• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Impacte del dèficit d'atenció amb hiperactivitat en el pacient i la família: resultats d'una enquesta europea

Impacte del dèficit d'atenció amb hiperactivitat en el pacient i la família: resultats d'una enquesta europea
Fecha: 
22/02/2009

CONTEXT: El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns neuroconductuals més freqüents de la infantesa.

OBJECTIUS: Es va dissenyar un estudi europeu amb l'objectiu principal d'examinar l'impacte del TDAH en les activitats quotidianes, el comportament general i les relacions familiars dels nens amb TDAH, des de la perspectiva dels pares.

METODOLOGIA: Es va dissenyar un qüestionari en línia (web). Es van analitzar 3 grups de nens: (1) amb TDAH que rep medicació de manera estable (més de 3 mesos); (2) amb TDAH que no rep medicació, i (3) nens sense TDAH (grup control). L'enquesta va ser emplenada via web pels pares dels nens (de 6 a 18 anys) amb TDAH i sense TDAH (grup control).

RESULTATS: Mostra de TDAH, 910 pares. Mostra de control, 995 pares. El 62% dels nens amb TDAH no estaven rebent medicació; el 15% estava rebent medicació estimulant cada 6-8 hores i un 23% cada 12 hores. L'estudi detalla els resultats en 6 apartats: (1) horaris de més alteracions; (2) activitats quotidianes més difícils (desafiadors); (3) impacte en les relacions en les famílies; (4) tipus de comportaments; (5) lesions personals sofertes; (6) percepció dels pares respecte a la medicació.

CONCLUSIÓ: Posa en relleu l'amplitud dels problemes que experimenten els nens amb TDAH i el seu impacte quotidià. Alerta d'una varietat de factors que han de ser considerats en el maneig de nens amb TDAH.
Context

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), que s’estima que afecta entre un 4 i un 12% dels nens en edat escolar, és un dels trastorns neuroconductuals més freqüents de la infantesa. Encara que hi continua havent dubte sobre si el TDAH afecta ambdós sexes, la literatura sobre el TDAH en sexe femení continua sent escassa. El TDAH es caracteritza pel desenvolupament inadequat dels nivells d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat, la qual cosa freqüentment dóna lloc a seriosos desavantatges en l’àmbit acadèmic, en l’adaptació social i en la conducta, tant dins com fora de casa. Els símptomes del TDAH canvien amb l’edat (amb més edat el comportament hiperactiu i impulsiu disminueix mentre que l’increment del dèficit d’atenció es fa predominant); els estudis que segueixen als nens amb TDAH fins a l’adolescència i fins i tot fins a una primerenca edat adulta, indiquen que el TDAH freqüentment persisteix i està associat a psicopatologies significatives, fracàs escolar i laboral, dificultats familiars i de parella, problemes emocionals i baixa autoestima. 

Durant la dècada passada (90 segons) els estudis epidemiològics també van documentar altes taxes de desordres d’aprenentatge i dificultats psiquiàtriques associades entre els nens amb TDAH, més comunament, trastorn d’oposició desafiadora i desordres de conducta, humor i ansietat.

Cal destacar que quan s’apropen a l’adolescència els nens amb TDAH es troben en un reg creixent de fumar cigarrets i fins i tot d’abús de substàncies estupefaents. Aquests subjectes tenen més probabilitats de fer la transició de l’ús de l’alcohol a l’ús de les drogues i continuar usant-les després d’un període de dependència.

El TDAH també ha demostrat que pot tenir un impacte negatiu en la qualitat de vida dels pares, de manera que dóna lloc a una càrrega per a tota la família. De fet, les famílies de nens amb TDAH experimenten més dificultats que les famílies on no hi ha cap tipus de desordre. Aquests aspectes negatius inclouen l’alteració de les relacions interpersonals, particularment una menor percepció de la cohesió familiar i major conflicte, depressió en els pares i alta incidència de separació i divorci. Addicionalment, es mostra que els nens amb TDAH incideixen negativament en la feina i la productivitat dels pares.

Encara que la càrrega financera del TDAH no s’ha avaluat plenament, s’ha demostrat que els individus amb TDAH fan un major ús dels serveis de salut mental, educació especial i serveis socials.

Objectius:

Fins a la data d’aquest estudi, la majoria de la investigació sobre TDAH s’ha focalitzat en el tractament objectiu dels símptomes, mentre que l’efecte del trastorn en el funcionament quotidià i benestar dels nens amb TDAH (exemple: l’habilitat d’assumir tasques domèstiques, participació en activitats extraescolars, etc.) roman relativament inexplorat. Per explicar això, es va dissenyar un estudi europeu amb l’objectiu principal d’examinar l’impacte del TDAH en les activitats quotidianes, el comportament general i les relacions familiars d’aquests nens, des de la perspectiva dels pares.

Un objectiu secundari de l’estudi ha estat investigar la percepció dels pares sobre els efectes de la medicació estimulant en el comportament dels seus fills amb TDAH.

Metodologia:

Es va dissenyar un qüestionari en línia (web) amb aportacions d’experts en el camp de la psiquiatria infantil i la pediatria i altres professionals experts en TDAH. L’objectiu principal de l’enquesta va ser examinar les experiències dels pares amb un fill amb TDAH i el grau en el qual el TDAH del seu fill impacta tant en la vida diària de l’individu com en el de la família sencera.

L’enquesta també va ser dissenyada per explorar les diferències en el comportament entre els nens amb TDAH que rep medicació de manera estable (més de 3 mesos), nens amb TDAH que no rep medicació i nens sense TDAH (grup control). L’enquesta va ser emplenada via web pels pares dels nens (de 6 a 18 anys) amb TDAH (mostra de TDAH) i sense TDAH (grup de control). Els pares van ser interrogats sobre l’impacte del TDAH en les activitats diàries dels seus fills, en el comportament general i en les relacions familiars.

Resultats:

La mostra de TDAH va incloure 910 pares i la mostra de control 995 pares. El 62% dels nens amb TDAH no estaven rebent medicació; el 15% estava rebent medicació estimulant cada 6-8 hores i el 23% estava rebent mediació estimulant cada 12 hores.

L’estudi detalla els resultats de l’estudi en 6 apartats: (1) hores del dia en què els nens amb TDAH presenten més alteracions; (2) activitats quotidianes referides com a més difícils (desafiadors) per als nens amb TDAH; (3) impacte en les relacions en les famílies de nens amb TDAH; (4) diferents tipus de comportaments presentats per nens amb TDAH; (5) nombre de lesions personals sofertes per nens amb TDAH; (6) percepció / actitud dels pares respecte a la medicació per a TDAH.

A continuació, es resumeixen alguns d’aquests resultats:

Comparada amb la mostra del grup de control (nens sense TDAH), els pares van explicar que els nens amb TDAH es van mostrar més demandants, sorollosos, pertorbats, desorganitzats i amb un comportament més compulsiu. Significativament, més pares van reportar que els nens amb TDAH experimenten canvis al llarg del dia, des del matí fins a l’hora de dormir, comparat amb la mostra de control.

Els pares també van manifestar que els nens amb TDAH que reben medicació cada 12 hores experimenten majors canvis en les hores del matí que aquells nens amb tractament cada 6-8 hores. Tanmateix, a mesura que avança el dia són els nens amb tractament cada 6-8 hores els que presenten més alteracions respecte als de tractament cada 12 hores. Tard a la nit i a l’hora de dormir de nou són els nens amb tractaments cada 12 hores els que presenten més alteracions.

El TDAH impacta més significativament en activitats com la realització de tasques escolars a casa, les rutines familiars i el joc amb altres nens. Totes les relacions entre els nens amb TDAH i d’altres també es veuen negativament afectades, especialment les relacions entre pares i fills (així ho va afirmar el 72% dels enquestats). Els pares reporten que més nens amb TDAH han patit algun dany personal en els 12 mesos precedents (comparats amb el grup control sense TDAH), incloent-hi aquells que van requerir l’atenció de professionals de la salut. Un 68% dels pares es van mostrar satisfets amb el tractament actual del nen, i entre un 35-40% -40 consideren que els símptomes de TDAH en els seus fills necessiten ser tractats més efectivament durant la tarda i la nit.

Conclusió:

Aquest estudi posa en relleu l’amplitud dels problemes que experimenten els nens amb TDAH i l’impacte al llarg del dia tant en les activitats com en les relacions amb els altres, així com també alerta als especialistes d’una varietat de factors que han de ser considerats en el maneig de nens amb TDAH. Hi ha la necessitat de tractaments que tinguin en compte l’impacte de 24 hores d’aquest trastorn i que inclogui cobertura tot el dia amb medicació eficaç.

Per ajudar tant els nens amb TDAH com les seves famílies, el tractament ha d’incloure una gamma d’intervencions dirigides a la conducta així com tractaments farmacològics que puguin proveir cobertura dels símptomes durant tot el dia. Això podria ajudar els nens amb TDAH a assolir tot el seu potencial tant a casa com a l’escola i amb la seva família i amics. Aquests resultats també reforcen la necessitat del maneig amb medicaments de qualitat per aprofitar el màxim benefici dels tractaments farmacològics.

Referència bibliogràfica

Coghill, David [et. al.] Impact of attention-deficit/hyperactivity
disorder on the patient and family: results from a European survey. Child and Adolescent Psychiatric and Mental Health. 2008, 2:31. [19-02-2009] Disponible a: http://www.capmh.com/content/pdf/1753-2000-2-31.pdf

Comparteix