• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

La cançó de les balances

Portada del relat "La cançó de les Balances"
21/06/2018
  • Títol: La cançó de les balances
  • Text: Alba Salvador Llopis, a partir de la cançó de Josep Maria Carandell
  • Il·lustracions: Ignasi Blanch
  • Gènere: àlbum il·lustrat
  • Edició: Takatuka
  • Edat: a partir de 6 anys
  • Temàtica: poder, avarícia, repartiment de la riquesa, justícia, cooperació i empoderament social 

Alba Salvador Llopis adapta al gènere de conte infantil "La cançó de les balances" que l’escriptor Josep Maria Carandell ja va concebre i composar, inicialment, com un conte per a infants, per al seu amic Ovidi Montllor. Passava l’any 1968 que el cantautor alcoià incloïa la cançó al seu primer disc i la cantava per al públic adult. 

La temàtica de la cançó de Carandell – també a la versió en conte sobrevinguda ara – és de plena vigència 50 anys després: és una història crítica amb els sistemes de poder que, alienats en llurs torres de marfil, romanen en l’avarícia i desatenen la ciutadania en temes com el repartiment de la riquesa i la justícia social. 

"La cançó de les balances" explica la història d’un rei egoista que passa les hores del dia comptant la seva immensa fortuna, pesant-la en unes balances i posant-li preu. Un incalculable nombre de riqueses entre les quals el rei també hi compta les persones del regne: “...aquest rei només s’estima les coses: les terres, els pous, els arbres i les cases, però no sent cap amor per les persones, només sap contar-les”, diu una velleta al jove Ovidi, el joglar protagonista del conte que – a qui ningú se li escapa – és un homenatge al mateix Ovidi Montllor. 

Però un dia, un jove joglar decideix anar a veure el rei per exposar-li una necessitat urgent de la gent del poble: cal construir un pont nou per a creuar el riu i que els infants puguin anar a l’escola sense haver de fer una volta de sis quilòmetres d’anada i sis de tornada. El rei es nega a la petició i l’Ovidi composa una cançó, La cançó de les balances, l’original d’en Josep Maria Carandell, en què s’hi critica la cobdícia i la falta d’humanitat de sa majestat que posa les persones al mateix nivell que les propietats, i les compta i les valora pel seu pes en diners. En sentir la cançó el rei s’enfurisma i fa empresonar el jove Ovidi. 

Però la lletra de denúncia s’escampa com la pólvora i la gent del poble la canta a tothora, bo i esdevenint un símbol de la lluita contra el mal repartiment de la riquesa:

“Quan vindrà el dia que l’home valgui més que pous i cases,
més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres?
Quan vindrà el dia que a l’home no se li pesi amb les balances?”

El poble s’uneix contra la injustícia que suposa un rei que només compta i recompta el valor del seu regne mentre desatén allò que les persones necessiten. Desvetllats de la condició de subordinats, els ciutadans s’organitzen i cooperen per construir-se ells mateixos el pont que tanta falta els fa i així poder arribar a l’escola. Aquest és el missatge poderós, el de la unió i la solidaritat entre les persones, que la cançó, i també el conte, posa en valor.

Les il·lustracions de l’Ignasi Blanch aporten la caracterització dels personatges, tan personal i recognoscible de l’artista. Unes imatges híper expressives que aporten moviment i vivesa al relat. I el reforcen en la vigència actual i moderna d’allò que ja denunciava la cançó d’en Carandell a finals de la dècada dels seixanta del segle passat: el poble emancipat i lliure només al servei de sí mateix. 

Aquest conte infantil inspirat en la cançó escrita i composta per Josep Maria Carandell i cantada per Ovidi Montllor inclou partitura de "La cançó de les balances". 
 
Llibre recomanat per: 

Sandra Gómez Rey (Contes de Mantega) en col·laboració amb la llibreria A peu de pàgina

Comparteix