• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Mites i estereotips sobre els fills únics: què hi ha de cert?

16/05/2017

Durant els anys setanta i vuitanta era habitual que les parelles tinguessin dos o tres fills. Si ens fixem en la dècada dels cinquanta o seixanta, el nombre de fills per família s’incrementava considerablement, i no ha estat fins fa poc, que aquesta estadística ha caigut dràsticament.

Determinants econòmics, laborals, inestabilitat de les relacions de parella o senzillament una nova manera d’entendre la idea de maternitat/paternitat, fan que cada cop hi hagi més famílies que, en l’actualitat, es decantin pel fill únic. 

Segons l’estudi “El dèficit de natalitat a Europa. La singularitat del cas espanyol”, elaborat per la Fundació La Caixa el 2013, el percentatge de dones amb un sol fill és actualment d’un 27,6%, una xifra que gairebé quadruplica el de la generació de dones nascudes el 1940, que era del 7,4%. I no obstant això, encara som hereus de l’estereotip del fill únic.

Els mites i estereotips sobre els fills únics

Fins fa poc, l’entorn social i familiar considerava el fill únic com una persona extremadament protegida, egoista, introvertida i malcriada. Una idea que, segons indiquen els experts, forma part dels mites als que, fins a dia d’avui, han hagut d’enfrontar-se aquells que creixien sense germans. 

El psicòleg Granville Stanley Hall va escriure, a finals del s. XIX, un treball d'investigació sobre la psique dels nens criats sense germans, que ha resistit al llarg del temps i que considerava el fet de ser fill únic com una "malaltia en si mateixa."

Però la història també està plena de mites que fan referència al fet negatiu de tenir germans. Tots coneixem relats bíblics o mitològics que s’han representat al llarg dels segles com històries d'assassinats, gelosia i competència entre germans (Caín i Abel)

Així doncs, podem atrevir-nos a dir que ser fills únics o tenir germans acaba determinant qui som?

Avantatges de ser fills únics

Sembla coherent pensar que tenir un sol fill és molt més fàcil pels pares, que tenir-ne dos. Això sovint implica que la responsabilitat d'entretenir al nen recau sobre els pares, però és evident que tenir un fill permet un entorn molt més controlat. 

El fill únic es beneficia de ser el centre d'atenció. No ha de competir amb ningú per obtenir la dedicació d’uns pares que li oferiran tot el seu temps. Així mateix, els fills únics sovint han d’adaptar-se a la manera de viure dels pares, pel que estan més exposats a presenciar converses d’adults i integrar-se en les rutines dels grans.  

José Luís Carrasco, catedràtic de Psiquiatria i director de la Unitat de Personalitat i  Comportament  de l’Hospital Ruber Juan Bravo-Grupo Quirón Salud, reconeix que “ser fill únic sempre ha estat carregat de connotacions negatives. Actualment sabem, a partir d’estudis i investigacions, que els fills únics no presenten diferències significatives amb la resta de nens que tenen germans, sempre que aquest hagi estat en contacte, des de ben petit, amb iguals en diferents àrees de la seva vida: guarderia, preescolar, família extensa, etc.

Podem observar nens sans, de famílies amb dos fills, que tenen aquestes mateixes “etiquetes” o algunes dificultats a l’hora de relacionar-se. La clau es troba en l’educació, les pautes parentals, els límits, les normes i l’afecte rebut”.

Avantatges de tenir germans

Es ben sabut que els germans es barallen i sempre insisteixen en allò que no els agrada l’un de l’altre. Però una relació entre germans és en realitat un dels millors vehicles perquè els nens aprenguin com gestionar lluites de relació i resolució de conflictes a mida que creixen.

El que anomenem la rivalitat entre germans és en realitat una oportunitat de portar-se bé amb els seus companys, explica la psicòloga Meri Wallace. Tenir germans fa necessari aprendre com compartir els pares, les joguines i una habitació, tot plegat lliçons de vida. A això cal afegir que més enllà de la infància, els germans també poden oferir una xarxa de suport important en el futur. Això és particularment important tenint en compte els recents canvis socials en el món occidental, incloent una tendència cap a famílies més petites i majors taxes de divorci. 

Existeixen pautes per educar de manera adequada a un fill únic? 

Segons el pediatra Alonso García s’ha de tractar de disminuir els inconvenients i augmentar les avantatges. Per això és recomanable:

  • Evitar la sobreprotecció. És habitual que els pares caiguin en l’error de protegir excessivament al seu fill per una por exagerada a que al nen li pugui passar alguna cosa, fet que els impedeix créixer com a éssers independents. Aquesta actitud exagerada també pot arribar a angoixar al menor fins al punt que només actuï para acontentar als seus pares, o es converteixi en una persona temorosa, insegura i dependent. A més, un menor sobreprotegit pot no desenvolupar les habilitats necessàries pel seu desenvolupament, que li impedirà prendre decisions sense l’aprovació continua dels seus pares. No es tracta de que els pares es desentenguin del que fa, però tampoc han de protegir-lo de manera exagerada, anticipant-se a les seves necessitats abans de que el nen demani ajuda.
  • Animar-lo a participar en activitats esportives i lúdiques perquè desenvolupi les seves habilitats, es relacioni amb altres nens, es diverteixi, competeixi i aprengui a relacionar-se amb ells.
  • Establir normes i obligacions d’acord a la seva edat, perquè  adquireixi responsabilitats i sàpiga on són els límits.
  • Valorar els seus èxits sense exagerar.
  • Compartir els seus jocs perquè no se senti sol i aprengui normes socials (esperar torn, saber guanyar, perdre...).
  • Acceptar i respectar els seus defectes i els seus errors, deixar que s’equivoqui de tant en tant. Sovint els pares d’un sol fill aspiren a que aquest sigui perfecte i han d’acceptar i respectar els seus defectes.

Però tal com diu el doctor en psicologia i pedagogia, Valentín Martínez-Otero, la personalitat del fill únic depèn més de com és criat que del fet de no tenir germans. Així doncs, un cop més tot dependrà de que els pares aprenguin a mantenir un bon equilibri en l’educació.

Accés a les fonts de consulta:

Only child 'syndrome': How do siblings, or a lack of them, affect your personality. Independent. [Data de consulta: 16/05/2017]

Viewpoint: Is it better for children to have siblings? BBC. [Data de consulta: 16/05/2017]

Comparteix