En la batalla per esbrinar quines són les causes de les malalties mentals, els científics estan investigant cada cop més en els factors genètics. Estem deprimits degut a un trauma, o està escrit en el nostre ADN? Si tenim un trastorn mental i estem considerant tenir un fill, probablement ens preguntarem si podem passar el nostre trastorn a aquests.
Al King's College de Londres, els investigadores han estat estudiant la genètica de la salut mental, i els estudis sobre bessons i històries familiars, han demostrat que les malalties de salut mental tenen una contribució genètica. Però de quins trastorns mentals estem parlant?
Segons l'Institut Nacional de Salut Mental, al voltant del 25% dels adults dels EUA (majors de 18 anys) i al voltant del 13% dels nens dels EUA (d'edats entre 8 i 15 anys) són diagnosticats amb un trastorn mental cada any. Alguns exemples de trastorns mentals inclouen:
Depressió: afecta el 10% de la població.
Trastorn per dèficit-hiperactivitat d'atenció (TDAH): afecta el 5% -11% de la població.
Trastorn de l'espectre autista (ASD): afecta a 1 de cada 68 nens.
Trastorns de l'ús de substàncies (addicció): afecta el 10% de la població.
Esquizofrènia: afecta el 1% de la població.
Trastorn bipolar: afecta el 2% -3% de la població.
Com es diagnostica un trastorn mental?
Els metges diagnostiquen trastorns mentals a partir dels signes i símptomes del pacient individual. No hi ha proves genètiques per confirmar un diagnòstic de trastorn mental. Atès que les experiències i el medi ambient tenen un paper important en el desenvolupament d'un trastorn mental, cap prova genètica mai podrà comptar amb absoluta certesa sobre qui desenvoluparà, i qui no, un trastorn mental.
Què significa que un trastorn mental es repeteixi en una família?
Tot i que un desordre mental pot ser habitual en una família, pot haver-hi diferències considerables en la gravetat dels símptomes entre els diferents membres de la mateixa. Això significa que una persona de la família pot tenir un cas lleu, mentre que una altra persona té un cas més greu del trastorn mental. Els trastorns mentals, però, no segueixen els patrons d'herència típics.
Causes dels trastorns mentals
La majoria dels trastorns mentals són causats per una combinació de múltiples factors genètics i ambientals. Això es diu herència multifactorial. Molts altres problemes mèdics comuns com la diabetis tipus 2, l'obesitat i l'asma també sofreixen herència multifactorial.
Factors ambientals
Els factors ambientals que contribueixen al desenvolupament de trastorns mentals inclouen:
Trauma: l'abús sexual, físic i emocional durant la infància condueix a un augment de la probabilitat de desenvolupar un trastorn mental. Els entorns domèstics molt estressants, la pèrdua d'un ésser estimat i els desastres naturals són també els principals contribuents.
Danys emocionals: les experiències escolars negatives i el bullying també poden provocar un dany emocional sever a llarg termini. La conscienciació d'aquests problemes ha donat lloc a campanyes anti-bullying a nivell nacional, i la implementació d'aquestes campanyes ha donat una importància més gran a la salut mental global dels nens i adolescents en edat escolar.
Abús de substàncies: l'exposició al tabac, l'alcohol i les drogues il·lícites ja sigui en el període prenatal o en la infància s'ha associat amb el desenvolupament de trastorns mentals més enllà dels trastorns de l'ús de substàncies o l'addicció.
De tota manera, els factors ambientals per si sols no causen trastorns mentals. Els factors genètics també participen en el desenvolupament d'aquesta mena de trastorns.
Factors genètics
Els factors genètics que contribueixen al desenvolupament de trastorns mentals inclouen:
Regulació epigenètica: l'epigenètica afecta a com una persona reacciona davant factors ambientals i pot determinar si aquesta persona desenvolupa un trastorn mental. L'epigenètica no és constant al llarg del temps. Això vol dir que un gen no sempre està "encès" o "apagat". Cal tenir la combinació adequada de factors ambientals i la regulació epigenètica per a desenvolupar un trastorn mental.
Polimorfismes genètics: aquests canvis en el nostre ADN ens fan únics com a individus. Només un polimorfisme no conduirà al desenvolupament d'un trastorn mental. No obstant això, la combinació d'un o més polimorfismes específics i determinats factors ambientals pot conduir al desenvolupament d'un trastorn mental.
Canvis únics del gen: rars.
Així doncs, podem concloure que els trastorns mentals són el resultat tant de factors genètics com ambientals. No hi ha cap interruptor genètic que provoqui un trastorn mental. En conseqüència, és difícil que els metges determinin el risc d'una persona d'heretar un trastorn mental o passar el trastorn als seus fills.
Les causes dels trastorns mentals són complexes. Com diu la professora Cathryn Lewis, investigadora del Centre d’Investigació Biomèdica INDH Maudsley, “és molt difícil identificar la genètica dels trastorns de salut mental, perquè aquests trastorns no depenen d’un sol gen, sino d’un conjunt de gens”, que al seu temps, han d’estar afectats per factors ambientals.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Promoció i educació per a la salut dirigides a les futures mares, els infants, els adolescents i les seves famílies.Coneix-nos
BBC News Mundo. (2016, mayo 15). ¿Vas a heredar la enfermedad mental de tus padres? BBC. https://www.bbc.com/mundo/noticias/2016/05/160512_finde_enfermedades_mentales_hereditarias_genes_db
Measuring grass pollen allergens instead of grass pollen count will help hay fever sufferers. (2024, enero 8). Kcl.ac.uk; King’s College London. https://www.kcl.ac.uk/index.aspx
La síndrome d'Asperger és un trastorn del desenvolupament menys conegut que l'autisme però, que en canvi, afecta a molta més població. Què és i quins són els seus trets més característics?
Quan els fills comencen a créixer i sobretot quan entren a l'adolescència als pares ens comença a preocupar quines amistats trien els fills, si són les més adequades per a ells i com poden influir aquestes en el seu benestar.
Tots en major o menor mesura sentim admiració per un igual, per les seves peculiaritats i característiques. En molts casos aquesta admiració es pot identificar amb un tipus de conducta que en psicologia es diu "idolatrar", i fa referència a la valoració i reconeixement que fem d'una altra persona però exclusivament centrada en les seves qualitats positives.
