• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

L'ansietat per separació, una emoció comuna davant la tornada a les aules

04/09/2013

Alguns nens pateixen un pànic irracional a abandonar la llar, i assistir a l'escola els produeix estrès i ansietat. Es tracta d'una conducta ben estudiada, que es pot superar amb unes senzilles pautes o amb ajuda d'un professional.

Per a la majoria de nens anar a l’escola és una experiència agradable i fins i tot emocionant. Tanmateix, la por a assistir a classe pot produir-se en qualsevol moment de la vida escolar. S’ha observat que és més comú entre els 5 i els 11 anys, encara que succeeix amb menor freqüència entre els 7 i els 11 anys. Coincideix amb el moment en el qual els nens canvien de cicle i s’enfronten a nous reptes, raó per la qual pot aparèixer aquest problema.

És típic que la por a tornar a l’escola aparegui després d’un temps prolongat en el qual el nen ha estat fins tard a casa, o ha compartit molta estona amb un familiar (vacances d’estiu, festes de Nadal o períodes similars). A més, se sap que aquest problema és més típic en alumnes que estan afrontant algun canvi important en la vida: nova casa, nou col·legi o fins i tot la mort d’un ésser estimat.

Senyals d'alerta

El teu fill pot trobar-se en aquesta situació si observes alguns d’aquests comportaments:

  • Demostra una afecció excessiva cap a un dels pares (o ambdós).
  • Sent por quan es queda sol en una habitació o té pànic a la foscor.
  • Tem d’una manera irracional que als pares els pugui passar alguna cosa.
  • Té dificultat per agafar el son, o presenta malsons i terrors nocturns.
  • Mostra una por exagerada als animals.
  • Té una por excessiva que entrin lladres a casa.
  • Té enrabiades severes quan se l’obliga a anar a l’escola.
  • Es queixa de mal de cap, de coll o d’estómac just abans d’anar a l’escola. La malaltia millora quan se li permet quedar-se a casa, però reapareix al matí següent, de nou, quan ha d’anar al col·legi.
  • Es nega totalment a sortir de casa . Si el pànic sorgeix en deixar la llar, i no es deu al fet d’haver d’anar a l’escola, el nen recuperarà la tranquil·litat un cop arribi a classe.
Els temors exposats són molt comuns entre els nens que pateixen ansietat per estar separats dels pares 

Tingues present que la resistència del teu fill a que te'n vagis és un signe bo que indica que s'ha produït una afecció saludable entre tu i el teu fill. Al final, el teu fill aconseguirà recordar que quan et te'n vas sempre tornes, i això serà suficient perquè es quedi tranquil mentre estàs fora. Això també permet que els nens desenvolupin habilitats d'afrontament i una certa independència.

Estratègies per facilitar les despedides

A continuació es defineixen una sèrie d'estratègies per ajudar els nens i els pares a travessar el difícil moment de separar-se:

  • Escollir el moment adequat. Si és possible, intenta que el teu fill no comenci la guarderia entre els 8 mesos i el primer any d'edat, que és quan és més probable que aparegui l'ansietat de separació per primera vegada. A més intenta no separar-te del teu fill quan aquest pugui estar cansat, amb gana o nerviós. Si és possible, programa el moment de la teva marxa després de les migdiades i els menjars.
  • Practicar. Fes pràctiques amb el teu fill per separar-te'n d'ell i perquè vagi coneixent a poc a poc a les persones i els llocs nous. Si penses deixar-lo sota la vigilància d'un familiar o una altra persona, convida-la abans perquè passeu un temps junts mentre estiguis present. Si el teu fill ha de començar a anar a una nova escola bressol o col·legi, visiteu el lloc junts unes quantes vegades abans de deixar-ho durant tot l'horari complet. Practica deixant-lo amb un cuidador durant curts períodes de temps, perquè pugui acostumar-se a estar separat de tu.
  • Transmet tranquil·litat i sigues coherent. Crea un ritual per anar-te'n, de manera que puguis acomiadar-te d'una manera agradable, amorosa i sense vacil·lacions. Transmet el teu fill serenitat i confiança. Tranquilitza'l i comunicali que tornaràs i explicali quant trigaràs a tornar amb conceptes que pugui entendre (per exemple, després de dinar), perquè encara no pot comprendre la noció del temps. Concedeix tota la teva atenció al acomiadar-te d'ell, i quan diguis que te'n vas, fes-ho, si tornes, només empitjoraràs les coses.
  • Compleix les teves promeses. És important que tornis en el moment en què li has promès fer-ho. Això és essencial, d'aquesta manera, el teu fill desenvoluparà la confiança que pot afrontar aquest temps de separació.

Per molt difícil que et resulti separar-te del teu fill quan aquest plora i crida, és important que confiïs que la persona que el cuidarà podrà fer-se'n càrrec de la situació. Pot ser d'ajuda per a tu i el nen que estableixis una hora a la qual trucar per comprovar que tot va bé, potser entre uns 15 i 20 minuts després d'haver marxat. En aquest temps, la majoria dels nens ja s'hauran calmat i estaran jugant amb altres coses. No cedeixis de seguida ni truquis abans de l'hora programada!

Si encara amb aquestes estratègies, la por persisteix, és el moment de visitar a un professional de la salut mental. Els efectes potencials a llarg termini poden ser molt seriosos per a un nen si no rep ajuda professional. Per exemple, pot tenir problemes escolars i socials, i un cop a l'edat adulta podria patir ansietat i desordre de pànic.

A la consulta, normalment el professional desenvoluparà un pla personalitzat per fer tornar immediatament al nen a l'escola i a altres activitats quotidianes. Els casos de nens majors o d'adolescents que es neguen a anar a l'escola poden ser més greus, i és probable que requereixin un tractament intensiu. El més important és tenir present que la por irracional i el pànic de deixar la casa o els pares es poden tractar amb èxit.

Referència bibliogràfica:

Los niños que se niegan a ir a la escuela. American Academy of Child and Adolescent Psychiatry. [accés el 29 d'agost de 2013]

Comparteix