El nen patós: per què alguns nens mostren més malaptesa que altres
Aproximadament un 6% dels nens tenen importants problemes de coordinació que poden interferir tant en el desenvolupament acadèmic com en la integració social. El trastorn es coneix com dispràxia o "síndrome del nen patós", i necessita un tractament personalitzat i a llarg termini. Que un nen mostri poca destresa no ha de ser motiu de preocupació llevat que aquesta interfereixi de forma visible en el desenvolupament, en les tasques i en el dia a dia.
Què ens ha de fer pensar que el nostre fill pateix dispràxia?
Heus aquí alguns dels signes que poden indicar que el nen pateix dispràxia en els primers anys:
Encara no és capaç de pujar als llocs, pujar escales correctament (alternant els peus) o xutar una pilota.
No corre amb normalitat, ensopega i no pedala bé (sobre un tricicle).
No agafa bé el llapis. Dibuixa amb alguns problemes figures simples (cercle, creu).
A partir dels quatre anys ha de fer-nos dubtar si:
No manté l'equilibri sobre un sol peu (almenys 5 segons).
No llança bé cap endavant una pilota, ni la caça al vol si se li llança una a ell.
No s'enfila bé, o amb massa por, per gronxadors o parcs.
No retalla correctament formes simples dibuixades sobre paper.
No es corda sol les sabates, i en general, ha de repetir moltes vegades una habilitat manual per aprendre a executar-la.
Si s'observen diversos d'aquests símptomes en un nen, és probable que estigui patint dispràxia. En ocasions, aquesta pot estar associada a algun altre problema de neurodesenvolupament, com TDAH, dèficits en l'aprenentatge de lectoescriptura, problemes emocionals, etc. En aquests casos s'ha d'acudir a la consulta mèdica.
És important tractar el problema si n'hi ha algun, ja que la majoria d'estudis confirma que la tendència és que els dèficits motors persisteixin fins a arribar a l'edat adulta.
La dispràxia és un trastorn que no té res a veure amb la intel·ligència. La intel•ligència d'un nen que la pateix pot ser perfectament normal però, per alguna raó encara no identificada, té problemes motors o de coordinació. Té una prevalença major en nens que en nenes, i s'ha comprovat que no empitjora amb el pas del temps.
Diagnòstic de la dispràxia
Es diagnostica entre els 6 i els 12 anys. El diagnòstic s'elabora, essencialment, mitjançant l'observació de la conducta del nen.
El pediatre formularà diverses preguntes sobre els hàbits del petit, i si cal, li demanarà que dibuixi unes determinades formes o que imiti amb els dits una sèrie de moviments. A més, descartarà altres trastorns possibles (alguna afecció del neurodesenvolupament, dels músculs, del cervell, etc.).
Tractament de la dispràxia
La dispràxia no es tracta amb fàrmacs. Es tracta, més aviat, d'elaborar una estratègia a llarg termini mitjançant la qual el nen va adquirint les habilitats que li falten.
Com succeeix en moltes ocasions, és més eficaç com més aviat es comenci. No el porten a terme únicament especialistes: els pares i els professors del nen s’han d'implicar al màxim en ajudar-lo. Això mai no vol dir pressionar. Un nen amb dispràxia mai no ha de ser acusat de no esforçar-se prou per aprendre una tasca, ja que de fet li costa un esforç molt gran.
Les tasques que el petit va aprenent poc a poc es planifiquen amb antelació. Però cada cas és molt diferent en aquest trastorn, així que adaptar-s'hi és fonamental. No s'ha de passar a la següent tasca fins que l'anterior està ben apresa i interioritzada. Això suposa moltes vegades una gran dosi de paciència i moltes repeticions.
La dispràxia i el bullying
Els nens que pateixen dispràxia, sovint, poden ser víctimes de bullying (assetjament escolar) per part d'alguns dels companys. En aquests casos, la detecció dels problemes i la cooperació amb els professors del petit serà fonamental. Consulta com reaccionar en un cas d'assetjament escolar.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Promoció i educació per a la salut dirigides a les futures mares, els infants, els adolescents i les seves famílies.Coneix-nos
Sutton Hamilton, S. (2002). Evaluation of clumsiness in children. American Family Physician, 66(8), 1435–1441. http://www.aafp.org/afp/2002/1015/p1435.html
Tan, Y. (2010). Dyspraxia: Beyond the Clumsy Child Syndrome. Metta, Vol 16, Issue 2. http://www.metta.org.sg/main/wp-content/uploads/Dyspraxia.pdf
Hacker, B. (2006). Recognizing the Children Who Will Not Outgrow Clumsiness. Emerge, a child’s place. http://emergeachildsplace.com/documents/newsletters/Clumsy%20Child.pdf
Estàs embarassada i no saps si és convenient fer esport? L’exercici t’aportarà molts beneficis en el teu estat. Malgrat tot, has de saber quines són les activitats que pots practicar i com les has de realitzar.
Molts pares saben que córrer és molt beneficiós per als seus fills a partir dels 5 anys, però molts encara tenen dubtes sobre amb quina freqüència poden córrer, quin calçat han d'utilitzar, etc. En tot cas, el principal consell és que ha de ser una activitat plaent per a ells i no una obligació.
Encara que hi ha qui considera que la boxa és una activitat extraescolar més i un esport adequat per als nens, les institucions sanitàries estan unànimement en contra de la seva pràctica. Què opines sobre aquest tema?
Enregistrament del seminari web sobre gestió emocional i esport infantojuvenil amb eines per al desenvolupament esportiu i personal de nens i nenes. Facilitat per la psicòloga esportiva Ana Merayo i la doctora Eva Ferrer de la Unitat de Medicina de l´Esport de l´Hospital Sant Joan de Déu.
Enregistrament del webinar sobre esport i salut física femenina de nenes i adolescents. Amb la Dra. Eva Ferrer, especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport i Dona i Esport de la Unitat de Medicina de l´Esport Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
