• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

La soledat en nens i adolescents: causes i conseqüències

09/11/2017
L'amistat és molt semblant a l'aliment, en necessitem per sobreviure. És innegable que som éssers socials i la necessitat de compartir és una de les nostres característiques com a humans.
 
Precisament per això, un estudi de la Universitat de Brigham Young a Utah (EEUU) ha demostrat que deixar aquesta necessitat insatisfeta, pot tenir repercussions negatives que afectin fins i tot la nostra salut. 

Els perills de no tenir amics en la nostra salut

La soledat pot arribar a ser més perillosa que l’obesitat o el tabac. L'evidència demostra que quan la nostra necessitat de relacions socials no es compleix, ens ensorrem mental i físicament.
 
Al sentir-nos sols, el nostre cos s’exposa a un excés d'hormones d'estrès. Els efectes són difícils de mesurar, però les necessitats socials no cobertes poden acabar esdevenint un greu problema, erosionant les nostres artèries, creant hipertensió i fent-nos disminuir en habilitats com l'aprenentatge o la memòria.
 
La Universitat de Harvard va publicar un article en el que s’explicava que no tenir amics durant la joventut incrementava els nivells de fibrinogen, la proteïna que s’encarrega de coagular la sang. Una quantitat excessiva d’aquesta proteïna augmenta la pressió sanguínia i els dipòsits de greix a les arteries que, a llarg termini, poden acabar causant un infart
 
A nivell mental, la manca d'amics íntims i una escassetat de contacte social en general, provoca angoixa. La consciència d'aquesta deficiència de relacions ens fa estar tristos i podem sentir un buit, sentint-nos aïllats i distanciats de la resta.

Com afecta la soledat als nens

Tot i els efectes negatius de la soledat, aquesta difícilment es pot considerar anormal. Tothom se sent solitari en algun moment de la vida: després d'una ruptura amb un amic o un amant, quan ens traslladem a un lloc nou, quan ens sentim exclosos d'alguna trobada social... La soledat crònica és una altra cosa completament diferent. 
 
En els nens, una soledat persistent pot conduir a tot tipus de problemes. La manca de connexió social amb els companys és la veritable raó de la majoria dels abandonaments escolars. Els nens es centren en el seu estat de marginació i poden desenvolupar conductes delictives i altres formes de comportament antisocial.
 
La solitud és un problema important que pot predisposar als nens petits a conseqüències negatives immediates i a llarg termini. 
 
Els nens que se senten solitaris sovint se senten exclosos, un sentiment que pot ser perjudicial per a la seva autoestima. També poden experimentar sentiments de tristesa, malestar, avorriment i alienació.
 
És important tenir en compte que les experiències en la primera infància que contribueixen a la soledat, poden predir la soledat durant l'edat adulta. En conseqüència, els nens solitaris poden perdre moltes oportunitats d'interactuar amb els seus companys i aprendre habilitats importants per a tota la vida. 

Factors que contribueixen a la soledat en els nens petits

Diversos factors contribueixen al sentiment de solitud en els nens petits. Alguns poden ser fora de l’àmbit escolar:
  • Conflictes dins de la llar 
  • Traslladar-se a una nova escola o barri
  • Perdre un amic
  • Perdre un objecte, possessió o mascota
  • Experimentar el divorci dels pares
  • Experimentar la mort d'una mascota o persona significativa.
Igualment importants són els factors que es produeixen dins de l'entorn escolar:
  • Ser rebutjat pels companys
  • Estar mancat d’habilitats socials per a fer amics o posseir característiques personals (per exemple, timidesa, ansietat i poca autoestima) que contribueixen a dificultar el fer amics. 

Observació i avaluació de nens petits

Participar en una observació acurada dels nens és un primer pas necessari per obtenir informació sobre quin tipus de soledat està vivint. Es recomanable que el professor del nen estigui atent a diferents factors: 
  • El nen sembla tímid, ansiós, insegur de si mateix o trist.
  • El nen demostra una falta d'interès per l'entorn.
  • El nen sembla que no té habilitats socials que puguin impedir que iniciï o mantingui les interaccions.
  • El nen té les habilitats socials necessàries però és reticent a utilitzar-les.
  • El nen és víctimitzat pels pares. 
  • La solitud aparent del nen sembla ser un patró constant al llarg del temps, o és un fenomen més recent. 
En observar i avaluar els nens, és important ser sensibles i conscients de les seves habilitats de desenvolupament i inclinacions personals.
 
Per exemple, s'ha suggerit que els nens petits que juguen sols poden tenir un major risc de problemes posteriors, tant socials com cognitius. Tanmateix, molts nens en edat preescolar participen en activitats no socials sense que això li suposi cap problema. Per tant, amb el pas del temps, els professors han d'observar les interaccions dels nens amb els seus companys, parlar amb els nens sobre els seus sentiments i documentar els seus comportaments i respostes per determinar si se senten sols o si són feliços i estan productivament implicats.

Estratègies i recomanacions d'intervenció

Tot i que les investigacions per donar suport a pràctiques específiques que ajuden als nens solitaris a l'aula són febles, els professors podrien considerar diversos enfocaments que es puguin adaptar als nens.
 
Els nens agressius reporten els majors graus de solitud i insatisfacció social. Els nens són rebutjats per molts motius, i els professors hauran d'avaluar les circumstàncies que semblen conduir al rebuig. El nen actua agressivament cap als altres? El nen té dificultats per adaptar-se a les situacions? El nen té dificultats per comunicar necessitats i desitjos?
 
Un cop identificat el problema, els professors poden ajudar el nen a canviar la situació. El professor pot assenyalar els efectes del comportament del nen en els altres, mostrar al nen com adaptar-se al joc o ajudar al nen a comunicar clarament els seus sentiments i desitjos. Els nens que són recolzats, cuidats i estimats són menys propensos a ser rebutjats i més propensos a interactuar positivament amb els seus companys.
 
Accés a les fonts de consulta:
 
The Dangers of Loneliness. Psychology Today. [Data de consulta: 09/11/2017]
Single child families and an epidemic of loneliness. Mail One. [Data de consulta: 09/11/2017]

Comparteix