Aprendre a cooperar
Formar i exercitar la cooperació per a l'acompliment d'activitats de forma grupal és bàsic, i es deu fer tant en l'entorn familiar com en l'acadèmic. Ser tolerant davant la frustració, compartir, ser pacient i respectuós amb els altres són altres habilitats importants de la interacció col·laborativa amb altres.
Els adults hem d'educar els nens en les normes del joc col·laboratiu o un altre tipus d'activitats que requereixin el treball en equip. De forma innata podem arribar a ser egocèntrics i a moure'ns per interessos personals. En les dinàmiques col·laboratives ha de primar l'interès i objectiu del grup, per sobre de les individualitats. Ajudar que els petits entenguin aquesta realitat ja que assimilen les regles del joc o normes de funcionament de l'equip és bàsic. L'exemple clàssic, que s'utilitza per entendre les dinàmiques grupals són els esports en equip.
En el procés d'interactuar en base al benefici del col·lectiu i no l'individual, el nen haurà de fer un esforç personal, acceptar les habilitats i debilitats personals, i valorar les de la resta de companys. El millor equip és aquell que potencia les capacitats de la individualitat en benefici de la col·lectivitat, encara que això suposi en algunes ocasions no considerar certs interessos personals.
La resistència a la frustració és un altre valor a treballar de forma individual i col·lectiva, malgrat que l'equip de joc, d'estudis o d'acompliment professional hagi estat configurat en base a les potencialitats dels seus membres, el fracàs o el fet de no assolir l'objectiu establert, sempre es pot. El bon jugador de futbol, el bon company de joc o de treball, és aquell que no defalleix i que entén l'error com un nou repte a superar.
L'entrenament i la capacitació psicològica per superar la frustració, ha de ser també tasca de pares i educadors, i s'incorporarà segons les diferents habilitats i capacitats inherents a cada activitat en equip.
Vegem a continuació algunes recomanacions per integrar el treball en equip en l'entorn familiar, entre iguals o juntament amb els adults.
Jocs de taula
Es recomanen aquells en els quals no es participa de manera individual, sinó en equip. Ens permetran fomentar les següents habilitats:
-
Complir amb unes regles i normes senzilles.
-
Exercitar la paciència a l'haver d'esperar torn per jugar.
-
Saber portar una frustració perquè no sempre es guanya.
-
Fomentar el pensament lògic-matemàtic.
-
Corregir els errors i aprendre'n d'ells.
-
Expressar-se i practicar el vocabulari adequat per buscar i negociar estratègies amb la resta de membres de l'equip.
Videojocs
S'hauran de seleccionar aquells adequats a l'edat dels infants i joves, que a més tinguin un component educatiu i que permetin adquirir altres habilitats i aprenentatges com els següents:
-
Aplicació de continguts conceptuals o teòrics amb possibilitat de la seva exercitació i implementació pràctica en un entorn simulat.
-
Exercitació del pensament estratègic i de la presa de decisions necessàries basades en la rapidesa.
-
Millora de la capacitat visual i de la capacitat motora, per exemple mitjançant la coordinació mà-ull en determinades aplicacions.
-
Permeten estructurar accions en base a un objectiu final, que és perseguit de forma grupal, i que comporta l'exercitació dels valors d'interacció en equip per aconseguir aquesta finalitat.
-
Fomenten la sociabilitat i la relació entre iguals.
És una evidència coneguda que en els primers anys de la nostra vida, els aprenentatges adquirits, determinaran la nostra personalitat i les nostres capacitats per a l'edat adulta. En aquest context el treball en equip ens permetrà que els nostres nens i joves del present, siguin adults competitius, amb bones habilitats emocionals i amb una bona cohesió social.
