• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Abusos a menors: com detectar-los en l'àmbit domèstic i escolar

17/04/2012

Els abusos contra els menors no sempre han de ser d'índole sexual. La violència domèstica i el maltractament psicològic també entren en aquesta categoria. Als Estats Units, per exemple, una estadística oficial assegura que el 3% dels menors pateix algun tipus d'abús, en base als casos denunciats.

Els casos d’abusos a menors estan patint un increment en els últims anys i, per això, cal que els pares coneguin els símptomes i senyals als que han d’estar atents, per saber si el nen està patint algun problema d’aquest tipus. A més, els professors i cuidadors també s’han d’implicar en el cas, si consideren que el nen pot estar sent objecte d’alguna conducta abusiva, i denunciar-ho. Si bé moltes vegades l’abusador és del propi entorn familiar del nen, aquest també pot ser víctima de moltes altres persones del seu entorn, com ara de l’àmbit escolar.

  1. Perill per negligència: Es parla d’aquest tipus de problema quan algun menor s’exposa a algun perill per part dels pares o cuidadors, de forma reiterada. Això pot tenir a veure amb la roba, l’alimentació, la manca d’orientació, etc. En aquest cas, potser el problema no sigui greu, ja que no es deu a l’estrès o a la manca d’autocontrol dels pares, sinó simplement a una imprudència. No obstant això, tal com assenyala Healthy Children, pot portar conseqüències greus.
  2. Abús psicològic de menors: Una situació així es dóna quan un adult menysprea o ridiculitza de manera reiterada i exagerada a un menor. Podem observar quan els pares o tutors són irracionalment exigents o crítics amb els fills. Si aquesta conducta és reiterada, el nen pot veure seriosament danyada la seva autoestima i les seves habilitats socials. En casos molt greus, els nens arribaran a la automutilació i a pensar en el suïcidi. Normalment, els pares que cauen en aquesta pràctica ho fan sense ser conscients del dany que pateix el fill, ja que ells mateixos solen haver crescut en entorns similars.
  3. Violència física contra menors: En molts casos es tracta de conflictes heretats (el pare o la mare ja els patien). Altres causes poden ser l’alcohol, les drogues o altres addiccions, perquè són problemes recurrents a més d’una llar. Moltes vegades es tracta de pèrdues de control reiterades dels pares cap als fills. Davant un cas així, si tenim coneixement de què passa, estem obligats a denunciar-ho a la corresponent autoritat i a implicar-nos-hi. Hem de tenir present que possiblement els serveis socials puguin ajudar el menor.

Senyals d’alarma

Hem de sospitar que un nen està patint alguna mena d’abusos quan:

  • Apareixen lesions sospitoses, com morats, cops o cremades que no pot haver-se fet jugant, o que el nen no vol explicar.
  • El nen mostra una agressivitat inusual davant determinades situacions.
  • Observem símptomes de depressió, com plorar sovint sense motius aparents.
  • temors o fòbies, li costa dormir o té malsons i terrors nocturns.
  • Passa hores al pati en sortir del col·legi i demora l’arribada a casa.
  • El pare, mare o tutor evita parlar de les lesions que presenta el nen, o es posen molt nerviosos quan ho fan.
  • És poc inclinat a parlar de què fa quan està al costat del suposat abusador.
 
Davant qualsevol sospita has de consultar amb un professional.

Referència bibliogràfica:

Child Abuse: What Every Parent Should Know. Healthy Children. 2012 [accés 13 d’abril de 2012]. 

Comparteix