Analítica de sang: quan són necessàries i com es realitzen

A vegades, els pediatres necessiten més informació que una història clínica exhaustiva i l'exploració física per poder fer un diagnòstic precís per oferir el tractament més adequat. Una de les proves que poden fer són les anàlisis de sang.

L'analítica de sang és un examen de laboratori que permet l'avaluació detallada dels diversos components sanguinis. Tot i que l'extracció de sang pot provocar ansietat a causa de la utilització d'agulles, el procediment en si mateix és generalment ràpid i comporta un dolor mínim.

La composició de la sang és aproximadament d’un 45% de cèl·lules —incloent-hi glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes— i un 55% de plasma. Aquest últim, la part líquida de la sang es compon d'un 90% d'aigua, a més de proteïnes com ara l’albúmina, immunoglobulines i factors de coagulació, juntament amb enzims, hormones, glucosa, greixos (com colesterol i triglicèrids), sals minerals, gasos dissolts i vitamines.

Cadascun d'aquests elements exerceix funcions essencials en el cos, i la seva quantitat i proporció poden ajudar a avaluar l'estat de salut d'un individu. Per exemple, la quantitat de glòbuls blancs pot indicar una infecció mentre que el nivell de glucosa pot suggerir diabetis.

Cal destacar que en una analítica de sang no se sol·licita l'anàlisi de tots aquests components, sinó només dels que són pertinents per al diagnòstic o el seguiment de la salut del nen o adolescent. Així, l'elecció de les substàncies que cal analitzar està dissenyada per proporcionar la informació més útil per a la cura i l'orientació mèdica del pacient.

A través de l'avaluació d'una petita mostra de sang venosa, es poden obtenir indicis valuosos sobre la salut general del cos i la funcionalitat dels seus òrgans i sistemes.

En casos d'infeccions greus, es pot fer també un hemocultiu, que implica el cultiu de la mostra de sang per detectar la presència i el creixement de bacteris. Això és particularment útil per determinar el tractament antibiòtic més efectiu per al pacient. En definitiva, l'analítica de sang és una eina valuosa i versàtil en l'arsenal mèdic per a la cura i el diagnòstic en nens.

Com es realitza una analítica de sang?

Les analítiques de sang en nens no difereixen significativament en el procediment respecte a les dels adults. El procés sol ser ràpid i implica l’extracció duna petita quantitat de sang, generalment duna vena del braç. La mostra després s'envia al laboratori per analitzar-lo.

Les analítiques de sang en nens es duen a terme amb agulles més fines que les utilitzades en els adults, minimitzant així qualsevol incomoditat. El personal encarregat d'aquest procediment està altament capacitat per fer l'extracció de sang de manera eficient i pràcticament indolora. Tot i això, malgrat aquestes mesures, el temor a les agulles pot ser un desafiament.

És essencial per als nens que ho puguin comprendre, rebre una explicació clara i senzilla del procediment. La presència dels pares durant l'extracció pot proporcionar un sentit de seguretat i de suport, ajudant a calmar els nervis del nen.

En certs casos es poden utilitzar analgèsics, com la sacarosa als nadons, o anestèsics tòpics en forma de crema per disminuir encara més qualsevol sensació de dolor. Altres recursos, com la realitat augmentada mitjançant l'ús d'ulleres de realitat virtual, poden fer que el procés sigui més suportable per al nen.

El procediment d’extracció implica la punció de la vena amb una agulla fina, després d’una acurada desinfecció de la pell. A més, es fa servir un torniquet, generalment una tira de goma, per facilitar la dilatació de les venes i permetre una extracció de sang més eficaç i ràpida.

En resum, tot i que l'extracció de sang pot provocar temor, s'han desenvolupat una sèrie de tècniques i estratègies per fer que l'experiència sigui tan còmoda i tranquil·litzadora com sigui possible per als nens.

Les analítiques són sempre en dejú?

En la majoria dels casos cal que la mostra de sang s'obtingui després d'un període de dejuni d'almenys vuit a dotze hores, durant les quals el nen no ha de consumir aliments. Tot i això, la ingesta d'aigua sí que està permesa. Aquest estat de dejú permet una avaluació més precisa de certs components de la sang, com la glucosa (sucre a la sang), el colesterol i algunes hormones, com les tiroïdals.

És important destacar que hi ha excepcions a aquesta regla. En el cas dels nadons, lactants o alguns nens amb malalties metabòliques, no cal que es faci l'analítica en dejú. Aquesta flexibilitat es deu a les necessitats dietètiques úniques i als requisits metabòlics d’aquests grups d’edat o condicions específiques, requerint una adaptació a les necessitats individuals del nen, sempre sota la indicació d’un professional sanitari.

Són necessàries les analítiques en el nen sa?

No, no hi ha evidència científica ni recomanacions que suggereixin la necessitat de realitzar analítiques de sang rutinàries en nens sense símptomes de malaltia o fora del programa de salut infantil establert. Per tant, els nens que no presenten problemes de salut significatius no necessiten sotmetre's a analítiques de sang “preventives”.

Quan es demana una analítica de sang?

Les analítiques de sang en nens es poden indicar per diverses raons. Algunes de les més comunes inclouen l'avaluació de símptomes inespecífics com ara febre, fatiga o pèrdua de pes, que poden suggerir una varietat de condicions. A més, s'utilitzen per monitoritzar malalties cròniques com la diabetis, proporcionant informació valuosa sobre l'efectivitat del tractament i la necessitat d'ajustaments.

Així mateix, poden ajudar a detectar afeccions asimptomàtiques en les etapes primerenques, com ara anèmia o certs trastorns metabòlics, permetent intervencions precoces que poden prevenir complicacions futures. És el cas de la prova del taló, també coneguda com a cribratge neonatal. És un procediment de rutina que es realitza a tots els nadons entre les 48 i 72 hores posteriors al naixement. Aquest examen implica l'extracció d'unes quantes gotes de sang del taló del nadó, que després s'analitzen per detectar diverses malalties metabòliques i genètiques greus, com la fenilcetonúria, l'hipotiroïdisme congènit, entre d'altres. És crucial fer aquesta prova a temps, ja que un diagnòstic primerenc i la intervenció adequada poden prevenir complicacions greus i permetre un desenvolupament més saludable del nen.

Hi ha diverses situacions que justifiquen la realització d'analítiques de sang periòdiques en nens per al seguiment:

• Hipercolesterolèmia familiar: aquesta condició genètica resulta en nivells elevats de colesterol que requereixen un seguiment constant.

• Malalties metabòliques: aquestes condicions poden alterar el metabolisme normal del cos i, per tant, requereixen un monitoratge regular.

• Diabetis: la diabetis en nens ha de ser vigilada de prop per mantenir la glucosa a la sang en nivells saludables.

• Malalties cròniques i hormonals: aquestes afeccions poden alterar la funció normal del cos i necessiten un seguiment constant.

• Ús perllongat de certs medicaments, com els antiepilèptics: el seguiment dels nivells de medicació en sang i l'avaluació dels possibles efectes secundaris són fonamentals en aquests casos.

• Immunodeficiències: aquestes condicions poden afectar la capacitat del cos per lluitar contra infeccions i necessiten un seguiment regular.

• Infants amb càncer: requereixen seguiment de la resposta al tractament i l'evolució de la malaltia.

A més, en els nens sense problemes crònics, pot ser necessària una analítica de sang per al diagnòstic i el seguiment de malalties potencialment greus que sorgeixen de forma aguda o inesperada. Això podria incloure situacions com una infecció greu, anèmia o intoxicació. Igualment, aquestes analítiques poden ser útils per a l’estudi de condicions no tan greus però que poden afectar els hàbits diaris del nen, com és el cas de les al·lèrgies. En cada cas, la decisió de fer una analítica de sang es basarà en el judici clínic i les necessitats individuals del nen.

Dit això, les analítiques de sang no estan exemptes de limitacions. Encara que proporcionen informació valuosa, només són una eina dins de l'àmplia gamma de mètodes diagnòstics disponibles. Els resultats s'han d'interpretar en el context de l'estat global del nen, els símptomes i poden requerir confirmació addicional a través d'altres exàmens.