Per què alguns nens tenen problemes de conducta?

09/06/2022

Per a les famílies els problemes de conducta dels seus fills suposen un impacte negatiu i la desestabilització de la dinàmica familiar. Els pares no saben com actuar o quines estratègies són adequades davant els comportaments dels seus fills i crea frustració i ressentiment en la família.

No obstant, que els joves s’enfadin freqüentment o de manera intensa; no significa que pateixin un trastorn més greu; més aviat és un senyal que s'està en el procés de desenvolupar les habilitats necessàries per a poder fer front als sentiments o emocions (frustració, ansietat, ira, etc.) i aprenent a gestionar-los adequadament. Mostrant que el nen s'està tornant més independent, està provant límits, desenvolupant les habilitats i explorant el món que l'envolta durant l'adolescència. Aconseguir gestionar les emocions de manera sana requereix de l'adquisició de les següents habilitats:

  • Control d'impulsos
  • Autoregulació emocional
  • Resolució de problemes
  • Endarrerir la gratificació
  • Negociar
  • Comunicar desitjos i necessitats adultes
  • Saber què és apropiat o esperat en una situació determinada

El comportament pertorbador o desafiant es pot aprendre

Com a pares sovint es té la sensació que la conducta problemàtica és intencionada o manipuladora. No obstant això, les enrabiades en general no són un comportament voluntari d'un nen, però si el que es coneix com a “comportament après”: aprenent que amb aquestes actituds aconsegueixen el resultat desitjat. Per exemple, un nen o nena que està aprenent a controlar les seves emocions pot recórrer a l'enrabiament perquè ha après que és la millor manera de comunicar les seves necessitats. Els seus pares, amb la millor de les intencions, tendeixen a consolar als nens i solucionar el problema; com a conseqüència estan reforçant aquesta

Quan haig d'acudir a un professional?

Sospites que estem davant un problema de conducta greu:
  • Quan aquestes enrabiades són freqüents o intenses
  • Quan el comportament es torna inapropiat o extrem per a l'edat
  • Quan sembla que no poden controlar el seu temperament gran part del temps

Senyals que podem observar:

  • Quan el problema de conducta interfereix amb la seva capacitat per a fer amics o portar-se bé amb els altres.
  • Quan el problema de conducta està causant molts conflictes en la llar i pertorbant la vida familiar.
  • Quan el nen sent que no pot controlar la seva ira i això ho fa sentir malament aconsegueixo mateix.
  • Quan el seu comportament està causant problemes a l'escola amb els seus mestres o els seus companys d'estudis.
  • Quan el seu comportament és perillós per a ell/ella o per els altres.

Si com a pare et preocupa el comportament o tens dificultats per a enforntar-te a la situació pots acudir a un especialista amb experiència en salut mental infantojuvenil. L'especialista podrà realitzar una avaluació i observar si existeix algun tipus de trastorn, així com dotar d'estratègies útils o tractaments.

Trastorns de salut mental causants dels problemes de conducta

A continuació, es mostren alguns dels trastorns i altres dificultats que s'associen amb els problemes de conducta. Perquè no només els trastorns de conducta són els responsables del mal comportament, sinó que existeixen d’altres que també s'expressen així.
  • Trastorn de desregulació disruptiva de l'estat de l'ànim (TDDEA): mostren una elevada resposta emocional i pobres habilitats d'autoregulació experimentant arravataments desproporcionats, freqüents i greus de temperament.
  • Ansietat: tenir dificultats per a afrontar les situacions que causen angoixa, una de les formes d'expressió pot ser l'enuig i conductes desafiadores.
  • Trauma: nens amb experiències traumàtiques emmascaren el seu dolor amb comportaments a agressius (mecanisme de lluita).
  • Problemes d'aprenentatge: se senten frustrats i avergonyits davant les dificultats en classe i en lloc de demanar ajuda es porten malament per a distreure's de la problemàtica real.
  • Problemes de processament sensorial: nens molt sensibles (o poc) a la informació sensorial no saben gestionar-ho i poden tenir comportaments agressius.
  • Autisme: solen ser nens rígids, hipersensibles, poden tenir dificultats per a expressar les seves necessitats i com a conseqüència poden tenir problemes de conducta per a expressar el seu malestar.
  • Trastorns disruptius i del control dels impulsos. La categoria de trastorns que segons el DSM-V (Manual diagnòstic de Psiquiatria) es caracteritza per problema de comportament greus, podem trobar:
  • Trastorn negativista desafiador.
  • Trastorn explosiu-intermitent.
  • Trastorn de conducta.
  • Trastorn de personalitat antisocial.
  • Piromanía.
  • Cleptomanía.

Per a més informació sobre el neurodesenvolupament infantil, consulta el 12º Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per a compendre'ls i acompanyar-los».

 

 

José Ángel Alda Diaz

José Ángel Alda

Psiquiatra. Cap de Secció i Coordinador de l'Unitat del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat. Àrea de Salut Mental