• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

La lactància materna en nens grans

18/11/2017

Encara que en moltes cultures el fet d’una lactància prolongada és quotidià i habitual, la lactància materna per sobre de l'any d'edat és relativament poc freqüent en els països occidentals. Les mares que decideixen continuar alletant els seus fills sovint es troben amb barreres o rebuig en la societat, entre els professionals sanitaris i fins i tot dins de les seves pròpies famílies.

Recomanacions científiques sobre la lactància materna

Les principals associacions científiques nacionals i internacionals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), UNICEF, l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), l’American Academy of Pediatrics (AAP) i l'American Association of Family Physicians (AAFP) entre altres, recomanen que la lactància materna sigui l'única aportació d'aliment fins als 6 mesos d'edat, per després complementar-la amb altres aliments com a mínim fins als 12-24 mesos, podent-se mantenir  tot el temps que mare i fill ho desitgin. 

La realitat és que no hi ha establert un límit superior per a finalitzar la lactància, tot i que es recomana que a partir dels 6 mesos, a més a més del pit, s’ofereixi als lactants una dieta variada i rica en ferro, no sent necessàries altres fonts de lactis si es realitzen un mínim de 4 preses diàries. 

L’alletament en la història

Al llarg dels segles, i pràcticament a tot el món, la lactància materna ha estat la norma fins als 2-3 anys d'edat. No és fins a començaments del segle XX que, en els països industrialitzats i arran de l'aparició i extensió de l'ús dels succedanis de llet materna i els canvis socials, es generalitza el deslletament prematur dels nadons.

Des del punt de vista evolutiu, la lactància materna és fonamental en el desenvolupament de la nostra espècie. Diversos treballs en paleofisiologia i antropologia estableixen que l'edat del deslletament espontani en l’Homo sapiens passa entre els 2,5 i els 7 anys.

Beneficis d’un alletament prolongat

La llet materna no perd les seves propietats amb el pas del temps. A partir del primer any de lactància, la quantitat de greix en la llet augmenta en comparació amb la dels primers mesos, resultant un aliment complet i nutritiu per a un lactant més gran. Un nen de més d'un any que pren pit obté aproximadament 1/3 de les seves necessitats calòriques i proteiques diàries a través de la llet materna (de vegades més, sobretot durant períodes de malaltia), a més d'una quantitat molt important de vitamines i minerals.

D'altra banda, els nens grans que prenen pit segueixen gaudint dels beneficis immunològics de la llet materna, amb una menor incidència d'infeccions per a la seva edat que els seus coetanis no alletats. Els avantatges de mantenir més temps la lactància materna no només s'observen a curt termini, sinó anys després del deslletament. S'ha constatat una menor incidència de certs tipus de càncer (com la leucèmia infantil), de malalties metabòliques i autoimmunes (com la diabetis tipus 1) i un major desenvolupament intel·lectual. La durada de la lactància materna també està implicada en un millor desenvolupament emocional i psicosocial del nen.

També s'han descrit nombrosos avantatges per a la mare que alleta al reduir-se el risc de diabetis tipus 2, càncer de mama, càncer d'ovari, hipertensió i infart de miocardi.

Riscos d’un alletament prolongat

No s'han constatat riscos físics ni psicològics en nens que prenen pit per sobre dels 2-3 anys d'edat. Tampoc s'ha evidenciat la relació entre lactància materna prolongada i malnutrició en països en desenvolupament.

S'ha de recomanar l'alimentació exclusivament amb llet de la seva pròpia mare fins als 6 mesos. A partir de llavors introduir progressivament nous aliments, sent la llet materna aliment principal fins a l'any. A partir dels 12 mesos han de alimentar-se com un adult (excepte alguns aliments), de manera equilibrada i variada, adaptant les textures a les habilitats del lactant i respectant les arrels culturals de cada família.

D'altra banda, la lactància durant l'embaràs és possible sempre que no hi hagi amenaça d'avortament o part prematur. La lactància en tàndem, és la lactància de 2 o més fills de diferents edats al mateix temps, sent possible sempre que el més petit rebi sempre tant com necessiti.

La pressió del rebuig social

El principal problema de la lactància materna més enllà de l'any d'edat és el rebuig social i professional per prejudicis o desconeixement de l'evidència científica. Alba Padró, assessora d'Alba Lactància Materna, considera que el cos de la dona està hipersexualitzat i que el pit femení no es concep en la seva funció nutritiva. La conseqüència és que la majoria de mares que donen pit als seus fills reben molta pressió, provocant que decideixin fer-ho en secret, evitant lactar fora de casa.

És important que cada família i cada mare prengui decisions informades. Si el seu desig és continuar amb la lactància, el deure dels professionals és donar-los suport en la seva decisió i donar-los eines per superar les dificultats que puguin sorgir.

L'assistència a un grup de suport a la lactància i la relació amb altres mares lactants amb qui compartir experiències, poden ser una estratègia útil per donar suport i enfortir la decisió d'alletar per sobre dels 12-24 mesos.

Comparteix