• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

El 80% dels pacients amb epilèpsia té menys de 18 anys

24/05/2013

L’origen de l’epilèpsia pot ser molt variat en funció de l’edat del diagnòstic, tot i que la incidència més alta es dóna en els primers deu anys de vida, amb una prevalença d’entre 75 i 250 casos per cada 10.000 habitants. De fet, el 80% dels pacients amb epilèpsia té menys de 18 anys, i un de cada cinc (uns 60.000 a Espanya) té menys de 14 anys.

Així ho assegura el Dr. Ignacio Málaga, membre de la Unitat de Neuropediatria de l’Hospital Universitari Central d’Astúries i un dels coordinadors del primer Atles d’Epilèpsia en l’edat pediàtrica, presentat el passat any 2012 i avalat per l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) i la Societat Espanyola de Neurologia Pediàtrica (SENEP). Una de les conclusions de l’Atles és que establir un diagnòstic i fixar el tractament més adequat en cada cas és determinant en l’evolució del pacient.

L’epilèpsia, lluny de tractar-se d’un trastorn neurològic incapacitant, té un pronòstic molt esperançador, segons reconeix el Dr. Málaga. Ell assegura que el 70% dels nens amb epilèpsia aconsegueix la curació total o un control i una reducció de les crisis de convulsions acompanyades de vertigen i marejos.

Cal destacar que entre un 20% i un 30% dels pacients es curen per sí sols, sense necessitat de cap tipus de tractament. No obstant això, un 30% dels afectats experimenta nous atacs epilèptics i un 40% dels nens seguiran patint epilèpsia al llarg de l’edat adulta.

El problema en aquests casos, assenyala Málaga, és que, més enllà dels propis símptomes, l’epilèpsia també afecta el desenvolupament del nen, amb problemes d’aprenentatge o d’adaptació.

Segons el Dr. Francesc Sanmartí, cap de la Secció de Neurofisiologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, aquests pacients han de ser derivats a una unitat específica per realitzar un estudi prequirúrgic, ja que un de cada quatre afectats són candidats a cirurgia.

"En els últims 20 anys s’han sintetitzat més fàrmacs que en més de 100 anys", reconeix Sanmartí. No obstant això, ha lamentat que "només uns pocs romanen estables i amb una eficàcia provada". A més, aquest expert critica que "tot i ser una malaltia amb més prevalença en la infància, quan surt un nou fàrmac sol estar indicat per a majors de 16 o 18 anys".

El símptoma més comú d’aquesta malaltia és la crisi epilèptica. En qualsevol cas, cal tenir en compte que pot donar-se una crisi aïllada sense que això impliqui que es pateix el trastorn; per al diagnòstic de la patologia s’han de presentar dos o més crisis espontànies. L’epilèpsia també dóna lloc a altres símptomes com marejos, dificultat per parlar, convulsions, rigidesa muscular, etc.

En cas de presenciar un atac epilèptic, és important seguir les següents indicacions:

  • No ficar res a la boca del pacient.
  • No moure l’afectat.
  • Evitar que es colpegi el cap.

Portar el pacient a urgències si:

  • Es tracta d’una dona embarassada.
  • Hi ha un traumatisme important.
  • Té diverses crisis seguides i entre una i altra no recupera la consciència, o si pateix una crisi que dura més de 5 minuts; en ambdós casos es tractaria d’un estatus epilèptic, sent molt perillós.

Si es té qualsevol dubte davant d’un cas de possible epilèpsia, cal consultar el metge.

Referències bibliogràfiques:

Un neuropediatre de l’Hospital coordina l’Atles d’epilèpsia en l’edat pediàtrica. Hospital Sant Joan de Déu, 2012 [accés: 24 de maig de 2013]. 

Comparteix