquers d'un sol ús són més fàcils de canviar. A més, cal tenir en compte que és més fàcil viatjar amb ells perquè pots llençar els bruts sense haver de portar-los de nou amb tu a casa, i que els canviaràs menys vegades cada dia perquè són ultraabsorbentes i tenen una capa interior que elimina la humitat de la pell.
El més econòmic
Se solen elogiar els beneficis econòmics dels bolquers de roba. Però de la mateixa manera que hi ha bolquers d'un sol ús de preus molt dispars segons les marques, amb els de tela passa el mateix segons quin sigui el seu sistema, qualitat o complements. Així que tu mateix podràs valorar quan facis les teves pròpies comptes.
El millor per a la pell del nadó
Els bolquers de tela poden causar en principi menys al·lèrgies en les pells sensibles dels nadons que els d'un sol ús, que fan servir més productes químics en la seva elaboració. En contra, podem dir que aquests últims absorbeixen molt més, de manera que el contacte de la femta amb la pell és menor, la qual cosa redunda en la salut de la seva pell.
La humitat excessiva en la pell i el contacte amb l'orina poden causar erupcions cutànies. Els bolquers de tela no poden eliminar la humitat de la pell de manera tan efectiva com els d'un sol ús, raó per la qual és molt important canviar-los ràpidament quan estiguin humits o hi hagi deposicions.
En definitiva, ja que no hi ha una criteri clar sobre quin tipus de bolquers utilitzar des del punt de vista ecològic, has de prendre la teva decisió personal en base a factors com el preu, la facilitat d'ús o el resultat que t'ofereixen amb el teu nadó.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
La transició del bolquer als calçotets o a les calcetes varia d’un nen a l’altre. Als 2 o 3 anys d’edat se sol aconseguir el control d’esfínters, però el procés d’aprendre a usar l’orinal s’allarga més o menys segons la seva motivació. Cal que et carreguis de paciència i no el pressionis. Has de ser conscient que no existeix cap fórmula ràpida ni fàcil d'entrenar al nen a que faci les necessitats a l’orinal, però sí alguns consells.
A molts nens els costa treure l'hàbit de posar-se el dit a la boca. Alguns pares tenen por que això pugui donar lloc a problemes dentals, mentre que altres consideren, simplement, que és un costum lleig. Però el que molts no saben és que conèixer les causes d'aquest gest és fonamental perquè s’acabi.
Quin és el poder dels massatges? Amb ells, el nadó experimenta una sensació de benestar físic i emocional, i el pare o la mare aprèn a conèixer millor al seu fill. Així que, ¿per on comencem?
No és gens estrany que el conducte que transporta les llàgrimes des de l'ull fins al nas no s'hagi desenvolupat completament al néixer, o estigui parcialment tancat.
Enregistrament del seminari web sobre els aspectes més importants de la salut mediambiental i dels petits canvis que podem fer a les nostres rutines familiars. Facilitat per la doctora Elena Codina, referent de l'Unidad de Pediatria Mediambiental de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Visualitza l'acte de presentació del 13er Informe FAROS sobre l'ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil. A què ens enfrentem? Una crida a la reflexió i a la sensibilitizació.
