• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

La història interminable

La historia interminable
01/12/2016

La pel·lícula La història interminable, adaptació de la novel·la de Michael Ende, va ser una gran èxit als cinemes l’any 1984. Avui se la considera un clàssic indiscutible de la fantasia èpica dels anys 80

La història de La història interminable se serveix d’una bonica metàfora per expressar la manera en què Michael Ende, autor de la novel·la del mateix títol, concebia el poder determinant que tenen l’esperança i els somnis en la transformació de la vida de les persones i la realitat.

A la novel·la i al film, el Regne de Fantasia existeix paral·lel al món real i és la representació metafòrica d’aquest poder: Fantasia està feta de la matèria dels somnis i, com més capacitat de somiar tenen les persones del món real, més fort es torna el regne. En canvi, si les persones perden les esperances i obliden els seus somnis, el Regne de Fantasia està en perill de desaparèixer.

  • Títol: La història interminable 
  • Direcció: Wolfgang Petersen
  • Guió: Wolfgang Petersen i Herman Weigel
  • Gènere: fantasia èpica, aventura
  • Edat: tots els públics
  • Temàtica: mons màgics, criatures fantàstiques, el poder de la imaginació, la lectura potencia la imaginació. 

El protagonista de la història és el Bastian, un nen que ha perdut la mare i que pateix bullying a l’escola. Amagat a les golfes del seu col·legi, Bastian llegeix un llibre enigmàtic, La història interminable, que explica l’accelerada destrucció del Regne de Fantasia. El "No-Res", una mena de boira densa i devastadora, avança imparable i arrasa el regne i les criatures que hi viuen. A mesura que llegeix, Bastian s'adona que ell forma part de la història i que la salvació de Fantasia depèn d'ell, de la seva força de creure o no en els somnis. 

Tot i que la pel·lícula va ser un gran èxit als cinemes l’any 1984, Ende en va renegar. Va considerar l’adaptació cinematogràfica de Petersen una traïció a l‘esperit filosòfic i artístic de la novel·la. Ho vull recordar perquè aquesta ressenya no entra a valorar l’adaptació del llibre a la gran pantalla.

El que m’interessa ressenyar és la vigència del missatge crític de la pel·lícula i el seu valor pedagògic, tres dècades després de la seva estrena. 

La història reflexiona sobre les conseqüències del desencant i la resignació socials davant les crisis econòmiques i morals que tenallen les classes mitjanes i populars, i exposa críticament el profit que de l’apatia en saben treure els poders polítics i financers. L’antídot contra la manipulació de les persones és el coneixement, la reflexió profunda, el pensament crític i la valentia. 

En aquest sentit, la metàfora de la fi del Regne de Fantasia, per l’avanç destructiu d’un buit existencial anomenat “No-res”, explica de manera clara i fàcil aquesta complexitat als infants

Al film, el diàleg entre el nen Atreiu, el guerrer indi ple de coratge, encarregat d’ajudar l’Emperadriu Infantil per salvar Fantasia, i el terrible Gmork, un llop ferotge amb la missió de matar l’Atreiu, és revelador. Diu Gmork abans d'abraonar-se sobre el jove guerrer:

Fantasia no té fronteres. De somnis i esperances de la humanitat, d’això està fet Fantasia. Els homes han començat a perdre les seves esperances i a oblidar els seus somnis. Per això el “No-res” avança cada dia més. El “No-res” és el buit que queda com una desesperació cega que destrueix aquest món. [...] Les persones que no tenen esperança són fàcils de dominar i qui en té el domini té el poder. Jo sóc un servidor del poder que sorgeix després del “No-res”.

Fàcils de dominar, de manipular. Així són les persones que ja no somien perquè han perdut l’esperança de creure que un món i una vida millors són possibles. Hi ha altres moments en el film que insisteixen en la idea de resistir i lluitar per no caure en la tristesa i el desànim. La pel·lícula crida a l’apoderament i unió dels individus per esdevenir responsables del nostre avenir.

Els infants que vegin La història interminable per primera vegada i els adults que en facin un nou visionat anys després de la seva estrena hi trobaran un faula màgica i reflexiva que els enviarà un missatge poderós: “No et rendeixis mai i la bona sort t’acompanyarà sempre”

I encara una altra idea potent: la lectura, més enllà d’un pur divertiment, és un aliment extraordinari per somiar sense límits i esdevenir persones ben proveïdes de caràcter i pensament crític contra els poders manipuladors. 

Bastian, protagonista de La història interminable, és l’heroi meravellós d’aquest film que no fa altra cosa que llegir. I és gràcies a la lectura que l’heroi compta amb ‘armes’ eficaces per defensar-se d’enemics quotidians com la por i la solitud. Té a l’abast aquestes bones armes gens violentes: el coneixement, la reflexió crítica i la valentia. L’espectador se sent convidat a adquirir-les i usar-les.

Pel·lícula recomanada per:

Sandra Gómez Rey. Contes de Mantega

Comparteix