• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Conte de Nadal, de Charles Dickens

Conte de Nadal, de Charles Dickens
23/11/2017
  • Títol: Conte de Nadal (2001)
  • Guió: Piet Kroon i Robert Llewellyn, sobre el conte clàssic de Charles Dickens  
  • Direcció: Jimmy T. Murakami
  • Veus en la versió original: Simon Callow, Kate Winslet, Nicolas Cage
  • Música: Julian Nott
  • Producció: Ian Harvey
  • Gènere: animació familiar
  • Edat: a partir de 8 anys
  • Temàtica: esperit del Nadal, solidaritat, alegria de compartir, crítica a l’avarícia, crítica a les desigualtats socials

Del clàssic de Charles Dickens, Conte de Nadal, se n’han fet moltes adaptacions. Aquesta versió de l’any 2001 que us recomanem és de les primeres pel·lícules d’animació que s’han fet.

Dirigit pel mític director Jimmy T. Murakami, el film arrenca amb unes escenes interpretades per actors reals –un d’ells fa el paper del mateix Charles Dickens en una escena que reprodueix les conegudes narracions que l’autor feia en públic-, i que a la pel·lícula introdueixen la història del vell avar Ebenezer Scrooge, protagonista del conte. 

Scrooge és un home mesquí, malhumorat i menyspreable que tracta totes les persones amb un desdeny insuportable. És un vell que, sent extraordinàriament ric, mai no en té prou de riqueses. Sempre en vol més i més. I basa el seu negoci en esprémer els ciutadans més pobres de la ciutat que li deuen diners, deixant-los al carrer si cal per tal de recuperar els diners prestats.

Però ni amb tota la fortuna del món, l’Scrooge seria feliç. És un home que no té ningú que l’estimi perquè, amb els anys, s’ha tornat un home difícil, odiós, frustrat i solitari, que gairebé ningú vol tenir al costat. 

Només un fet extraordinari faria que s’adonés del molt equivocat que està. I això és precisament el que passa: els Esperits dels Nadals passats, presents i futurs visiten l’Scrooge i li posen davant dels ulls les realitats de la seva vida penosa. L’home veu amb visions nítides com la realitat totes les vegades que s’ha equivocat i el mal que ha fet a les persones que l’han estimat. 

Aquestes visions fan reflexionar el vell avar, que acaba acceptant la crua veritat: l’obsessió pels diners torna les persones en éssers egoistes i intractables, en dèspotes incapaços d’entendre el dolor aliè. 

Però gràcies a la visita dels esperits, el protagonista del Conte de Nadal evoluciona i aprèn que, tot i que els diners són importants i necessaris per viure, també poden convertir-se en un problema si les persones no saben donar-los un lloc equilibrat en les seves vides. 

Aquesta versió del Conte de Nadal d’en Murakami ofereix una mirada tendra sobre el personatge de l’Scrooge. Altres versions el presenten com un vell avar més fosc i sinistre. Aquest Scrooge més humanitzat reforça la idea que si els adults s’esforcen poden esdevenir millors persones del que ells mateixos creuen. És aquesta fe en l’esperança que regna en el cor dels infants la que cal preservar. 

L’esperança dipositada en els altres i en nosaltres mateixos com a gran motor per al canvi. Aquesta capacitat de creure que és possible esmenar els errors i aprendre’n és fonamental preservar-la en l’educació dels infants. I més quan els temes que Dickens tracta en el Conte de Nadal són plenament vigents en la societat actual. Les desigualtats socials, la corrupció, la manca de solidaritat i de tants altres valors són problemes reals i presents. 

Si l’horrible senyor Scrooge esmena els seus errors i es transforma en una persona millor, hem de poder creure que molts d’altres homes i dones “Scrooge” també poden fer-ho, oi? 

Educar en que el canvi és possible és educar en l’esperança. L’esperança dels infants serà sempre l’esperança dels adults també, tot i que molts l’hagin vista un xic deteriorada, amb el pas dels temps. Però en dies de Nadal cal creure-hi més que mai. És el missatge de Dickens a Conte de Nadal, escrit al 1843, i de plena actualitat al segle XXI.  

Pel·lícula recomanada per:

Sandra Gómez Rey. Contes de Mantega

Comparteix