• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

L'art d'educar, perquè els fills no vénen amb manual d'instruccions

20/01/2014

La majoria dels pares en determinats moments, han imaginat com de meravellós seria que els nens i les nenes nasquessin amb un manual d’instruccions sota el braç. D’aquesta manera, seria més fàcil complir el seu desig de ser uns bons pares. 

Però la realitat és que no existeix, ni pot existir, l’anhela’t manual d’instruccions ja que cada nen és únic. Des de que neixen, els nens i les nenes ens mostren que tenen la seva manera de ser. L’evolució psicològica que assoleixi un nen depèn de moltes variables: del seu potencial i temperament innats, dels llaços emocionals que estableixi amb els seus essers estimats i de les vivències que li succeeixin. Per això els germans, tot i havent estat criats pels mateixos pares i a la mateixa llar, tenen personalitats diferents. 

Els pares sensibles intenten conèixer, entendre i respondre adequadament al seu fill. La resposta sensible dels pares afavoreix un bon desenvolupament emocional i cognitiu; un desenvolupament harmònic que li permet afrontar millor els canvis i problemes de vida i el protegeix de la malaltia mental. 

Promoure i protegir la salut mental dels infants

A continuació es llisten i es descriuen breument els principals aspectes que pares i altres cuidadors poden treballar per promoure i protegir la salut mental dels seus fills. Bàsicament es tracta de:

Tenir cobertes les necessitats bàsiques

Gana, son, higiene i salut. Si el nen o la nena pateixen carències en aquestes àrees, poden desencadenar-se trastorns com el del retràs del creixement.  

Donar mostres d'afecte

Per estimular el creixement cerebral del nadó és imprescindible que les mostres d'afecte siguin càlides i afectuoses i que s’estableixi un contacte físic (carícies, petons, abraçades…). Quan el nen sigui més gran, l’afecte també es pot mostrar mitjançant el llenguatge. 

Si el nen li falta afecte pot desenvolupar quadres depressius, una personalitat insegura, etc.  

Treballar l'empatia 

L'empatia és la capacitat per posar-se en el lloc o a la pell d’un altre. Empatia és preguntar-se cóm es deu sentir l’altre persona. Els pares a través de l'empatia poden intentar conèixer els sentiments, idees i il•lusions que motiven la conducta dels seus fills. Quan els pares són empàtics i miren l’interior del nen,  aquest, a la vegada aprèn a mirar al seu propi interior, a reconèixer i a comprendre les seves emocions

Els nens amb trastorns greus tenen dificultats per empatitzar i com a conseqüència d’això, tenen problemes en las relacions socials. 

Dedicar temps  

L’estrès i la falta de temps per dedicar a la família i als nens és un problema actual en moltes famílies, que es veuen obligades a delegar en altres la criança dels seus fills. Quan el temps que els nens passen a càrrec d’altres persones, els priva d’un contacte suficient amb els pares, o els nens estan a càrrec de múltiples cuidadors, es pot parlar d’abandonament  emocional. Aquesta mena d’abandonament ocasiona trastorns molt variats. 

És imprescindible compartir el temps amb els fills, jugar amb ells, explicar-los contes, escoltar-los, etc.

Animar-los i felicitar-los

Afavorir l’adquisició de capacitats noves i felicitar als nens pels seus èxits, petits o grans, afecta positivament a l’autoestima i el sentiment de ser capaç de assolir fites.

Preparar-lo per a les noves situacions 

Anticipar al nen el que es farà (per exemple, qui el recollirà a l’escola), li permet preveure mentalment les situacions i li dóna una major seguretat. 

Ensenyar-lo a esperar i a preparar-se per a la decepció

Que el nen aprengui que no tot allò que desitja ho pot aconseguir o que per fer-ho ha d’esperar, són lliçons molt valuoses que els pares dónen als seus fills quan es frustren en certs desitjos. Això els enforteix com a persones i els prepara per les inevitables frustracions de la vida.  

Ensenyar-los a ser autònoms 

Els nens per arribar a ser autònoms han de satisfer primer les seves necessitats de dependència; rebre afecte i ànims dóna la seguretat necessària per explorar el món. És aconsellable que els pares acceptin la dependència afectiva dels seus fills, a l’hora que els animen a confiar en sí mateixos i amb els demés.  

Tractar de ser coherents 

Tractar de ser coherents com a persones i como a pares en els actes i no només en les paraules. Els nens saben com som per lo que fem i no pel que diem que fem. 

Posar límits 

Els nens necessiten límits que els protegeixin dels riscos externs i a vegades de sí mateixos. Amb el creixement i desenvolupament emocional els límits externs s’interioritzen i ajuden a la persona a autoregular la seva conducta. 

Tant l’excés como el defecte de límits, ocasionen trastorns. 

És important recordar:

  • L’art de ser pares es basa en observar els aspectes personals de cada fill i intentar comprendre les seves necessitats en cada etapa de la seva vida.  
  • Els nens necessiten que els pares siguin afectuosos, que els cuidin físicament i emocional, que atenguin les seves preocupacions intentant comprendre’ls, oferint-los un entorn segur i uns límits i pautes educatives coherents.  
  • Si el nen presenta símptomes emocionals o mostres de patiment, convé sol•licitar la ajuda a un professional perquè ajudi a comprendre el què passa i buscar les solucions més adequades. 
 

Comparteix