Analítica de sang en nens: en què consisteix?

És una prova de laboratori que analitza els principals components de la sang d'una persona.

La sang es compon en un 45% de cèl·lules o elements formes (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes) i en un 55% del seu volum de plasma. El plasma és la part líquida de la sang i està compost principalment per aigua (90%), proteïnes (sobretot anticossos, albúmina, proteïnes de la coagulació de la sang), sucres, greixos, sals minerals, gasos en dissolució i vitamines.

L'anàlisi de la composició de la sang té utilitat en moltes malalties i en múltiples situacions. En una mostra de sang mai s'analitzen tots els seus components sinó aquells que interessa valorar en el cas concret de cada pacient.

Sempre s'ha de fer en dejú?

En alguns casos és important que l'analítica es realitzi en dejú, però no sempre és necessari i els nadons, els lactants petits i alguns nens amb malalties del metabolisme no toleren bé un dejuni prolongat, de vuit o dotze hores. Per això, és important que el pediatre especifiqui si cal fer-la en dejú i, en cas que sigui així, de quantes hores.

Com puc preparar al meu fill per a una analítica de sang?

En primer lloc, la preparació psicològica de l'infant és molt important per evitar l'ansietat que genera i minimitzar el dolor produït per la punció, que és lleuger i momentani. És important, sobretot en el cas dels nens, guanyar-se la seva confiança i explicar-li en què consisteix el procediment. És recomanable la presència dels pares, sempre que segueixin les recomanacions del personal sanitari, ja que poden prestar una ajuda molt útil i contribuir a que el nen estigui més tranquil i se senti acompanyat. En alguns casos poden utilitzar-se analgèsics (com la sacarosa en els nadons) o anestèsics tòpics en crema per disminuir l'ansietat i el dolor produïts.

En el cas que el nen s'hagi marejat en altres ocasions després de realitzar una analítica, és recomanable, a més, que aquesta es realitzi amb el nen tombat i que després de la punció romangui així uns minuts per evitar que es repeteixi.

Per facilitar la confiança i l'empatia amb el personal sanitari, és important que en cap cas s'usi la "punxada" com a amenaça, amb expressions com ara: "si no et portes bé, el metge et punxarà". 

Com es realitza el procediment?

L'obtenció de la mostra de sang es realitza de forma senzilla, mitjançant la punció amb una fina agulla en una vena.

Pel seu major calibre i la seva accessibilitat, les venes d'elecció per obtenir la mostra són les de la flexura del colze. El personal sanitari que realitzi l'extracció col·loca un compressor en forma de tira de goma al braç per fer que les venes s'omplin de sang i l'extracció sigui més fàcil. Després de localitzar el punt més adequat, es desinfecta la pell amb alcohol i es realitza la punció, avisant abans al nen perquè estigui preparat. Sovint se li recomana que bufi o que miri a un altre lloc per distreure la seva atenció.

No obstant això, en pacients especials, amb dificultat per localitzar o puncionar aquestes venes, la mostra de sang es pot obtenir d'altres, com les del dors de la mà o dels peus, o de les venes del coll (jugular) o de l'engonal (femoral).

És recomendable fer una analítica dins un reconeixement de salut?

No hi ha cap recomanació en l'actualitat per realitzar analítiques de sang de rutina dins el programa de seguiment del nen sa que es porti a terme en els centres d'atenció primària. Per tant, en nens sans sense antecedents familiars de malalties hereditàries ni antecedents personals de malalties cròniques no està indicada la realització d'analítiques de sang per comprovar el seu estat de salut.

Sí que és recomanable en el cas de nens amb antecedents familiars d'algunes malalties genètiques, com l'hipercolesterolèmia familiar (nivells anormalment elevats de colesterol no relacionats amb la dieta), sobretot si l'analítica és l'única manera de comprovar si el nen pateix també la malaltia.

En nens amb algunes malalties cròniques o amb algunes síndromes cal realitzar periòdicament anàlisis de sang per comprovar l'evolució dels components de la sang que es poden veure afectats per la seva malaltia, ja siguin cèl·lules, sals minerals, hormones, aminoàcids...

Potser caldrà realitzar-les de forma periòdica en nens que necessiten tractaments farmacològics crònics per avaluar els efectes secundaris o els nivells en sang d'aquests.

Què es valora en una anàlisi de sang? Per a què serveix?

L'anàlisi de la composició de la sang té utilitat en moltes malalties i en múltiples situacions. En una mostra de sang mai s'analitzen tots els seus components sinó aquells que interessa valorar en el cas concret de cada pacient.

Per tant, una analítica de sang sempre ha de ser indicada per un metge que, en funció del motiu pel qual sol·liciti la prova, determina els paràmetres que interessa analitzar en el cas d'un pacient concret en una situació determinada.

Els paràmetres que s'analitzen amb més freqüència en les analítiques de sang són aquells que ens donen una visió global del funcionament de l'organisme:

• L'hemograma, que analitza els tres tipus principals de cèl·lules de la sang. Així, pot orientar sobre si el pacient té anèmia, si hi ha una elevació dels glòbuls blancs suggestiva d'infecció o si el recompte de plaquetes està dins de la normalitat.
• La funció renal (del ronyó), que s'avalua mitjançant la concentració de substàncies com la creatinina, la urea o els ions de la sang (sodi, potassi, clor, calci...).
• La funció hepàtica (del fetge), que s'estudia mitjançant els nivells de transaminases (AST i ALT), de bilirubina i de gammaglutaril transpeptidasa (GGT), entre d'altres.
• El perfil lipídic, que analitza la concentració en sang dels principals lípids (greixos): colesterol (total, HDL i LDL) i triglicèrids.
• L'elevació de la VSG (velocitat de sedimentació globular), de la PCR (proteïna C reactiva) o de la PCT (procalcitonina) suggereix l'existència d'un procés inflamatori o infecciós, si bé no és específica de cap malaltia.

Altres estudis més específics es realitzen amb menys freqüència i només per ajudar a la valoració d'un pacient concret. No es realitzen de rutina, per exemple, estudis d'immunitat (immunoglobulines, poblacions limfocitàries) per valorar si un nen està "baix de defenses" o estudis nutricionals detallats, per avaluar si un nen té una alimentació adequada.