Skip to main content
Durant l'embaràs, quin tipus de peix es pot menjar i quin no per evitar la injesta de mercuri?

Durant l'embaràs, quin tipus de peix es pot menjar i quin no per evitar la injesta de mercuri?

Durant l'embaràs, quin tipus de peix es pot menjar i quin no per evitar la injesta de mercuri?

Els humans s’exposen al mercuri mitjançant la dieta, amb el consum de peix. S'ha demostrat que el mercuri travessa la barrera placentària per arribar al fetus, provocant efectes adversos en el creixement fetal i en el desenvolupament cerebral.

El mercuri és un metall que en grans quantitats pot causar problemes en el cervell, pel que fa al desenvolupament dels nadons i els nens, i problemes en l'aprenentatge. Per aquesta raó, s'aconsella a dones embarassades, lactants i nens que consumeixin peix amb pocs nivells de mercuri.

El Departament de Salut i Salut Mental de la Ciutat de Nova York ha publicat una completa guia titulada "Menja peix, Tria sàviament – Protegeix-te del mercuri" en què recomana a dones que estiguin embarassades, dones que donen el pit i també als nens quin tipus de peixos són els més aconsellables per ingerir i quins s’han d’evitar en base a les seves concentracions de mercuri.

El peix és ric en proteïnes i nutrients i baix en calories, tot i que, de vegades, pot contenir mercuri. La majoria de les persones poden menjar peix sense preocupar-se pel mercuri, però les dones embarassades o que estiguin alletant i els nens haurien de controlar quin tipus de peix poden menjar i quin és millor evitar.

Durant l'embaràs, el mercuri pot passar de la mare al nadó. En quantitats més petites pot també passar a la llet materna. El mercuri pot afectar el cervell en desenvolupament i causar problemes d'aprenentatge en els nens. La majoria dels nadons de mares que mengen peix durant l'embaràs neixen sans i es desenvolupen saludablement però com menys s’exposi un nen al mercuri millor.

La majoria de peixos contenen una mica de mercuri, però alguns contenen altes quantitats. Els peixos més grans i aquells que s'alimenten d'altres peixos solen tenir més mercuri. El consum de mercuri per les persones dependrà, doncs, del tipus de peix que mengin i amb quina regularitat en consumeixen.

A continuació us oferim una llista dels peixos aptes per menjar i quins cal evitar segons el seu contingut en mercuri:

Contingut molt baix en mercuri:

  • Anxoves
  • Cloïsses
  • Llangostes de riu
  • Lluç
  • Arengada
  • Ostres
  • Eglefí
  • Salmó
  • Sardines
  • Gambetes
  • Llucet

Contingut baix en mercuri:

  • Peix blanc
  • Palometa
  • Bacallà
  • Cranc
  • Reig
  • Verat de l'Atlàntic
  • Musclos
  • Perca
  • Vieires
  • Llenguado
  • Calamars
  • Truita d'aigua dolça
  • Tonyina (en llauna tipus clar)

Contingut alt en mercuri:

  • Llobarro
  • Tallahams
  • Anguila
  • Llagosta
  • Rap
  • Truita de mar
  • Bacallà negre
  • Raya
  • Pagre
  • Tonyina en llauna de tipus bacora o blanc

Contingut massa alt en mercuri:

  • Mero
  • Verat
  • Agulla
  • Tauró
  • Peix espasa
  • Tonyina (fresca, filets, sushi)

Com a conclusió, s’ha d’evitar el consum de peixos grans durant l’embaràs, la lactància i la infantesa fins als cinc anys com, per exemple el peix espasa, el tauró, la tonyina vermella i el lluç de riu. Aquests peixos poden acumular nivells molt alts de contaminants persistents com el mercuri. 

No obstant això, el peix és ric en àcids grassos Omega-3 i altres substàncies molt beneficioses per a la mare i el nadó. Per tant, el Comité de Lactància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria recomana el consum de peixos més petits, que solen acumular menys quantitat de tòxics, com la sardina, l’orada o el seitó.

Accés a la font de consulta:

Contaminants químics ambientals presents en els aliments. Guia de recomanació a dones embarassades i lactants. Associació Observatori de l’Alimentació.  [Data de consulta: 03/01/2020]

Coma pescado, elija sabiamente - Protéjase del mercurio. Departament de Salut i Salut Mental de la Ciutat de Nova York. 2011 [ Data de consulta: 03/01/2020].

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  21/11/2011 Última modificació:  16/08/2023