• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

''L'educació emocional pot prevenir el bullying, l'angoixa i el suïcidi''

25/01/2013

Entrevista a Ferran Salmurri, psicòleg i autor del llibre Llibertat emocional.

Vostè va ser l’autor del Programa per a la Millora de la Salut Mental Escolar. Pot explicar en què consisteix?

És un programa amb l’objectiu de demostrar que hi ha una sèrie d’accions que les persones podem practicar per aprendre a sentir-nos millor.
 
Què va demostrar el programa?            
Que efectivament eren accions eficaces. Vam observar canvis molt importants en el professorat: van millorar les relacions entre els companys, es van demanar menys dies de baixa laboral i va millorar l’estat psicològic general pel que fa l’assertivitat, la cooperació, l’autoestima i l’autocontrol emocional. 

«L’estat emocional del professorat i de l’alumne estan molt lligats»

Com va repercutir en els nens?
També hi va haver resultats molt positius. Abans de fer res específic amb els nens, només treballant amb els mestres, ja es van produir alguns canvis importants de comportament en els alumnes. Van començar a mostrar més empatia, la qual cosa va reduir els problemes de conducta i agressivitat. Així, vam poder comprovar que l’estat emocional del professorat i de l’alumne estan molt lligats.

Què hem d’entendre per educació emocional?
Totes les persones, des de sempre, hem sigut i som esclaus de les nostres pròpies emocions, o millor dit, de com se’ns presenten. Contínuament ens envaeixen sentiments com la por, la gelosia, etc, i acceptem que és normal. No ens adonem que podem ser més lliures de les nostres emocions si les eduquem.

«Ens sentim excessivament malament en massa moments de la vida»

Tots volem sentir-nos bé...
Avui dia sabem com aprendre a sentir-nos millor d’una manera proporcionada i adequada a la realitat. Generalment, quan ens sentim malament ho fem d’una manera desproporcionada; ens sentim excessivament malament en massa moments de la vida.

Què hem de fer per sentir-nos millor?
Hem d’aprendre a viure.

Com s’aprèn a viure?
Percebent la realitat d’una forma més adequada i proporcionada. En general, tots som bastant mal pensats.

«Ens preocupen el bullying o la violència domèstica però no posem mesures preventives»

I aquestes emocions vénen de la prehistòria...
Sí, avui ens sentim igual que fa 6.000 anys. L’home ha evolucionat molt i en molts aspectes (tecnològicament, socialment, etc.), però emocionalment ha canviat ben poc. Les pors ens dominen igual ara que a la prehistòria. L’única cosa que ha canviat és a què tenim por (abans era a un depredador i ara a que l’avió on viatgem tingui un accident, per exemple). També, tenim la mateixa percepció de la vida que teníem abans. Ara ens preocupen temes com el bullying o la violència domèstica, però no posem mesures preventives.

Com podem prevenir actes com el bullying o la violència domèstica?
Està demostrat que un bon programa d’educació emocional pot prevenir no només el bullying , els trastorns alimentaris o l’agressivitat, sinó també la primera causa de mortalitat en aquest país de persones entre 16 i 45 anys: el suïcidi. Parlem que programes per a la millora integral de la persona poden evitar molts problemes perquè, si la persona se sent millor, té major autoestima, pensa més i se sap relacionar amb els altres, és més feliç i menys propensa a patir qualsevol patologia o trastorn mental.

«L’Administració o el Govern no s’implicaran fins que la societat ho reclami»

Si l’educació emocional funciona per prevenir aquests actes, per què no s’aplica? Què ens ho impedeix?
En primer lloc, a les persones ens costa molt acceptar les novetats. En segon lloc, qui comença? Els adults no en sabem. Personalment, penso que aquesta educació ha de començar a la família i a l’escola. L’Administració o el Govern no s’implicaran fins que la societat no ho reclami.

«L’escola cada cop està més lluny de la seva funció principal: preparar homes per al futur»

És encara molt desconegut el tema de l’educació emocional?
Sí, però cada cop se’n parla més perquè és evident que moltes coses no rutllen. L’escola cada cop està més lluny de la funció principal: preparar homes per al futur. Cal replantejar la funció de l’escola. Els humans sempre ens hem mogut buscant el benefici més immediat. D’aquí, els problemes ecològics que tenim. Amb l’educació emocional passa el mateix; quan aquest tema doni vots i la societat ho demani, es posarà en marxa.

Sembla que això de pensar bé no és fàcil.
Fa molt que ens hem adonat que pensar bé no és fàcil. Ja Epictet, prop del 1900 abans de Crist, va dir “el que ens afecta no és el que ens passa, sinó el que pensem del que ens passa”. Hem de vigilar el que pensem del que ens passa i també del que no ens passa. Per exemple, si pensem en termes de gelosia o enveja, és malsà i perjudicial, i per tant, hem de treballar per canviar aquesta manera de pensar.

Pot posar l’exemple d’alguna quotidianitat?
Una que passa cada dia a tots els domicilis de Barcelona i rodalies: “Nen, recull les sabatilles del menjador! Cada dia el mateix...” Et sona?

Sí, molt.
Passa tots els dies a la majoria de llars on hi ha nens i joves d’entre 6 i 30 anys. I saps des de quan passa?

No.
Des que existeixen les sabatilles. I sempre diem el mateix i ens enfadem pel mateix.

Què hem de fer aleshores?
Dir les coses d’una manera diferent. Encara no ens hem adonat que dir el mateix durant 10 anys seguits no ha canviat res. Les sabatilles segueixen al menjador. Hauríem de provar altres formes de comunicació: parlar més des del propi sentiment, sense culpabilitzar al nen, que no porta enlloc.

Pot posar un exemple?
Per exemple, “no em fas sentir bé quan veig les sabatilles enmig del menjador, em faries un favor si les posessis al seu lloc”.

«No hem de confondre la causa amb l’efecte de l’estrès»

L’estrès és un mal de la nostra era?
Pel que fa l’estrès, sovint confonem la causa amb l’efecte. La gent diu “estem estressats”... I no. El que estem és pressionats. Tots experimentem unes pressions internes i unes altres d’externes. La pressió és necessària per fer coses, estar actiu i tenir energia. Però, de vegades, no controlem aquesta pressió i aquesta fa que ens sentim malament, amb somatitzacions (mals de cap, de panxa, insomni, etc.), provocant aleshores l’estrès, que és una conseqüència. És a dir, l’estrès és una manifestació d’una pressió no controlada; quan la pressió interna, l’externa o les dues ens superen, estem estressats.

Per què és tan bo inculcar l’esport i l’exercici físic en l’educació d’un nen?
I d’un adult! L’exercici físic té efectes balsàmics des del punt de vista emocional. Està demostrada la seva eficàcia a l’hora de produir benestar emocional.

«Si parles d’una manera adequada, acabes pensant d’una manera positiva. Som el que practiquem»

Comunicar-se bé és important?
Fixa’t que si parles d’una manera adequada (sense jutjar els altres), acabes pensant d’una manera més positiva. Som el que practiquem. De totes maneres, el més imprescindible és ensenyar empatia.

«L’empatia frena l’egoisme i l’agressivitat, consubstancial en l’ésser humà»

Per què és tan important l’empatia?
Perquè és el que ens ajuda a frenar l’egoisme (només deixo de pensar en les meves necessitats quan començo a pensar en les de l’altre). És una forma de pensar molt més coherent i ens ajuda a controlar l’agressivitat, consubstancial en l’ésser humà.«Fer content el fill ens fa contents a nosaltres mateixos. Però el del benefici immediat és un camí equivocat»

Vivim en una època de sobreprotecció dels nostres infants?
Sí. Fer content al nen, ens fa contents a nosaltres mateixos. Però és una camí equivocat (el del benefici immediat). Avui dia, com que ens fa feliços veure el nostre fill feliç, li donem tot el que vol, i a més, podem fer-ho. Però això no els convé. El que convé és fer l’esforç per sentir-se bé.

«No oblidem que tots volem educar el nostre fill perquè tingui les eines necessàries per ser feliç a la vida»

Què hem de fer els pares?
L’esforç que hem de fer els pares és el de no donar als nostres fills tot el que demanen, simplement perquè ens agrada veure’ls somriure. Això és un error terrible. No oblidem que tots volem educar els nostres fills perquè tinguin les eines necessàries per ser feliços a la vida, però amb la sobreprotecció el que estem ensenyant-los, acaba essent: “sóc feliç quan tinc el que vull, ara i aquí”.

I com acaba la història?
Aquests nens acaben tenint poca tolerància a la frustració, a les respostes negatives i a que les coses no surtin com ells volen. Els eduquem perquè pensin “la vida ha de ser com jo vulgui i, si no, no la suporto”, i aleshores, per exemple, per a ells és insuportable que la mare els obligui a apagar la consola o la televisió.

Aquesta és una entrevista realitzada per La Granja (www.lagranja.cat), granja escola que es dedica íntegrament a l’educació i a l’ensenyament de nens i joves en edat escolar a través de les emocions.

La Granja contesta

Què puc fer per introduir l’educació emocional a la família?

L’educació emocional és una eina que ens pot ajudar a educar els nostres fills. El primer pas és treballar la consciència emocional (identificar com em sento en cada moment).

Una idea que podeu aplicar cada nit, mentre sopeu per exemple, és preguntar als fills i a la parella: “com t’has sentit avui? ” (en comptes del típic “com t’ha anat el dia?” o “què has fet avui a l’escola?”). Al principi, potser se sentiran incòmodes, però si els pares comenceu a parlar, veureu com de seguida als nens els agradarà, per la curiositat que tenen en saber com se senten els adults. En pocs dies, tots us sentireu i entendreu millor.
 
Quan el fill o filla us expliqui un problema o conflicte que ha tingut a l’escola o amb els amics, aprofita per preguntant-li “i com t’has sentit en aquell moment?”. Sense adonar-vos estareu potenciant la consciència emocional del nen, ja que és en els moments de conflicte quan les emocions són més potents. I recordeu que heu de ser vosaltres els primers a donar exemple, explicant com us heu sentit durant les diferents situacions del dia (problemes de feina inclosos).

Comparteix