Al·lèrgia a les proteïnes de llet de vaca

25/01/2022

Què és l'al·lèrgia a les proteïnes de llet de vaca (APLV)?

L'al·lèrgia a aliments és un terme que s'empra per descriure una reacció adversa condicionada per una resposta immune tipus IgE (immunoglobulina E) o mediada per cèl·lules davant d'antígens alimentaris. Quan no hi ha evidència de resposta immune, però si una relació ingesta-efecte, es parla d'intolerància alimentària.

La llet de vaca és l'al·lergen més freqüentment responsable de l'al·lèrgia alimentària al lactant. L'al·lèrgia es deu en general a la ingesta de llet de vaca i derivats, que contenen els al·lèrgens principals, les proteïnes, com beta-lactoglobulina, alfa-lactolbúmina, serolbúmina, gamma-globulina i caseïna.

Signes i símptomes atribuïts a l'al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca

Els símptomes i signes són molt variables en tipus i intensitat (anafilàxia -reacció al·lèrgica greu-, cutanis, gastrointestinals, respiratoris…) i poden confondre's amb reaccions no al·lèrgiques (tòxiques o medicamentoses).

L'aparició dels símptomes depèn del tipus d'al·lèrgia, i aquesta pot ser:

  • Immediata (habitualment intervingudes per IgE) – d'inici brusc, minuts fins a 2 hores després de la presa.
  • Tardana (habitualment no intervingudes per IgE) – fins a diversos dies després, fins i tot fins a 1 setmana després amb diarrees, vòmits, rectorràgia (pèrdua de sang vermella per via oral), pèrdua de gana, decaïment, etc.

Evolució i pronòstic

La sensibilització a les proteïnes de llet de vaca sovint desapareix. Encara que no tots els al·lèrgics a les PLV arriben a la tolerància, es considera un índex de mal pronòstic la persistència de reactivitat clínica després dels 5 anys.

Tractament

El tractament per a l'APLV des del primer moment del diagnòstic serà una dieta d'exclusió de la llet de vaca i derivats i d'aliments que la puguin contenir. A més, a causa de reaccions creuades de les proteïnes, cal eliminar també la llet i derivats d'altres mamífers com cabra, ovella, euga o burra, entre d'altres.

L'alletament matern és l'alimentació ideal del lactant i s'ha de recomanar fins als 6 mesos com a mínim. En aquest cas, és la mare la que haurà de fer una dieta sense PLV. Al nadó alimentat amb llet artificial serà el pediatre el que indicarà la fórmula més adequada per al tractament de l'al·lèrgia.

A l'inici de l'alimentació complementària cal seguir les recomanacions per a una dieta d'exclusió.

És molt important llegir la llista dingredients de tots els productes manufacturats, ja que alguns additius alimentaris contenen proteïnes de llet de vaca. A més, cal revisar la composició de medicaments o suplements nutricionals ja que poden contenir PLV.

Dieta d'exclusió de PLV

Eliminar de la dieta els següents aliments:

Lactis
  • llet, llet evaporada, llet de fórmula, llet en pols
  • iogurt, cuajada, formatge, mató
  • crema de llet, nata i gelats
Productes de rebosteria i dolços que poden contenir llet*
  • pa, cereals d'esmorzar, galetes, xocolates
  • alimentació infantil (papillas i potets)
  • brioixeria
  • llaminadures i caramels
  • sorbets de gelat
Aliments d'origen animal processats*
  • embotits envasats com: pernil dolç, pernil salat, mortadel·la
  • sopes de sobre
  • congelats
  • conserves
Grasses
  • mantega, algunes margarines*

Dieta d'exclusió de PLV

Additius
  • caseïna i caseïnats (H4511,H4512,H4513)
  • albúmines
  • proteïnes de sèrum de llet
  • colorant de riboflavina (E101)
  • glucon delta lactona (E575)

Noms que tenen el prefix lact-

  • lactoglobulina, lactoalbúmina
  • lactats (E325, E326, E327, E328, E329)
  • lactitol (E966)
  • lactosa no purificada
  • èsters làctics (E472b, E478, E480, E481, E482)
  • lactat ferrós (E585)
  • àcid làctic natural (E270) declara llet en l'etiquetatge

*Recorda revisar atentament les etiquetes dels aliments envasats.