Adolescents enganxats a les pantalles. Qui n'és el culpable?

La revolució digital ens ha alterat la vida, ha accelerat les comunicacions i ha multiplicat els coneixements. Els aparells s’han fet cada vegada més indispensables i cada cop més petits, fins que els hem pogut portar a la butxaca. De mitjana mirem el mòbil una trentena de vegades al dia. Alguna cosa ens empeny a mirar constantment la pantalleta lluminosa que ens roba temps i ens manté alerta. Tots estem d’acord en que s’ha convertit en una addicció, però és inofensiva?

Els adolescents com a objectiu

Els adolescents són un dels objectius principals de l’economia digital. Segons un estudi, els nostres adolescents reben el seu primer mòbil als 11 anys i 9 de cada 10 utilitzen aplicacions. La franja d’edat d’entre 16 i 24 anys dedica 4 hores al dia al mòbil. Els adolescents cada vegada són més addictes a la dopamina que ens proporcionen les recompenses que rebem a través de les xarxes socials i els jocs.

Experts en addiccions comparen els mòbils i les tauletes amb unes veritables bombes de dopamina, coneguda com la hormona de la felicitat, que a mesura que rebem un “m’agrada” o alguna recompensa semblant, fa que es produeixi una descarrega d’aquesta substància al cervell que ens satisfà.

En definitiva, que des de ben petits estem consumint aplicacions que s’han dissenyat per fer-nos addictes a les pantalles.

Què és la dopamina?

La dopamina és l’hormona clau per entendre les addiccions. És la que ens empeny a agafar constantment el mòbil i la que alimenta l’anomenat circuit de recompensa cerebral. Aquest circuit ens impulsa a tenir comportaments indispensables per la supervivència com ara el menjar, relacions sexuals, etc. 

Gary Small és un neuròleg especialista en el cervell que ha estudiat la interacció entre la dopamina i els aparells digitals, “la dopamina circula pel nostre cervell i fa que una experiència sigui agradable. La gent vol saber què ha passat, quines són les últimes noticies, això excita al nostre cervell i quan ho tenim ens proporciona una punxada de dopamina”. Però això té un preu en el nostre cervell. El còrtex frontal s’encongeix si estem davant de pantalles durant un temps excessiu. 

Els perills de la sobreexposició a les pantalles

Des de fa cinc anys cada vegada hi ha estudis més precisos que parlen de l’impacte dels aparells digitals en el cervell. L’estudi amb un resultat més visible es va dur a terme a la Xina, on l’addicció a internet es considera un dels problemes de salut pública més greus. Uns investigadors van analitzar quinze adolescents amb addicció a internet amb un escàner cerebral, i el resultat va demostrar que la circulació dels fluids estava alterada. L’àrea de comunicació quedava greument frenada, i els problemes de connexions cerebrals poden provocar símptomes que recorden l’autisme o trastorns bipolars.

“Una persona que té el còrtex frontal encongit i una densitat de substància grisa més baixa, es torna més impulsiva, és més propensa a comportaments additius, és més agressiva i no pren decisions tan encertades perquè la seva capacitat per fer encadenaments lògics està alterada”, diu el Dr. Nikolas Kardaras.

Com rebem la dopamina a través de les aplicacions?

Aplicacions com Snapchat, molt consumida entre els adolescents, estan dissenyades per obtenir una “petita flama” com a recompensa, que va estar creada per estimular la dopamina. Si envies una foto per dia als teus amics, comences a rebre “flames”. Són aplicacions que es publiciten venent l’alegria d’estar amb gent, però el que no expliquen és l’addicció que generen. Quan es pregunta a un adolescent si controla el consum del mòbil, reconeix que hi ha vespres que voldria llegir o mirar una pel·lícula però no pot perquè l’aplicació el té enganxat. “Mires el mòbil i veus que tens 40.000 notificacions i comences a parlar amb els amics, encara que no sigui necessari. És veritat que és una pèrdua de temps. Hi ha gent que està farta d’estar a Snapchat però se sent obligada perquè tothom hi és, i si no hi ets, quedes al marge. Hi ha una contradicció entre voler recuperar la teva llibertat i el fet que no et vulguis perdre res del que passa”.

Els “m’agrada” de facebook, els cors o les flames són l’autèntic motor de les xarxes socials. Rebre un “m’agrada” és un senyal d’aprovació del grup i una font de plaer. Veure un “m’agrada” té un impacte en el cervell. Un estudi va demostrar que quan s’ensenya a un adolescent imatges amb molts “m’agrada”, el seu cervell reacciona amb més força que quan s’ensenya fotos amb pocs “m’agrada”. La part del cervell que reacciona és la del circuit de recompensa, el mateix circuit que s’activa amb les addiccions a l’alcohol o la droga. 

L’objectiu de les empreses 

El neuroeconomista Thomas Dalton diu que en les empreses que creen aquest tipus de productes, el que compta per decidir qui té una prima a final d’any, és qui ha aconseguit que la gent dediqui més temps a la seva tecnologia. Qui faci més “m’agrada”, més comentaris i més amics. En aquestes empreses l’objectiu es crear productes que enganxin tant com sigui possible

Els propis creadors de moltes d’aquestes empreses comencen a sentir-se culpables pel que han generat. Sean Parker, co-fundador de Facebook, considera que amb aquestes aplicacions s’explota una feblesa de la psicologia humana, i Chamath Palihapitiya, exvicepresident de facebook, considera que els llaços de control ràpid a base de dopamina que van crear, estan destruint el funcionament de la societat. 

Max Stossel, veterà de les start ups, va gravar un manifest en video contra el condicionament de les xarxes socials. En ell afirma que aquests sistemes estan dissenyats amb complexitat perquè les empreses puguin retenir la nostra atenció indefinidament. Facebook no es paga, Google no es paga, molts dels serveis que utilitzem no es paguen, i per què? Perquè nosaltres no som el client, som el producte. El que es compra i es ven en aquestes plataformes són els nostres ulls, la nostra atenció. Aquestes empreses guanyen més diners quan més temps nostre poden retenir en aquestes plataformes, i per això constantment estan ideant noves estratègies per aconseguir el màxim d’atenció possible. “Aquest és el sistema en el que vivim i aquest és el preu de la gratuïtat d’aquestes plataformes.”

Accés a la font de consulta:
Pantalles addictives. 30 minuts. [Data de consulta: 29/06/2018]