Per què és bo que els nens consumeixin làctics?

Els lactis

Tres racions de làctics al dia ajuden a cobrir la necessitat diària de calci. A més, és aconsellable diversificar el consum de làctics i no centrar-se únicament en la llet. Els productes fermentats, com els iogurts i el formatge, són més fàcils de digerir i tolerar.

Els productes fermentats, com els iogurts i el formatge, són més fàcils de digerir i de tolerar.

Els mamífers prenen llet de la mare en néixer i fins durant un període de temps (que varia entre espècies) i posteriorment les aportacions dietètiques ja no provenen de la llet. En general, els adults mamífers es tornen, en certa mesura, intolerants a la lactosa. La introducció de la ramaderia suposa canvis alimentaris substancials per a la població humana, com ara l'aportació de làctics d'origen altres espècies.

Actualment, han sorgit algunes corrents que aconsellen reduir o eliminar el consum de làctics, però no existeix cap evidència científica que doni suport a aquestes teories. En canvi, sí que hi ha beneficis nutricionals comprovats derivats del consum, sempre que sigui dins del context d'una alimentació equilibrada.

Els làctics són una bona font de minerals, a causa del seu alt contingut en calci, fòsfor i magnesi. La presència de la lactosa, (disacàrid que és font principal d'hidrats de la llet) i la caseïna (principal proteïna de la llet) afavoreixen l'estabilitat, absorció i biodisponibilitat d'aquests minerals.

Per cobrir les necessitats recomanades d'ingesta de calci diari, hem de prendre 3 racions de làctics al dia. Els làctics aporten entre el 55 % i el 70 % del calci dietètic, per tant, si excloem els lactis de la dieta, es fa complicat substituir-los.

El calci està present en altres aliments com fruits secs, fruites o verdures, que el contenen de forma natural, o altres productes com els cereals o la llet de soja, que estan enriquits amb calci. Fins i tot l'aigua de l'aixeta en conté petites quantitats. Tanmateix, en tots aquests productes, la biodisponibilitat de calci és molt menor que en els làctics.

El calci és captat pel nostre organisme, i una bona opció per millorar l'absorció d'aquest és a través de la vitamina D (present per exemple a la llum solar).

Desnatats i semidescremats

En el cas de la llet sencera, un 50% de l'energia proporcionada prové del lípids, i un terç d'aquests greixos són saturats (són els que coneixem com a "dolents" per al colesterol). Però els estudis mostren variacions en els nivells de colesterol HDL (bo) i LDL (dolent) que no sempre són desfavorables.

Hi ha estudis que han associat el consum de làctics sencers a menor pes i, alhora, làctics desnatats a major pes. Aquests estudis s'han de considerar amb molta cura perquè no tenen en compte els hàbits globals. Les guies aconsellen làctics desnatats en els adults si pateixen hipercolesterolèmia, sobrepès o malaltia cardiovascular. En canvi, les recomanacions de l'Academia Americana de Pediatria indiquen làctics desnatats o semidesnatats a partir dels 2 anys de vida.

Independentment que siguin sencers o desnatats, els estudis apunten a una relació inversa entre major consum de lactis i obesitat i també malalties com la diabetis tipus 2, síndrome metabòlica i hipertensió arterial. Això és cert en particular per a la llet i sobretot per al iogurt.

Làctics variats

Estudis en nens han relacionat un consum de làctic variat (és a dir, combinar iogurts i formatge fresc a més de la llet) a un augment del consum total de làctics, i una aportació major d'hidrats de carboni i calci, així com menors aportacions de greix de la dieta general consumida. A més, les xifres de colesterol sèric són més baixes. Aparentment és bo diversificar els làctics i no només prendre llet. Els làctics fermentats, a més, per les seves característiques, són més digeribles i solen ser presentar una major tolerància.

Els formatges adobats tenen un alt contingut en greix saturat i el seu consum, malgrat les elevades aportacions de calci, s’ha de considerar en moderació. Al mercat hi ha una gran selecció de productes làctics amb colors i etiquetatges molt diferents que atrauen els més petits: la llet i el iogurt natural o formatge fresc sempre són la millor opció. A aquest producte natural es pot afegir fruita tallada per donar més varietat.

És important saber que, en afegir sabors, textures i color hem de posar atenció a les etiquetes i comparar cada producte amb el iogurt natural: comprovar si s'han afegit sucres, edulcorants, greixos (productes com cremes, iogurt grec, etc.). Cal plantejar-se si cada làctic és adequat per al seu consum diari o hauria de ser de consum ocasional.

Com a conclusió, és important recalcar que els làctics, tant la llet com derivats, i la contribució a l'alimentació, s'han de considerar sempre en el context d'una dieta equilibrada on contribueixen molts grups d'aliments que aporten diferents nutrients.