• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Per què és beneficiós que els pares estiguin presents durant els procediments dolorosos

01/03/2016

Sense cap dubte, i com demostren nombrosos estudis, és beneficiós que els nens estiguin acompanyats pels seus pares quan se'ls sotmet a alguns procediments dolorosos, com ara analítiques de sang, sutura de ferides, sondatges urinaris, puncions lumbars o reducció de fractures o luxacions. En alguns casos, i en hospitals fins i tot, se'ls anima a estar presents durant la inducció de l'anestèsia abans d'una cirurgia.

Independentment que s'utilitzin mesures que disminueixen el dolor i l'ansietat (fàrmacs tòpics, inhalats o per via venosa), la separació dels seus pares genera en els nens una gran ansietat. Per això, la seva presència pot ser una part fonamental de les anomenades "mesures no farmacològiques". És a dir, aquelles accions com acompanyar al nen, explicar-li pas a pas què sentirà i què pot fer per alleujar el dolor.

Aquestes accions, realitzades amb la col·laboració i amb la presència dels seus pares, contribueixen a disminuir l'ansietat, tant del pacient com dels seus familiars, i pot facilitar als professionals sanitaris la realització del procediment.

Així mateix, com mostren les enquestes realitzades en alguns d'aquests estudis, la vivència de la majoria dels pares és positiva, manifesten estar satisfets d'haver estat presents i que en cas de donar-se de nou la circumstància tornarien a fer-ho.

D'altra banda, en general, la conclusió en avaluar l'experiència del personal sanitari que realitza el procediment (generalment infermeres i en algunes d'elles metges) és que la presència dels pares no incrementa significativament el seu estrès, no dificulta la realització de la tècnica ni complica la docència de personal en formació.

Per això, en els serveis d'atenció al pacient pediàtric (urgències, generalment, però per extensió també qualsevol centre sanitari) cada vegada més es recomana oferir als pares l'opció d'estar presents durant la realització d'aquests procediments, sempre que segueixin les indicacions i escoltin els suggeriments del personal sanitari que ho portarà a terme.

Pel que fa a la presència dels pares durant la reanimació d'un nen en situació de parada cardiorespiratòria, si bé ha d'oferir-se, per les particularitats de la situació i la gravetat, mereix una consideració a part de la dels procediments dolorosos.

A continuació us mostrem en aquest vídeo de l'Hospital Sant Joan de Déu sobre la prresència dels pares durant la inducció a la anestèsia.

 

 

Accés a les fonts de consulta:

Dingerman RS et al. Presencia de los progenitores durante los procedimientos cruentos complejos y la reanimación cardiopulmonar: revisión sistemática de la bibliografía. Pediatrics (Ed esp). 2007;64(4):209-224.

Gamell Fullà et al. ¿Están presentes los padres durante los procedimientos invasivos? Estudio en 32 hospitales de España. An Pediatr (Barc). 2010;72(4):243-249. 

Martínez Moreno et al. Presencia de los familiares durante la realización de procedimientos invasivos. An pediatr (Barc). 2012;77(1):28-36.

Parra Cotanda C, Luaces Cubells C, Pou Fernández J. ¿Deberían los padres estar presentes durante los procedimientos invasivos en urgencias? An Pediatr (Barc). 2009;70(3):293-296.

Tema: 

Comparteix