Ensenyar als nens hàbits alimentaris saludables des de primerenca edat és essencial per al seu desenvolupament i benestar. Un dels desafiaments és introduir aliments com el peix en la seva dieta, i en aquest context, l'aqüicultura ofereix una solució prometedora. Coneguem més sobre aquesta pràctica, els seus beneficis nutricionals i dues receptes divertides per a incloure el peix blanc en els menjars dels més petits, fomentant una relació positiva amb el menjar i fomentant la diversitat culinària.
El peix forma part de la dieta mediterrània, de la nostra gastronomia i també de les recomanacions per aconseguir una alimentació saludable. No obstant això, el peix en general és, juntament amb les verdures i els llegums, un dels aliments que suscita major rebuig entre nens i joves.
Encara que el seu consum és més que raonable per a tots, en la infància i l'adolescència s'ha de reforçar la seva acceptació perquè a aquestes edats s'instauren els hàbits alimentaris més sòlids, que seran en gran mesura responsables de l'estat de salut en l'edat adulta.
Avui, amb l’objectiu d’apropar-vos més a aquest aliment, parlarem d’un tipus de peix i d’una forma de producció que cada vegada creix més al nostre país, el peix blanc i la producció aqüícola!
Qué és l'aqüicultura?
L’aqüicultura és el sector de producció d’aliment d’origen animal que més ha crescut en els darrers anys. Segons la FAO, s’estima que de cara al 2030 el 65% del consum global d’aliments aquàtics s’originarà a partir de l’aqüicultura.
I us preguntareu, què és l’aqüicultura? Doncs de forma col·loquial podríem dir que és una granja de peixos, dedicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin animals com vegetals (algues principalment). L'aqüicultura implica, al contrari que la pesca, el conreu d'animals i vegetals sota condicions controlades, ja sigui en tancs a terra com en gàbies al mar.
Però, quins aspectes positius podem destacar del producte d’aqüicultura?
En el peix de cultiu, el perfil dels àcids grassos està estretament lligat a la dieta que s’usa per alimentar als peixos, podent intervenir doncs en la composició de greixos, modificant els atributs del producte en benefici de la salut humana i també millorant la qualitat dels mateixos i l’acceptabilitat del consumidor al que estaran destinats.
És un producte més fresc (de curt recorregut fins al consumidor).
S’aconsegueixen preus estables i assequibles en front als daltabaixos dels peixos salvatges.
La seva presencia és continua donat que no depèn de les captures en el mar.
El peix d’aqüicultura espanyol no conté paràsits (com per exemple l’Anisakis) gracies al control exhaustiu en la fase de producció, a la bona gestió i a l’existència de programes sanitaris implantats a les granges que controlen la qualitat dels peixos al llarg de tota la seva vida.
L’etiquetatge, perquè fins fa poc la major part dels consumidors desconeixien d’on ve el peix que mengen.
... I, existeixen diferències a nivell nutricional entre el peix de cultiu i el de pesca?
Nutricionalment hi ha diferències molt petites en el contingut de proteïnes, greixos, vitamines i minerals, i els desitjats àcids grassos insaturats saludables omega-3 que ajuden a regular el colesterol, els triglicèrids, i les malalties cardiovasculars tampoc presenten diferències significatives.
On es poden trobar diferències, és a nivell de sabor i textura, entre la pesca tradicional o extractiva i la de piscifactoria, però la major part de la gent no ho nota, i si la preparació culinària és bona, encara menys.
Els peixos de piscifactoria poden ser una mica més grassos perquè es mouen menys, però curiosament és el greix el que aporta el sabor al peix, i com ja hem comentat a més a més és font d’ omega-3 i omega-6.
... I recorda, de peix blanc se’n recomana un consum setmanal de 2 racions, combinat amb dues més de peix blau a la setmana.
La denominació “blanc” o “blau” no atén a criteris biològics, sinó nutricionals (encara que la coloració externa dels peixos grassos sol tenir tons blavosos, mentre que els magres són platejats, blanquinosos). Així, cal destacar que principalment es diferencien perquè la carn del peix blanc és menys grassa (no supera el 2,5%) i més fàcilment digerible.
Existeix gran varietat de peixos blancs, i cada zona pesquera aporta les seves varietats pròpies, pel que es recomana escollir els més habituals en el nostre mercat, als que estem acostumats i que possiblement seran més econòmics que altres espècies rares o llunyanes. Dos peixos dels denominats blancs, magres o semi-grassos, representen la base de l’aqüicultura marina actual a Espanya: l’orada i el llobarro, mentre que la producció d’esturió està agafant embranzida.
Tots els peixos blancs contenen un valor nutritiu elevat i són rics en vitamines del complex B, representant una de les fonts més importants de vitamina B12, antianèmica e indispensable pel sistema neurològic. També aporten fòsfor, ferro, calci i iode, fonamentals pel funcionament de les cèl·lules nervioses, un correcte creixement, prevenció de casos d’hipotiroïdisme, etc.
...Però, com introduïm el peix dins de la alimentació dels nostres fills?
Un dels punts clau a tenir en compte per introduir el peix seria mitjançant receptes originals i gustoses: crestes, croquetes, bunyols, mandonguilles, pizzes, flams de peix, lasanya, canelons, amb truita, amb diverses salses, patates, verdures, a la planxa, al forn, a la brasa, farcit, fregit i fins i tot, en entrepans.
Com veieu, hi ha mil formes de poder menjar-lo sense avorrir-nos! Una recomanació important, aneu amb compte amb les espines. Val la pena començar amb peixos sense espines, per facilitar-ne l’hàbit i, un cop acostumats al paladar i al gust (sempre es pot macerar amb llimona, oli, salses i herbes aromàtiques, si es creu que té un gust massa fort), es poden ja introduir diferents talls amb les espines, i anar-les separant com si fos un joc.
Ara us ensenyarem dues receptes molt fàcils i divertides per cuinar peix blanc a casa amb l’ajuda dels vostres fills. Finalment, recordeu que les coses entren pels ulls abans que per la boca!, per tant, mireu que hi hagi varietat de colors al plat, així l’àpat serà més atractiu i menys avorrit!
Amanida de quinoa i peix
Ingredients per a 4 persones:
320 g de quinoa
100 g de pèsols
50 g de pebrot vermell
50 g de pastanaga
50 g de bròquil
200 g de filets peix blanc (llobarro, rap, orada ...)
Oli d'oliva verge
Fulles de menta i alfàbrega fresca
Vinagre de poma
Sal
Elaboració:
Netejar amb aigua la quinoa. En aquest pas els més petits poden netejar la quinoa amb l'ajuda d'un colador a la pica, remenant amb les mans. Escórrer i bullir durant 15 minuts en un cassó amb abundant aigua. Escórrer i refredar.
Escaldar els pèsols en aigua bullint i sal. Fer el mateix amb el bròquil prèviament tallat en ramells. Un cop refredat, picar i reservar.
Piqueu el pebrot vermell, la pastanaga, barrejar amb la quinoa, el bròquil i part dels pèsols.
Saltejar el peix amb una mica d'oli. Un cop tebi, els nens esmicolaran amb les mans el peix i l'afegiran a l'amanida.
Picar les fulles d'alfàbrega i menta amb una mica de vinagre, oli i sal. Barrejar amb la resta de pèsols i amanir l'amanida.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Fundació Alícia és un centre que investiga productes i processos gastronòmics; innovant i treballant per a millorar l’alimentació de les persones, posant especial atenció a les que tenen restriccions alimentàries i altres problemes de salut.
És recomanable consumir entre tres i quatre racions de peix, blau i blanc, a la setmana però, en el cas dels infants, es pot convertir en un veritable repte. Amb aquesta recepta de brioix amb hamburguesa de sardines, no fallaràs!
