• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Edulcorants amb poques calories. Més saludables que el sucre?

24/11/2016

El sucre un dels components més comuns de la nostra alimentació i també és un dels principals contribuents a nombrosos problemes de salut, incloent l'obesitat i problemes dentals.

Els edulcorants són substàncies que s'utilitzen principalment per reemplaçar el sucre. Considerarem la definició d'edulcorant per a aquest article com un additiu que és incorporat intencionalment a un aliment per a potenciar o donar-li sabor dolç.

Els edulcorants no nutritius

Se sap que els edulcorants no nutritius (NNS) són com a mínim entre 30 i 13.000 vegades més dolces que el sucre natural, també anomenat sacarosa, i és per aquesta raó que es necessiten quantitats mínimes per endolcir un producte. A continuació descrivim els edulcorants més comuns que s'utilitzen a Espanya:

Edulcorants naturals acalòrics (no aporten calories)

  • Estèvia (E960)

    És extret de les fulles de la planta Stevia rebaudiana Bertoni. És estable en sec i més estable que un altre edulcorant en forma líquida. A les quantitats recomanades té un sabor dolç i agradable; en major quantitat pot sentir-se un gust amarg.

  • Taumantina (E957)

    Aquesta substància s'obté d'un arbre d'origen africà (Thaumatococcus) i també artificialment. És reconeguda com la substància natural més dolça del món, ja que és 2.500 vegades més dolça que el sucre de taula. És molt utilitzada per modificar sabors, més que com a edulcorant.

Edulcorants artificials acalòrics (no aporten calories)

  • Aspartam (E951)

    Aquesta substància química és 200 vegades més dolça que el sucre. La seva molècula està composta per un èster metílic de l'àcid aspàrtic i un dipèptid de fenilalanina. És per aquesta raó que s'ha de determinar en l'etiquetatge d'un aliment que s'ha utilitzat aquesta substància per informar a pacients que no puguin consumir aquest aminoàcid. L'any 1994 va ser autoritzat per la Legislació Europea i el 1996 per la FDA (Food and Drugs Adminitration) com a edulcorant d'ús general. És estable en sec i sol degradar-se a temperatures molt altes.

  • Sucralosa (E955)

    Es fabrica a partir de les molècules del sucre. El 85% del que s'ingereix no s'absorbeix i s'elimina a través de la femta; la part que sí que s'absorbeix, s'elimina per l'orina sense cap canvi. És 600 vegades més dolça que el sucre. És molt estable a altes temperatures.

  • Sacarina (E954)

    Aquesta molècula química és una de les més antigues que s'ha utilitzat com a edulcorant. Ha estat investigada durant molts anys a causa de la seva relació amb el càncer en rates, però ha estat desmentida i aprovat el seu ús de manera segura, tant per la FDA com per l'EFSA. El cos l'absorbeix lentament però no es metabolitza i s'elimina a través de l'orina. És entre 300 i 500 vegades més dolça que el sucre. És estable a temperatures altes i en grans quantitats pot prendre un sabor amarg.

  • Neotam (E961)

    S'utilitza com a potenciador del sabor. És fins a 13.000 vegades més dolça que el sucre. És estable a temperatures altes i en sec. És absorbit i metabolitzat per l'organisme i els productes són rebutjats a través de l'orina i la femta.

  • Acesulfame potàssic (E950)

    S'utilitza normalment amb altres edulcorants per intensificar el seu grau de dolçor i disminuir el gust amarg. S'elimina el 95% del que s'ha ingerit a través de l'orina, sense ser modificat per l'organisme. És entre 100 i 200 vegades més dolç que el sucre.

  • Ciclamat (E952)

    És un edulcorant que s'utilitza normalment amb un altre per disminuir el gust amarg que poden produir. És entre 30 i 50 vegades més dolç que el sucre.

  • Advantam (E969)

    És la combinació d'aspartam amb vainillina. És 37.000 vegades més dolç que el sucre. S'utilitza per donar-li major durada al gust dolç o per millorar el gust de succedanis.

La majoria dels aliments que es comercialitzen per a nens estan carregats de sucre, de manera que moltes indústries alimentàries han incorporat els edulcorants no nutritius en ells per promoure els seus productes com a saludables i per a totes les edats.

Perquè un edulcorant pugui ser comercialitzat o utilitzat en els aliments ha d'estar sota la norma i supervisió de l'EFSA (European Food Safety Authority) en la Comunitat Europea o la FDA (Food and Drugs Adminitration) en el cas dels Estats Units i alguns països americans. Aquests organismes asseguren que el consum diari dels edulcorants no nutritius és acceptable en les dosis recomanades. És per això que hi ha la Ingesta Diària Admissible (IDA), que ens indica la quantitat màxima que cada persona pot ingerir en relació al seu pes corporal.

Edulcorant Ingesta diària admissible (IDA)
Estèvia (E960) 4 mil·ligrams (mg) per kilogramo (kg) de pes al dia
Taumatina (E957) 1,03 mg per kg de pes al dia
Aspartam (E951) 40 mg per kg de pes al dia
Sucralosa (E955) 15 mg per kg de pes al dia
Sacarina (E954) 5 mg per kg de pes al dia
Neotam (E961) 2 mg per kg de pes al dia
Acesulfame potàssic (E950) 9 mg per kg de pes al dia
Ciclamat (E952) 7 mg per kg de pes al dia
Advantam (E969) 5 mg per kg de pes al dia

L'ús que es dóna normalment a aquests additius és en reemplaçament del sucre (per a persones afectades de diabetis mellitus), per a tractaments de disminució de pes (obesitat) i per disminuir també riscos de malaltia cardiovascular.

S'han realitzat algunes revisions dels estudis que inclouen els edulcorants no nutritius més comuns i no són concloents en dir que aquestes substàncies són beneficioses en relació al balanç energètic, manteniment o disminució del pes corporal i també en relació a altres factors cardiovasculars. La majoria dels estudis publicats (especialment els finançats per la indústria) i la FDA, avalen la seguretat d'aquests additius, però hi ha una manca d'investigació basada en l'evidència que sigui concloent per fomentar el seu ús d'una manera regular i en tots els grups d'edat.

També hi ha evidència que ha indicat que els edulcorants artificials poden estar associats als mateixos riscos de malalties cardiovasculars que han estat relacionats amb el consum de sucre.

Motius pels quals els edulcorants poden causar dany o alguna alteració:

  1. L'exposició persistent als edulcorants pot alterar la preferència pels aliments dolços a més, el que conduiria a una major ingesta d'aquest tipus d'aliments al llarg de l'edat adulta. Això vol dir que si ingerim una gran quantitat d'edulcorant, estem acostumant el nostre organisme a voler més dolç, ja que els edulcorants artificials ens aporten una dolçor més gran que el sucre.
  2. L'exposició a edulcorants pot interferir en l'aprenentatge entre el sabor dolç i l'aportació calòrica, que podria afectar negativament en la regulació dels processos metabòlics. Com més aliments edulcorats consumim, més acostumem i ensenyem el nostre organisme a tenir sempre present aquest sabor. L'organisme, en percebre el sabor dolç, es prepara per pair "alguna cosa" secretant diferents substàncies per poder obtenir energia. En el cas dels edulcorants no l'obtindrà, però estaran totes les condicions per fer-ho; per tant, finalment es produirà un descontrol en el cos.
  3. Els edulcorants podrien alterar la composició de la flora intestinal, i això podria traduir-se en un desajust metabòlic.
  4. Els edulcorants poden interferir en la nostra percepció del consum de calories. Això es tradueix en què moltes vegades, perquè estem bevent alguna cosa sense sucre, light o zero, ens permetem menjar més d'un altre tipus d'aliment que ens pot aportar més calories.

Si bé la majoria dels estudis que s'han realitzat han estat en animals, se segueix investigant per aclarir com els edulcorants no calòrics interfereixen en el nostre cos. Per tant, pot ser que els aliments o begudes ensucrades artificialment (light, diet o zero) en alguns casos siguin la millor opció per no consumir sucre; però cal deixar clar que això no vol dir que siguin més saludables.

Com que la majoria d'aquests edulcorants són artificials, cal controlar la quantitat perquè no arribin a ser tòxics per a l'organisme; per tant, es recomana l'ús moderat d'edulcorants en adults i adolescents i evitar-lo en nens, sobretot en els més petits.

Referències:

  1. Azad MB, Sharma AK, de Souza RJ, Dolinsky VW, Becker AB, Mandhane PJ, et al. Association Between Artificially Sweetened Beverage Consumption During Pregnancy and Infant Body Mass Index. JAMA Pediatr. 2016 Jul 1;170(7):662. 
  2. Reid AE, Chauhan BF, Rabbani R, Lys J, Copstein L, Mann A, et al. Early Exposure to Nonnutritive Sweeteners and Long-term Metabolic Health: A Systematic Review. Pediatrics. 2016 Mar;137(3):e20153603. 
  3. Pepino MY. Metabolic effects of non-nutritive sweeteners. Physiol Behav. 2015 Dec 1;152, Part B:450–5. 
  4. Fitch C, Keim KS. Position of the Academy of Nutrition and Dietetics: Use of Nutritive and Nonnutritive Sweeteners. J Acad Nutr Diet. 2012 May;112(5):739–58.
  5. Gil-Campos M, San José González MA, Díaz Martín JJ. Uso de azúcares y edulcorantes en la alimentación del niño. Recomendaciones del Comité de Nutrición de la Asociación Española de Pediatría. An. Pediatría. 2015 Nov 1;83(5):353.e1–353.e7. 

Comparteix