• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

La gestió de les emocions en el nen amb una malaltia crònica

14/02/2014

L'educació emocional en nens que pateixen una malaltia crònica és molt important per afrontar el diagnòstic i, sobretot, per saber conviure amb la malaltia i garantir un major equilibri emocional i major benestar possible per al nen.

Tres de cada deu nens del món desenvolupat pateix algun tipus de malaltia crònica, és a dir, un trastorn que els acompanyarà tota la vida, sigui de caràcter lleu o greu. D'alguna manera, influirà en la seva vida diària. Tot i que alguns nens poden trigar a manifestar-ho, l'experiència de conviure amb una malaltia crònica és una cosa que no els deixa indiferents i en menor o major grau els afecta emocionalment.

Pares, familiars, cuidadors i altres persones de l'entorn del nen hauran d'afrontar els reptes de cuidar i tractar la malaltia al nen i alhora oferir eines per a que pugui gestionar les emocions que la malaltia li fa sentir.

El moment del diagnòstic

En el moment del diagnòstic és quan afloren les primeres preguntes relacionades amb la patologia: com de greu és el trastorn, quines mesures implicarà, quines limitacions representa per al nen, etc. Òbviament, el tipus d'emocions que experimentarà el nen dependrà de tots aquests factors.

Davant el diagnòstic d'una malaltia crònica en el nen es recomana:

  • No deixar-se sobrepassar per la situació. Encara que al principi pugui xocar, tingues present que la medicina ha avançat molt en els últims anys i per a moltes malalties, encara que siguin cròniques, hi ha diferents mitjans per a que l'infant tingui un desenvolupament relativament normal. A més, mantenir la calma ajudarà el nen a no angoixar-se.
  • Parlar amb el teu fill obertament sobre el que li passa. Evita que es creïn tabús, i deixa-li que expressi tot el que la malaltia li susciti, ja siguin pors i preocupacions o aspiracions positives. Deixa que ho digui a la seva manera i lliurement, encara que tampoc has de forçar-lo si en certs moments no li ve de gust comentar-ho.
  • Aprendre sobre la malaltia del nen. Com més coneixement tinguis, fins i tot des d'un punt de vista més científic, millor podràs respondre als dubtes i tindràs menys interrogants que t’angoixin. En aquest punt sempre és bo demanar ajuda a un especialista.

Moments posteriors al diagnòstic

A mesura que la família i el nen us aneu acostumant a la nova situació, poc a poc, comprovaràs que va retornant una certa normalitat, alguns nens assumeixen més ràpid les seves complicacions, mentre que d’altres triguen més. En tot cas, no cal forçar-lo, has de permetre que s'adapti al seu ritme.

  • No tinguis por de seguir educant-lo, i de dir-li, quan ho hagis de fer, quines coses estan bé i quines no. Pensa que, malgrat tot, segueix sent un nen en desenvolupament.
  • Reforça els llaços d'unitat de la família. Tot i que cada família té la seva pròpia forma d'assumir els problemes i cal respectar-la, és important aprofitar el moment per estar més junts i escoltar-se més els uns als altres.
  • Demana ajuda professional. Si veus que cal parlar amb el psicòleg per la teva salut emocional no deixis de fer-ho, ja que gestionen cada dia molts casos similars.
  • Tracta d'obtenir el costat positiu de les dificultats. En certes ocasions, les dificultats poden fer que les persones treguin el millor de sí mateixes.

En qualsevol cas, i sigui quina sigui la situació a la qual t'enfrontes, no et preocupis si de vegades observes que sorgeixen diferències o conflictes (ja sigui amb el teu fill o amb altres membres de la família), ja que són naturals. Es tracta que, a poc a poc, vagis assimilant totes les circumstàncies perquè formin un tot comprensible.

Referència bibliogràfica:

This Isn’t the Way I Thought It Would Be: Coping with a Child’s Chronic Illness. Florida Cooperative Extension Service, Institute of Food and Agricultural Sciences, University of Florida. 2009.

 

 

Comparteix