Beneficis que els nens mengin al menjador escolar

Comença el nou curs escolar, és el moment d'organitzar-se i iniciar la rutina diària, que inclou la decisió d'apuntar o no als nens al menjador escolar. Amb el temps ha anat augmentant el nombre de famílies que han optat per utilitzar aquest servei, a causa dels canvis que s'han produït en l'organització familiar. Tot i així, hi ha pares que tendeixen a evitar aquesta possibilitat i són partidaris d'emportar-se els fills a dinar a casa perquè creuen que s'alimentaran millor. Però, és sempre així?

L'estudi ALADINO, realitzat a Espanya el 2011, va concloure que l'excés de pes es dóna amb més freqüència entre els nens que mengen a casa en comparació amb els que mengen a l'escola.

És en el nucli familiar on s'ha de dur a terme la principal educació i adquisició dels hàbits saludables en els nens. El menjador escolar només representa un àpat al dia, durant 5 dies a la setmana i no totes les setmanes de l'any. Els nens aprenen per imitació del seu entorn, principalment, dels seus pares. Per tant, és primordial que a casa es promoguin uns hàbits alimentaris adequats, que els nens aniran adquirint amb el temps. El treball conjunt entre les famílies i l'escola a través també del menjador escolar és clau per millorar l'alimentació i, al cap ia la fi, la salut dels nens. 

Funcions del menjador escolar

El menjador escolar ha de ser una eina educativa complementària, que ha de tenir com a objectius principals intervenir en l'educació per a la salut, la higiene i l'alimentació, a la vegada que ensenya aspectes relacionats amb la responsabilitat, l'oci i la convivència. Per això ha de complir les següents funcions, desenvolupades a la "Guia de l'alimentació saludable en l'etapa escolar" de l'Agència de Salut Pública de Catalunya:

• Proporcionar als nens menjars de qualitat nutricional, higiènica i sensorialment acceptables.
• Fer educació per a la salut, desenvolupant i reforçant l'adquisició d'hàbits saludables, tant higiènics com alimentaris.
• Fomentar les normes de comportament i la utilització correcta del material i els estris del menjador, així com promoure els aspectes socials i de convivència durant els àpats (educació per a la convivència i la responsabilitat).
• Planificar activitats d'oci que contribueixin al desenvolupament de la personalitat i a fomentar hàbits socials i culturals sobre alimentació (educació per a l'oci).

Per què no optar pel menjador escolar?

Actualment s'està potenciant la millora nutricional dels menús que se serveixen als menjadors escolars, sent, cada vegada més, revisats per dietistes-nutricionistes, qui planifiquen menús saludables i equilibrats. D'aquesta manera es potencia la diversitat alimentària, adequant els menús a l'època estacional i l'entorn sociocultural. L'ambient del menjador és un moment propici perquè el nen accepti i realitzi normes tant higièniques com alimentàries d'acceptació de nous menjars en un entorn lúdic i amb els amics. Ja que per imitació i per no sentir-se diferents, els nens mengen millor, amb més facilitat i sense pràcticament ajuda.

És habitual que a casa al menú s'adapti als gustos o preferències dels nens per evitar conflictes a l'hora de menjar. Al menjador escolar, no hi ha opció de triar, tots els nens mengen el mateix. D'aquesta manera, molts acaben menjant al col·legi aliments que a casa solen rebutjar.

Moltes famílies troben dificultats per arribar a final de mes i el primer aspecte en el qual es procura estalviar és en el menjar. Per això, acaben comprant menys productes frescos, de qualitat i tendeixen a seguir una alimentació monòtona, on prevalen aliments superflus i precuinats, que generalment són més econòmics. No obstant això, aquests aliments suposen una aportació calòrica elevada però es tracta de calories buides i no són nutricionalment adequades. En aquests casos, el menjador escolar sol proporcionar un àpat complet amb fruites i verdures fresques. D'aquí neix la gran necessitat de les beques de menjador, especialment en situacions de conjuntura econòmica desfavorable.

Així mateix, un cop acaben de dinar, els nens juguen al pati, realitzen activitats que en general suposen moviment, fomentant l'activitat física. En canvi, quan els nens mengen a casa, tendeixen a estirar-se davant de la televisió o de l'ordinador, afavorint el sedentarisme.

Com ja s'ha comentat, el menjador escolar no ho és tot. Es tracta d'una eina que pot ser d'ajuda per a les famílies. Per això, cal que a casa es procuri complementar el menjar del col·legi amb els sopars, a partir del menú escolar aportat pel centre amb suficient antelació. Aquests sopars han de ser també equilibrats i contenir verdures, fècules (arròs, patates o pasta) i carn, peix o ou. A més, és important procurar que aquest menjar es faci en família i amb el televisor apagat per afavorir la comunicació entre tots els seus membres. 

Accés a les fonts de consulta:
Agència de Salut Pública de Catalunya. “L’alimentació saludable a l’etapa escolar” Barcelona: Editat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya. 2012

Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Documento de consenso sobre la alimentación en los centros educativos. Madrid; 2010.

Estudio ALADINO: Estudio de Vigilancia del Crecimiento, Alimentación, Actividad Física, Desarrollo Infantil y Obesidad en España 2011. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Madrid, 2013.

Aranceta Bartrina J, Pérez Rodrigo C, Dalmau Serra J, Gil Hernández A, Lama More R, Martín Mateos MA, et al. El comedor escolar: situación actual y guía de recomendaciones. An Pediatr (Barc). 2008 Jul;69(1):72-88.