Meningitis: una malaltia greu que es pot prevenir
La meningitis pot ser greu però, si es detecta aviat, pot resoldre de forma satisfactòria.
És molt important que el teu fill rebi les vacunacions sistemàtiques, que sàpigues identificar els símptomes d'aquesta malaltia i que demanis atenció mèdica immediata si sospites que la podria haver contret.
La meningitis és la inflamació de les meninges (les membranes que recobreixen el cervell i la medul·la espinal). La majoria dels casos de meningitis són d'origen bacterià o víric.
- La meningitis bacteriana és molt poc freqüent, però sol ser greu i pot ser de risc vital si no es tracta immediatament.
- La meningitis viral és relativament comuna i molt menys greu. Sovint no s'arriba a diagnosticar perquè els símptomes poden ser similars als d'una grip comuna.
La meningitis es contagia amb facilitat entre persones que conviuen en espais tancats i reduïts. Per això, tendeix a afectar a nens i adolescents que dormen en internats o col·legis majors.
Si el teu fill entra en contacte amb una persona que pateix una meningitis bacteriana, contacta amb el seu pediatre, perquè és possible que li recomani un medicament de tipus preventiu per evitar el contagi.
Símptomes de la meningitis
Entre els símptomes més freqüents de la meningitis s'inclouen:
- Febre
- Somnolència
- Irritabilitat
- Mal de cap
- Fotofòbia (ulls hipersensibles a la llum)
- Rigidesa de coll (i nuca)
- Erupcions cutànies
- Convulsions
En els lactants, la meningitis pot cursar amb símptomes addicionals, com:
- Icterícia (tonalitat groguenca a la pell)
-
Rigidesa de tot el cos
-
Inapetència
-
Succió dèbil
-
Plor agut
-
Fontanel·les voluminoses/abombades
-
Irritabilitat amb gran dificultat per consolar-los
Diagnòstic i tractament
Si el pediatre sospita que un nen podria patir una meningitis, es realitzarà una punció lumbar. Aquesta prova serveix per identificar qualsevol signe d'inflamació en el líquid cefaloraquidi del pacient i permetrà identificar si la infecció ha estat provocada per un virus o un bacteri.
Quan el pediatre diagnostiqui una meningitis bacteriana o sospiti d'aquesta malaltia, iniciarà l'administració d'antibiòtics per via intravenosa el més aviat possible.
En canvi, una meningitis vírica no precisa tractament antibiòtic i es resol de manera espontània. En aquest cas, el tractament està orientat a alleujar els símptomes, incloent repòs, ingesta de líquids i analgèsics. Encara que es pot hospitalitzar a un nen que pateix una meningitis vírica, nens amb formes lleus d'aquesta malaltia es poden recuperar en el seu propi domicili.
Possibles complicacions
Les complicacions de la meningitis bacteriana poden requerir tractaments addicionals. Aquestes complicacions poden ser greus i incloure problemes neurològics, com una pèrdua auditiva (o hipoacúsia). De totes maneres, la majoria dels pacients que reben un diagnòstic i un tractament ràpids es recuperen completament.
Les meningitis víriques, tenen un pronòstic excel·lent i les seqüeles són excepcionals.
Prevenció de la meningitis
La meningitis és una malaltia contagiosa i, per tant, les vacunacions sistemàtiques són la millor forma de prevenir-la, concretament les meningitis d’etiologia bacteriana. El pediatre del teu fill t'informarà sobre totes les vacunes que ajuden a prevenir aquesta malaltia, que inclouen la vacunació enfront l'Haemophilus influenzae tipus b (vacuna hexavalent), el meningococ (vacuna enfront els serotips B, C i ACWY -tetravalent-), i el pneumococ (vacuna antipneumocòccica 13-valent).
La majoria dels casos de meningitis es propaguen a través de les diminutes gotes de líquid procedents de la gola i del nas d'una persona infectada. El fet de compartir menjar, estris o altres objectes és una altra forma de transmetre la infecció. Algunes vegades la meningitis també es pot propagar a través de la femta.
Molts dels bacteris i dels virus que poden desencadenar una meningitis són bastant freqüents en el nostre entorn habitual. Per tant, uns bons hàbits higiènics són fonamentals per prevenir aquesta malaltia: rentar-se les mans a consciència i sovint, evitar el contacte directe amb persones clarament malaltes i no compartir menjar, beguda ni objectes amb altres persones.
