• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Les guies alimentàries com a eines per promoure la salut

Pirámide Fundació Alícia
28/04/2017

Actualment disposem d'una gran quantitat d'informació i consells sobre nutrició i salut procedents de fonts molt diverses, i en la gran majoria dels casos, tanta informació en lloc d'aclarir-nos i orientar-nos adequadament, genera confusió.

Gairebé tots els països compten amb una guia alimentària, considerada una eina de gran utilitat per a educar i orientar la població cap a una alimentació més saludable. Es dissenyen considerant, entre altres aspectes, els hàbits alimentaris predominants, la disponibilitat alimentària i el nivell d'accés als aliments de cada país.

Alguns exemples d'aquestes serien: a) Estats Units, b) Japó, c) Espanya (piràmide dieta mediterrània), d) Portugal, i) Regne Unit, f) Índia, g) República Dominicana, h) Austràlia

Aquests dibuixos, que pretenen ser simples i intuïtius, no només poden prendre forma de piràmide, també poden prendre forma de rombe, de pagoda, de cercle ... tots ells tenen en comú el seu objectiu: transmetre un missatge clar i simple a la població general, perquè pugui triar una alimentació saludable. Aquestes representacions varien en funció del país que les dissenya, ja que les opcions per seguir una dieta equilibrada són moltes i depenen de l'entorn ambiental, social i polític de cada territori.

Aquestes guies representen de manera gràfica les recomanacions basades en paràmetres nutricionals establerts tant per macro (hidrats de carboni, proteïna, greix) com micro nutrients (vitamines i minerals). Òbviament, aquests paràmetres coincideixen o corresponen als establerts per l'OMS (Organització Mundial de la Salut). Totes coincideixen a fomentar el grup de fruites, verdures, cereals integrals, llegums, làctics i el peix, amb una categoria anomenada "aliments saludables". I una disminució o major control en el consum de sal, carns, embotits (greixos saturats), refrescos i pastisseria industrial per a la seva major aportació de greixos i sucres afegits.

Al nostre país, la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) acaba de publicar la nova piràmide de l'alimentació saludable. L'objectiu era revisar la guia alimentària de 2001, actualitzant-la amb les noves evidències científiques.

Quines novetats ens aporta aquesta nova piràmide, publicada aquest 2017?... veiem-ho!

1. A la base, no apareix cap aliment: apareixen totes les activitats i bases requerides per assolir i mantenir un estil de vida saludable. D'aquesta manera, es dóna rellevància a tots els aspectes que han d'acompanyar a l'alimentació:

  • Practicar 60 minuts d'activitat física diària o el seu equivalent a caminar aproximadament uns 10.000 passos.
  • Mantenir un equilibri emocional, amb especial atenció a mantenir una relació saludable amb el menjar (participar activament en la compra i en la preparació dels aliments, i sempre que sigui possible, implicar els més petits)
  • Mantenir el balanç energètic, adaptar l'aportació energètica de la dieta als requeriments de l'individu, determinats per la seva activitat física, treball i estil de vida.
  • Emprar estris i tècniques culinàries saludables, per aconseguir aliments segurs, nutritius i saborosos.
  • Triar l'aigua com a beguda habitual, consumint entre 4-6 gots diaris.

2. El segon nivell de la piràmide comprèn els aliments de consum habitual, ja sigui diari o setmanal: aquest nivell promou la varietat, l'equilibri i la moderació en la quantitat.

  • A la base de l'alimentació apareixen els aliments rics en hidrats de carboni: es recomanen cereals de gra sencer, derivats integrals i aliments rics en hidrats de carboni complexos, com els llegums, les patates... el consum d'aquests aliments, que han de significar la base energètica de la dieta, s'ha d'adaptar al grau d'activitat física de l'individu.
  • Just per sobre dels aliments farinacis, apareixen les fruites, verdures i hortalisses i l'oli d'oliva. Es recomana consumir 3-4 racions diàries de fruita de temporada. Referent a verdures i hortalisses, les recomanacions de 2-3 racions diàries, consistint almenys una d'elles en aliments crus. El greix principal per coccions i amaniments ha de ser l'oli d'oliva, preferiblement oli d'oliva verge extra premsat en fred.
  • En el següent glaó, l'últim en la categoria d'aliments de consum (variat) diari, apareixen els lactis (2-3 racions diàries), preferiblement baixos en greixos i sense sucres afegits i els aliments rics en proteïnes (1-3 racions diàries alternant les diferents opcions). En aquest grup es troben les carns magres, aus, peix (2-3 racions setmanals), llegums (2-3 racions setmanals), ous i fruits secs.

3. L'últim nivell de la piràmide, que inclou els aliments de consum opcional, ocasional i moderat, està conformat per les carns vermelles i processades, dolços i aliments ensucrats, greixos untables, brioixeria ...

  • Si es tria consumir carns vermelles, es recomana que aquestes siguin de gran qualitat i acompanyades per una guarnició consistent en verdures i hortalisses fresques.
  • Referent al consum de dolços i brioxeria, s'ha de prioritzar aquelles preparacions elaborades artesanalment a casa, emprant aliments i tècniques tradicionals.

4. Finalment, una novetat respecte a edicions anteriors, és que oneja al cim, la bandera dels suplements nutricionals. La suplementació ha de ser una opció individualitzada i procedent del consell dietètic proporcionat per una persona professional de la salut (mèdica, farmacèutica, dietista-nutricionista, infermera, fisioterapeuta...).

5. Apareix dibuixat fora de la piràmide el consum de begudes alcohòliques fermentades. El seu consum ha de ser opcional, moderat i responsable en adults, sense excedir les dues copes en homes i una en dones.

Un exercici interessant és comparar la nova piràmide de la SENC amb la que va elaborar Nutrition Australia el 2013. La piràmide per a l'alimentació saludable australiana col·loca per sota de la base l'aigua com a beguda d'elecció i les espècies i herbes aromàtiques com element enriquidor de la dieta. A la base de la piràmide, apareixen la fruita, les verdures, les hortalisses i els llegums.

En el segon nivell apareixen els aliments rics en hidrats de carboni com els cereals, la pasta, l'arròs... el següent nivell està constituït pels productes lactis (llet, iogurt, formatge...) i aliments alternatius com begudes vegetals. També apareixen els aliments proteics: carns magres, peix, ou, alternatives vegetarianes, llegums i fruits secs... Finalment, al cim apareix l'oli d'oliva com a exemple de greixos saludables.

Fora de la piràmide, però al mateix nivell de la cimera, apareix un saler i una cullera plena de sucre acompanyats per una creu vermella i el missatge "limita la sal i els sucres afegits".

Les principals diferències entre la piràmide espanyola i l'australiana és que la primera col·loca a la base de l'alimentació dels aliments rics en hidrats de carboni mentre que la segona prioritza les verdures, fruites, hortalisses i llegums. Una altra diferència notable és que mentre la piràmide de la SENC inclou els dolços i els greixos untables al cim, la piràmide australiana directament els òbvia, sent l'única referència la creu vermella i el missatge de limitar-los.

Un altre canvi interessant a considerar, és la posició dels greixos saludables: mentre a la piràmide espanyola aquestes apareixen al costat de la fruita i les verdures, en la versió australiana es troben relegats al cim, recomanant així un consum moderat. 

Tot i que totes les guies inclouen missatges positius sobre com gestionar d'una millor manera l'alimentació, amb un llenguatge proper i fàcilment comprensibles per a tothom, l'OMS, s'estima que un 50% de les persones no compleixen amb les recomanacions dels experts respecte als hàbits de vida i alimentació, el que permet pensar en el disseny de noves estratègies de comunicació i divulgació de les recomanacions.

Les guies alimentàries (partint de la seva base científica) compleixen una funció important com a paràmetre per assolir una alimentació i estil de vida saludable. No obstant això, sembla clar que alguna cosa falla en l'estratègia de comunicació que les acompanyes, ja que el missatge no acaba de "calar" a la població. Les recomanacions que acompanyen les guies haurien d'anar sempre enfocades en termes d'aliment i preparacions i no en termes de nutrients, el que confon encara més al consumidor.

En definitiva, els missatges haurien de ser més senzills i directes, facilitant així l'enteniment de les mateixes.

Article escrit per:

Fundació Alícia

Comparteix