• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Trastorns de la conducta alimentària: factors de risc i senyals d'alerta

29/05/2017

La causa dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) és multifactorial.

En la seva formació es troben involucrats diversos factors biològic-genètics, factors de vulnerabilitat, característiques psicològiques, aspectes socioculturals, i factors d’estrès ambientals. El pes específic de cada un d'ells encara no està ben establert.

Els TCA solen iniciar-se a l'adolescència, encara que progressivament es va observant una major freqüència d'inici en l'edat adulta i infantil (prepuberal).

Afecta principalment a la població femenina (aproximadament, per cada nou casos de TCA en dones es presenta un en homes).

Factors de risc davant els TCA

  • Factors biològics: vulnerabilitat familiar. Els estudis realitzats en famílies mostren una major freqüència de TCA entre els familiars de persones amb TCA que entre els controls (persones sense la malaltia). En el cas de l’anorèxia nerviosa, la genètica sembla explicar entre el 60% i el 70% de la vulnerabilitat a patir el trastorn.
  • Factors socioculturals: diferents estudis identifiquen la relació entre TCA i models familiars sobreprotectors, rígids i exigents, conflictius, i poc cohesionats. D'altra banda, es relacionen factors culturals relacionats amb el culte al cos, un ideal de bellesa excessivament prim, la influència de la moda i dels mitjans de comunicació, i l'impacte de les xarxes socials en els joves.
  • Factors psicològics: s'han associat amb els TCA trets de personalitat d'excessiva rigidesa, perfeccionisme, autoexigència, retraïment social i baixa autoestima, així com una història personal de dificultats alimentàries.
  • Esdeveniments vitals potencialment estressants: s'han relacionat abusos sexuals i/o físics en la infància, crítiques respecte al físic i antecedents de crisi vital.

Comorbilitat en els TCA

Les persones que tenen algun trastorn alimentari, sovint, al seu torn presenten altres patologies (comorbiditat). Entre les més habituals trobem els trastorns de l'estat d'ànim (40 - 80%), trastorns d'ansietat (10 - 40%) i TOC (40%).

En joves adults destaca l’abús i dependència de substàncies, trastorns de la personalitat i trastorns relacionats amb el control d'impulsos (Guia Pràctica Clínica per als TCA, 2009).

Senyals d'alarma dels TCA

És important que pares i altres cuidadors coneguin els senyals d'alarma relacionats amb l'inici d'un TCA per poder actuar el més aviat possible. Són els següents:

Signes i símptomes físics d'alarma:

  • Pèrdua de pes en poc temps d'origen desconegut.
  • Fallada en el creixement normal per la seva edat i pes.
  • Canvis de pes sobtats.
  • Trastorns menstruals, pèrdua de la menstruació sense raó mèdica.
  • Osteoporosi.
  • Hirsutisme o lanugen (forma de pèl o borrissol corporal molt fi, que creix com a aïllant de la pell per raó d'absència de greix).
  • Hipertròfia parotídia.
  • Anomalies dentàries.
  • Callositats en els artells de les mans.

Signes i símptomes conductuals d'alarma:

  • Dieta persistent tot i que la persona estigui molt prima.
  • Canvi d'hàbits alimentaris (per exemple tornar-se vegetarià).
  • Interès creixent per cuinar, roba i modes.
  • Desaparèixer després dels àpats i tancar-se al bany.
  • Tendència a amagar certes parts del cos amb la roba.
  • Compra i consum de productes per aprimar-se.
  • Rituals estranys amb el menjar, com trossejar-la molt.
  • Pràctica d'exercici físic excessiu.
  • Obsessió per pesar-se contínuament.
  • Aïllament social.

Signes i símptomes psicològics d'alarma:

  • Preocupació extrema per la figura, la dieta i el pes.
  • Comentaris despectius sobre el propi cos.
  • Distorsió severa de la imatge corporal.
  • Perfeccionisme i insatisfacció.
  • Inestabilitat emocional.
  • Aïllament i preocupació excessiva pels estudis.
  • Irritabilitat.
  • Baixa autoestima.
  • Impulsivitat.
  • Augment de la rigidesa i l'obsessió.

En cas d'observar la família o l'escola alguns dels senyals d'alarma descrits anteriorment i que signifiquin un canvi significatiu en el seu normal funcionament, els pares s'han de posar el més aviat possible en contacte amb el pediatre o metge de família perquè valori un possible trastorn alimentari.

En cas afirmatiu, aquest ha derivar-lo, o bé a un Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) o a una Unitat específica de TCA, per iniciar una intervenció terapèutica adequada per a cada cas.

És de summa importància una intervenció precoç especialitzada i la col·laboració de la família per a una millor resposta terapèutica.

Accés a la font de consulta:

Guia per a una alimentació infantil saludable i equilibrada. Resolent dubtes, trencant mites i aclarint conceptes. FAROS Sant Joan de Déu. [Fecha de consulta: 29/05/2017]

Etapa: 

Comparteix