• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Alimentació en l’adolescència: què cal saber

11/06/2019

L'adolescència és una etapa de transició entre la infantesa i l'edat adulta, caracteritzada per grans canvis físics i psicològics, que també afecten l'alimentació.

A causa d'això, al voltant de l'adolescència, apareixen inquietuds com: hi ha algun tipus de necessitats especials?, hi sol haver un canvi d'hàbits alimentaris?, què podem fer per assegurar una alimentació saludable en l'adolescència?, entre moltes altres.

A continuació, us intentem desvetllar alguns misteris sobre això.

Necessitats nutricionals en l’adolescència

Es tracta de la segona etapa de la vida amb un major creixement, de manera que els adolescents presenten unes necessitats nutricionals específiques. Com en qualsevol altra etapa, és molt important tenir en compte que aquestes s'han d'individualitzar en funció del sexe, l'activitat física i, en aquest cas, també del moment maduratiu en què es troba l'adolescent.

De forma general, durant l'adolescència hi ha un augment en les necessitats energètiques, proteiques i d'alguns micronutrients com el calci, el ferro i certes vitamines.

Errors freqüents en l'alimentació dels adolescents

Durant l'adolescència es produeix un procés de recerca de la pròpia identitat, de manera que els joves tendeixen a qüestionar i fins i tot no acceptar els valors existents en diferents aspectes de la vida, inclosa l'alimentació.

En aquest sentit, els mitjans de comunicació, la moda i les seves amistats tenen una gran influència en els seus hàbits, també dietètics. Per aquest motiu, es converteixen en una població molt vulnerable, ja que poden dur a terme conductes de risc.

En la majoria d'instituts comencen més d'hora les classes que a l'escola i, generalment, diversos dies a la setmana, o fins i tot cada dia, es realitza un horari més compacte (per exemple, de 08:00h a 14:30h).

Aquestes modificacions horàries poden comportar que els adolescents estiguin més moments sols durant els àpats principals, que de vegades provoca la desestructuració de la seva alimentació, ja que tenen tendència a saltar-se àpats, com ara l'esmorzar.

A més, el fet que la majoria d'instituts no disposen de menjador escolar, fa que en acabar les classes i arribar a casa, si han de preparar-se ells mateixos el menjar o no els agrada els que els han deixat preparat, acabin menjant qualsevol cosa.

D'altra banda, els adolescents també solen tenir l'hàbit de picar entre hores, optant especialment per snacks rics en sucres, sal i greixos poc saludables, com patates xips, brioixeria, dolços, begudes ensucrades, etc. Alhora, en tenir més moments d'independència, solen començar a realitzar més àpats fora de casa sense els seus progenitors. A hores d'ara tenen total llibertat a l'hora d'escollir entre totes les opcions disponibles, que generalment es basen en establiments de menjar ràpid, on les opcions saludables llueixen per la seva absència.

Un altre aspecte de rellevant importància és el consum d'alcohol, especialment durant els caps de setmana, que ha augmentat considerablement al nostre país durant els últims anys. El consum d'alcohol i altres substàncies tòxiques té efectes nocius per a la salut i l'estat psicosocial (fracàs escolar, depressió, ansietat entre d'altres).

Finalment, i no per això menys important, cal tenir en compte l'augment de la incidència dels trastorns de conducta alimentària, especialment en la població femenina, sent els més freqüents l'anorèxia i la bulímia nerviosa.

Què podem fer per assegurar una alimentació saludable en l'adolescència?

Encara que durant l'adolescència puguin presentar certes modificacions en l'alimentació, no vol dir que no puguem intentar promoure uns bons hàbits alimentaris.

Per aquest motiu, tot seguit us oferim alguns consells:

  • Fer partícips als adolescents en la presa de decisions, també pel que fa a l'alimentació. Donar-los veu perquè puguin dir la seva, aportar idees a l'hora de dissenyar el menú familiar, la compra, etc., fa que se sentin escoltats i això pot aconseguir que tinguin més interès al respecte.
  • Cercar opcions o alternatives saludables que siguin originals i atractives. Els adolescents tenen uns interessos diferents als més petits, de manera que és important renovar el ventall d'opcions per captar la seva atenció.
  • Fer accessible una gran varietat d'aliments saludables perquè puguin escollir opcions que els agradin i siguin saludables.
  • Explicar per què a casa hi ha unes opcions i no unes altres, sense intentar imposar-les o prohibir-les. Com sempre hem defensat, no hem de premiar, castigar ni forçar amb l'alimentació, ja que és totalment contraproduent.
  • Predicar amb l'exemple, ha de seguir sent una prioritat en el dia a dia, encara que sembli que l'opinió dels progenitors tingui menys influència que en edats més primerenques.

Finalment, volem aprofitar l'ocasió per posar l'accent en la necessitat de regular el màrqueting tan agressiu que envolta molts productes ultraprocessats que tenen com a població objectiu nens i adolescents, incloent també la publicitat realitzada mitjançant personatges públics com a esportistes, actors, cantants, influencers, etc. ., que són els seus referents i que haurien, en contra del que sol passar, promoure un estil de vida saludable entre els joves.

Etapa: 
Mireia Termes Escalé - Dietista y nutricionista del Servicio de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición pediátrica del Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Mireia Termes Escalé

Dietista i nutricionista. Servei de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició pediàtrica

 

Comparteix