Beneficis del joc en el lactant de 3 a 6 mesos

El nadó de 3 a 6 mesos és un nen de mirada viva, que li agrada tafanejar i seguir amb la mirada. Inicia el joc amb els familiars, té un somriure que podem provocar i fins i tot poc a poc anirà desenvolupant la riallada.
Es tracta d'un bebè que se sap comunicar millor, utilitzant el plor per fer-ho. Però també comença amb un llenguatge al que anomenem xerroteig i que es basa en modular la seva veu d'una manera graciosa, de vegades inesperada i sense consonants (a això li direm parrup).
Aquest nadó de 4 o 5 mesos ja comença a portar la mà cap a allò que vol agafar, a portar a la línia mitjana els objectes (davant de la cara o del pit), a ajuntar les dues manetes allà i, per descomptat, a endur-se els objectes a la boca!
Per sort, ja no dorm tant i tenim més estones per poder jugar amb ell.
Coneixent una mica més les seves aptituds i el seu desenvolupament, a què podem jugar amb ell? I com ho fem?
És important conèixer quines postures hem de fomentar per al joc. D'una banda, podem jugar amb el petit recolzat, sempre tenint cura que tingui una postura centrada i simètrica per facilitar la seva motricitat cap a la línia mitjana.
També, podem jugar amb ell agafant-lo "recollit", "com si estigués assegut dins d'un ou" de manera que pugui ser fàcil per a ell que una mà es trobi amb l'altra a la línia mitjana, agafar coses a l'alçada dels ulls o del pit i tenir a prop els genolls per poder descobrir-les i tocar-les. Col·locarem els objectes de joc (ja siguin objectes en si o la nostra cara) davant d'ell en el centre del seu espai anterior. Una manera d'aconseguir aquesta postura és a la falda.
Quan està estirat…
A aquesta edat veurem com comencen a aprendre les relacions temporals entre un estímul i la resposta. Per exemple, li podem fer pessigolles i esperar el seu somriure, el nadó esperarà llavors que ho tornem a fer, ell riutà de nou... i així successivament, de manera que li estem ensenyant que les seves actuacions porten una conseqüència, que hi ha una causalitat, un compromís, que és una cosa que més endavant tornarem a treballar: la relació causa-efecte.
Podem també treballar la "permanència", però com seran petits i espantadissos ho farem amb una tela transparent.
Podem tapar-li lleugerament la cara de manera que ens vegi a través de la tela i comprengui el joc de "ara em veus, ara no em veus". Posem el drapet davant parlant-li perquè sàpiga que estem allà, encara que ens veurà amb la transparència, i després el traiem somrient-li i dient-li "ara sí em veus".
La comunicació…
Com diem, és una època de començament d'un llenguatge molt inicial que es coneix com xerroteig. És divertit veure com es poden tenir "pseudoconverses" amb el nadó, de manera que ell respondrà a les nostres frases si ens prenem un temps per a parlar-li i per deixar-li "parlar". Estarem treballant el primordi del llenguatge, de la modulació de la veu, dels sons... Veureu que en ocasions poden arribar a cridar i "espantar-se" de la seva pròpia veu. És normal, estan entrenant. És important dedciar una estona a "parlar" amb ell i deixar-li pauses perquè participi, fomenti l'escolta, el contacte visual i el llenguatge com a forma de comunicació.
També podem gravar els seus xerroteigsi després posar-li a escoltar la seva pròpia veu. La seva reacció pot ser molt curiosa.
Quan està incorporat…
Podem jugar amb ell amb objectes manejables, roms i que pugui explorar amb la boca. Preferiblement que puguin produir algun so en moure's i que tinguin colors; això atraurà més la seva atenció.
Quan són molt petits veurem que acostarà la mà encara amb poca destresa. En aquest cas cal acostar la joguina al dors de la mà de manera que la maneta s'obrirà i llavors l'ajudarem a agafar-ho. Quan siguin més grans aquest moviment serà ràpid i més encertat.
Hem de facilitar que el porti a la línia mitjana, que ho agafi entre les dues mans mentre el mira.
Més endavant veurem que aprendrà a passar-se'l d'una mà a una altra, per això necessitem que l'objecte sigui manejable. Que ho pugui mirar, girar i explorar... això serà més ric com més gran sigui el nen.
I òbviament, el porta a la boca, la qual cosa els produeix un plaer especial i és una forma d'explorar. Així que compte amb els objectes petits, sobretot aquells amb els que juguen els germans grans!
Utilitza diferents objectes amb diferents textures i sons, però que tots es puguin xuclar amb seguretat i siguin fàcilment rentables.
Com coincideix amb l'època d'erupció de les dents en alguns nens, podem utilitzar mossegadors per fer aquest joc quan els vegem molestos.
Si a aquests jocs els sumem els anteriors recomanats per al nadó més petit (seguiment visual, orientació per so, estimulació tàctil amb massatges, música...) anirem a poc a poc augmentant el repertori de jocs. I segur que és fàcil identificar les seves preferències!