• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Invaginació intestinal: una causa d'obstrucció intestinal en lactants

13/11/2017

Què és la invaginació intestinal?

Es diu invaginació intestinal a una situació en què una part de l'intestí s'introdueix dins de l'intestí que té a continuació, com si es tractés del dit d'un guant al qual donem la volta.

Aquesta situació produeix dolor, inflamació i dificultat perquè el segment que s'invagina tingui una aportació de sang adequada i obstrucció al pas del contingut de l'intestí.

En la majoria dels casos es produeix en lactants sans, sense cap causa desencadenant. En altres ocasions, en canvi, hi ha algun factor desencadenant, entre els quals podem destacar l'existència d'un diverticle de Meckel, malalties de la coagulació de la sang, algunes vasculitis com la malaltia de Schönlein-Henoch, els limfomes i les leucèmies o les cicatrius o adherències produïdes per una cirurgia abdominal prèvia.

Com es manifesta?

Encara que és possible que es presenti al llarg de la primera infància, la forma més freqüent es produeix en lactants entre els quatre i dotze mesos de vida.

És rara en nounats i, si es presenta en un nen de més d'un any la probabilitat que ocorri per algun factor anatòmic que ho afavoreixi, com els comentats anteriorment, és més gran. Es produeix amb major freqüència en nens que en nenes.

Les manifestacions depenen de les conseqüències abans exposades. En primer lloc, produeix dolor intens d'aparició brusca, el que en un lactant es tradueix en l'inici brusc d'un plor intens acompanyat de pal·lidesa i sudoració.

En la majoria de casos la invaginació es redueix espontàniament i el dolor cedeix, quedant el nen hipotònic, sense forces, com "desplomat". No obstant això, pot tornar a produir-se en els minuts o hores següents, de tal manera que poden repetir-se les crisis de plor i pal·lidesa en forma d'episodis com l'inicial. La inflamació i la falta d'una adequada aportació de sang poden produir el sagnat de l'intestí, que es manifesta per la presència de sang i moc en les deposicions.

Si no es resol de forma espontània la situació pot evolucionar a una obstrucció intestinal, amb distensió de l'abdomen, absència de deposicions i vòmits. 

Com es diagnostica?

La sospita part del relat o l'observació d'un episodi com els descrits, sobretot si es tracta d'un nen menor d'un any. En cas que en el moment de l'exploració per part del pediatre l'intestí encara estigui invaginat, es podrà objectivar que en palpar el seu abdomen hi ha una massa dura i allargada a la part superior dreta del mateix que correspon al segment invaginat de l'intestí.

En aquest cas les proves d'imatge, com l'ecografia abdominal o l'enema amb contrast de bari poden ajudar a confirmar el diagnòstic.

Quin és el seu tractament?

El tractament d'elecció inicial és la reducció mitjançant la introducció d'aire o contrast de bari a l'intestí en forma d'ènema. Un o altre s'introdueix amb una pressió controlada per no produir dany a l'intestí i amb la finalitat d'"empènyer" el segment de l'intestí que s'ha invaginat cap a la seva posició original. Seguint l'analogia del dit del guant, com si empenyéssim de nou el mateix cap a fora per donar-li la volta i tornar-lo a la posició inicial. En cas que no s'aconseguís la reducció d'aquesta forma el tractament indicat és quirúrgic.

Comparteix