Una al·lèrgia és una reacció anòmala i exagerada del sistema immunològic –les defenses del cos– a substàncies que normalment són inofensives. Aquestes substàncies, anomenades al·lèrgens, poden ser aliments, medicaments, pol·len, àcars de la pols o pèls d'animals, entre altres. Quan una persona al·lèrgica entra en contacte amb un al·lergen, el seu sistema immunològic el percep com una amenaça i respon alliberant histamina i altres productes químics que produeixen una inflamació.
L'al·lèrgia respiratòria és un tipus d'al·lèrgia que afecta principalment el sistema respiratori (nas, sins nasals, gola o pulmons). Els al·lèrgens respiratoris més comuns són el pol·len, els àcars de la pols, els pèls d'animals i els fongs. Quan una persona al·lèrgica respira aquests al·lèrgens, es desencadena una resposta inflamatòria a les vies respiratòries.
L'al·lèrgia respiratòria és un problema molt habitual i la seva causa exacta no es coneix completament, tot i que es creu que és una combinació de factors genètics i ambientals.
És freqüent que hi hagi un component familiar i, per això, és més fàcil que un infant pateixi una al·lèrgia respiratòria si els seus pares o germans també la pateixen.
La forma clínica de l'al·lèrgia respiratòria del pacient es manifesta i s'anomena en funció de la zona del tracte respiratori que acumula més inflamació. Les més característiques són:
Rinitis al·lèrgica, quan afecta el nas.
Asma, quan la inflamació predomina sobretot als conductes més grans dels pulmons (bronquis). De vegades, també és present als conductes més petits (bronquíols).
També pot haver-hi sinusitis, quan s’inflamen els sins paranasals, que són unes cavitats del crani situades al voltant del nas i els ulls, o faringitis/laringitis segons la zona de la gola que s’afecta.
Quins són els seus símptomes?
Els símptomes més habituals són:
Esternuts freqüents.
Congestió nasal o nas tapat.
Picor al nas, la gola o els ulls.
Ulls plorosos i enrogits.
Tosseta seca o que, sovint, empitjora de nit.
Dificultat per respirar o xiulets al pit.
Fatiga o manca d'energia.
El tipus i la intensitat de la simptomatologia depenen de la predisposició personal, el tipus i la quantitat d'al·lèrgens, factors ambientals – especialment relacionats amb la qualitat de l'aire – o els estils de vida del pacient.
Com es diagnostica?
El diagnòstic de l'al·lèrgia respiratòria es basa en la revisió dels antecedents familiars i personals del pacient, els símptomes que presenta i les dades de l'exploració física que duu a terme el professional. A més, i en funció de cada cas, es poden recomanar altres proves – com proves cutànies o anàlisis de sang – per identificar els al·lèrgens desencadenants del problema.
Quin és el seu tractament?
El tractament de l'al·lèrgia respiratòria ha de ser personalitzat i generalment es basa en la combinació de diverses mesures, essent les més habituals:
Evitar els desencadenants coneguts: si s'identifiquen substàncies específiques que desencadenen l'al·lèrgia, és important evitar el contacte amb elles tant com sigui possible.
Medicaments: els més utilitzats són els antihistamínics, els derivats de la cortisona (per via nasal, inhalada o oral), altres medicaments inhalats que dilaten els bronquis (el salbutamol és el més conegut) o altres fàrmacs que permeten alleujar els símptomes o reduir la inflamació.
Immunoteràpia, popularment coneguda com a "vacuna contra l'al·lèrgia", que ajuda el cos a desenvolupar una tolerància gradual als al·lèrgens.
És important mantenir una bona higiene de l’ambient del pacient i, de vegades, utilitzar filtres d'aire per reduir els al·lèrgens presents a l'aire i a l'entorn.
Com que cada cas és diferent, és fonamental mantenir una bona comunicació amb l'equip que atén el nen i la seva família per ajustar el tractament quan sigui necessari, adquirir la capacitació i el màxim potencial d'autocura o rebre l'orientació addicional que convingui.
Es tracta, doncs, d'un tractament que pot resultar complex i minuciós i, per això, ha d'estar prescrit per un professional mèdic expert.
Quines altres coses cal tenir en compte?
Cal sospitar una situació greu quan l’infant tingui:
Dificultat per respirar: respiració ràpida o entretallada, sensació d'opressió al pit o xiulets audibles.
Inflor a la cara, llavis, llengua o gola.
Vermellor o urticària al cos.
Marejos o desmai.
Nàusees, vòmits o diarrea.
Ansietat o sensació de pànic.
Afectació important de l'estat general.
En aquests casos, el pacient ha de ser traslladat al centre d'urgències més proper.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
L'arribada de la primavera equival a multitud de partícules de pol·len suspeses en l'aire, i això pot provocar rinitis al·lèrgica en moltes persones. Els símptomes són molt molestos, i poden donar lloc a altres problemes com otitis mitjana, sinusitis o pòlips nasals. Com combatre la rinitis?
Les al·lèrgies respiratòries són una reacció immunològica davant partícules inhalades que provoca esternuts i dificultats respiratòries. Coneix els tractaments efectius per al seu maneig.
Si els teus fills tenen alguna al·lèrgia alimentària, en aquesta època de l'any has d'anar amb compte amb les receptes amb aliments que els nens no tolerin.
En la majoria de famílies arriba un moment en què els més petits comencen a demanar insistentment una mascota, sovint a partir dels quatre anys. Si el teu fill ja ha pronunciat la frase "Vull un gos!", ha arribat l'hora d'analitzar tot el que suposa introduir un animal de companyia a casa.
