• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Acufens o xiulets a les oïdes: per què passa i com tractar-ho

19/07/2018

Els acufens, també anomenats tinnitus, són aquells brunzits o xiulets que escoltem sense que hi hagi un so real que el produeixi. És la sensació que experimentem de manera transitòria quan estem en silenci després d'estar exposats a un ambient molt sorollós.

Es produeixen per una alteració del funcionament de l'oïda, bé de forma transitòria, com en l'exemple anterior, o bé de forma permanent.

En nens les causes més freqüents són els taps de cerumen i la inflamació i infecció de l'oïda extern (otitis externa aguda) i de l’oïda mitjana (otitis mitjana serosa crònica, otitis catarrals i otitis mitjana aguda). En aquests casos l’acufen és transitori i desapareix amb el tractament de la causa que el produeix.

En el cas dels taps de cera, es pot tractar mitjançant la seva extracció o dissolució amb productes específics que venen en farmàcies. En el cas de les otitis agudes, ja siguin externes (les típiques de l'estiu) o mitjanes (més freqüents a la tardor i hivern, com a complicació de refredats), mitjançant el tractament antibiòtic i antiinflamatori. En les otitis catarrals l'acufen és auto-limitat i desapareix amb la curació espontània del refredat. En el cas de les otitis seroses cròniques es tracta de nens que, com a conseqüència de la retenció de moc a l'orella mitjana, poden presentar pèrdua d'audició i retard del llenguatge. Si no es resol amb tractament farmacològic (mucolítics, descongestionants) està indicat el tractament quirúrgic (drenatges timpànics i en alguns casos adenoidectomia).

Altres causes freqüents d'acufen transitori són els traumatismes a la zona de l'oïda (per exemple, una bufetada) i les "lipotímies", també conegudes com síncopes vasovagals o síncopes reflexes. En aquestes, la baixada de la tensió arterial produeix símptomes de “falta de reg” de diferents àrees del cervell, com l'escorça visual (per aquest motiu es pot experimentar visió borrosa o pèrdua de visió) i l'auditiva, que s'experimenta un xiulet continu que precedeix la pèrdua de consciència i del to postural (desmai).

En adults, si bé poden presentar-se també en les situacions que afecten infants, són més freqüents els casos d’acufens de causa neurològica vascular (del “reg sanguini” de l'òrgan de l'audició), neurològica, farmacològica, tumoral o en la malaltia de Menière, en el cas de la qual s'acompanya de pèrdua d'audició. En altres casos (fins a un 50%) són de causa desconeguda. Per tant, amb més freqüència es tracta d'acúfens no transitoris que no desapareixen amb el pas del temps i poden ser molt molestos i incapacitants per a la persona que els pateix. Si són de causa desconeguda o no tractable, no hi ha un tractament farmacològic efectiu que els faci desaparèixer i el tractament es dirigeix a les teràpies de reentrenament, l'objectiu del qual és aconseguir que la persona que els pateix sigui progressivament menys conscient del mateix per disminuir la seva afectació en la vida diària, i l’emmascarament de l'acufen.

Si bé aquestes causes són molt poc freqüents en la infància, en cas que un nen refereixi escoltar xiulets o brunzits de forma persistent i sense relació amb cap de les causes transitòries abans esmentades és important consultar amb el seu pediatre i valorar la necessitat de remetre’l a l’especialista en otorinolaringologia per valorar el seu cas.

Accés a la font de consulta:
FAROS Sant Joan de Déu

Comparteix