• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Depressió en nens: informació per a pares i familiars

10/04/2017

La depressió ja ha deixat de ser una malaltia només d’adults. Actualment cada vegada hi ha més nens diagnosticats amb trastorns depressius. A quins signes i símptomes hem d’estar alerta els pares per actuar precoçment?

Els nens poden comunicar o mostrar sentiments d’infelicitat, tristesa, desànim, irritabilitat, etc, però la majoria es recuperarà ràpidament d’aquests estats d’ànims. No obstant, un petit percentatge d’ells cursarà amb símptomes depressius durant la seva infància i/o adolescència. La depressió, una alteració greu de l’estat d’ànim, qualitativament diferent a la tristesa i que requereix tractament específic és una part comú i universal de la condició humana.

Ja en el primer Quadern FAROS, “Els problemes de salut infantil. Tendències als països desenvolupats” mostràvem que el 5% dels nens i el 8% dels adolescents presentaven depressió. Una patologia que, a la vegada, sembla estar accelerant el seu ascens com a causa d’ingrés. De fet, en el mateix informe es recull que en els nens de 10 a 14 anys, la depressió és la 43ª causa d’ingrés hospitalari. En el tercer Quadern FAROS, “Trastorns del comportament en la infància i l’adolescència: Què està passant?” s’especifica que en nens diagnsoticats amb trastorns de conducta les taxes de depressió poden situar-se entre el 15 i el 31%.

La depressió en nens pot ser severa i de llarga duració i pot interferir en tots els aspectes de la seva vida diària, des del rendiment escolar fins a les seves relacions amb amics i familiars.

Causes de la depressió infantil

S’han suggerit vàries causes per a la depressió infantil:

  1. Causes biològiques: factors hereditaris, bioquímics, hormonals i neuronals.
  2. Causa estacional: es pensa que la quantitat de llum associada amb els canvis de les estacions afecta a l’estat d’ànim d’alguns nens, el què es coneix com trastorn afectiu emocional.
  3. Causes psicològiques: pèrdua d’éssers estimats, males relacions entre pares i fills, problemes d’autoestima, etc.
  4. Causes de l’entorn: la pressió a la que els nens estan sotmesos, l’estrès, la tensió, etc.

Diagnòstic de la depressió infantil

El començament de la depressió pot ser sobtat o gradual i diagnosticar la malaltia pot ser difícil degut a que pot estar present al mateix temps que altres trastorns, com l’ansietat o el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat.

Tot i que un nen pot presentar un o més símptomes de depressió, generalment es considera un trastorn depressiu si s’observen 4 o més símptomes per un llarg període de temps.

Símptomes de depressió infantil

Els símptomes de depressió varien segons la personalitat del nen i etapa de desenvolupament en la que es troba.

Tingues present que molts dels símptomes descrits són característiques d’altres tipus de problemes o trastorns. Si alguns d’aquests símptomes estan presents o tens dubtes, consulta al professional.

  • Estat d’ànim irritable o depressiu
  • Pèrdua d’interès o plaer
  • Aïllament social
  • Agitació
  • Problemes de conducta/disciplina
  • Autoestima baixa
  • Sentiments de que no val res
  • Sentiments de desesperació
  • Dificultat al concentrar-se
  • Plor freqüent
  • Queixes físiques
  • Pujada o baixada de pes
  • Creixement i pes no apropiats
  • Canvi en costums alimentaris
  • Trastorns del son
  • Cansament
  • Conducta dirigida a ferir-se a sí mateix
  • Parlar sobre el suïcidi o intentar-ho
Cap d'aquests símptomes, aïllats o en grup, són solament de depressió.
 
A la llista següent es presenten alguns problemes (no tots) que poden ser difícils de diferenciar de la depressió perquè tenen símptomes en comú.

En tot cas, un professional de la salut mental serà capaç de descartar aquestes i altres causes. 

A continucació es detalla la condició i els símptomes bàsics que la depressió comparteix amb altres trastorns: 

  • Ansietat: agitació, símptomes físics 
  • Trastorns de la conducta: problemes de conducta o disciplina ("comportament per cridar l'atenció") 
  • Trastorn per dèficit d'atenció: dificultat de concentració, rendiment acadèmic baix, autoestima baixa 
  • Problemes / trastorns d'aprenentatge: rendiment acadèmic baix, dificultat per concentrar-se, autoestima baixa 
  • Fòbia a l'escola: queixes de molèsties físiques, agitació, rendiment acadèmic baix 
  • Manca de destreses socials: aïllament social, mala conducta, problemes de disciplina 
  • Malalties físiques: queixes de molèsties físiques, canvi en la gana, cansament 
  • Trastorns en hàbits alimentaris: pujada o baixada de pes corporal, manca de guany de pes / creixement adequat, canvis en la gana, autoestima baixa

Tractament de la depressió en nens

Donada l’existència de diferents tipus i causes de depressió, es poden necessitar diferents tractaments. Per una banda , els sentiments de fracàs i irritabilitat causats per obtenir una mala nota a l’escola per exemple, poden ser una simple senyal de la necessitat de millorar els hàbits d’estudi i de prestar més atenció a l’escola.

Per altra banda, quan les senyals i els símptomes de depressió són persistents i més severs, s’ha de buscar l’ajuda d’un professional (generalment un psicòleg o un psiquiatra).

Els tractaments més utilitzats són:

  • Medicaments antidepressius i ansiolítics
  • Tractaments psicològics que inclouen teràpies conductuals i teràpies cognitivas conductuals
  • Programes que combinen medicaments i psicoteràpia

Com pots ajudar a un nens amb símptomes de depressió?

La següent llista de suggeriments pot ajudar als pares amb els símptomes més comuns de la depressió en nens:

  1. Autoestima baixa i tendència a criticar-se a sí mateix: elogia al nen freqüentment amb sinceritat; accentua allò positiu, d’una manera comprensiva, posa en dubte les crítiques del nen cap a sí mateix i assenyala-li els seus pensaments negatius quan tinguin lloc.
  2. Culpabilitat: ajuda al nen a diferenciar entre els esdeveniments que ell pot controlar i els que estan fora del seu abast: ajuda’l a que comenci a parlar positivament de sí mateix.
  3. Estabilitat familiar: mantingues una rutina i disminueix els canvis en assumptes familiars; comenta-li sobre els canvis amb anticipació per reduir les preocupacions.
  4. Desesperació i impotència: demana al nen que escrigui o parli dels seus sentiments i que anoti els seus pensaments plaents de 3 a 4 vegades al dia, per a que aquests vagin augmentant en un període de 4 a 6 setmanes.
  5. Pèrdua d’interès i tristesa: prepara una activitat interessant al dia; planifica esdeveniments especials; comenta temes agradables.
  6. Gana i problemes de pes: no l’obliguis a menjar; prepara els seus plats preferits; afavoreix que l’hora de menjar sigui agradable.
  7. Dificultats per dormir: mantingues un horari constant per dormir; participa juntament amb ell en activitats relaxants com llegir o escoltar música suau; acaba el dia amb una nota positiva.
  8. Agitació i inquietud: canvia les activitats que causen agitació; ensenya-li al nen tècniques de relaxació; un massatge pot ajudar; estimula l’exercici i la recreació.
  9. Temors excessius: redueix les situacions que causen ansietat i incertesa; recolza’l i tranquil•litza’l; la planificació pot reduir la incertesa.  
  10. Comportament agressiu i ira: rebutja la conducta destructiva d’una manera amable però amb fermesa; dóna validesa a les seves emocions i estimula al nen a expressar els seus sentiments d’ira apropiadament; no reaccionis amb ira; sigues consistent en les seves respostes a la conducta inadequada.
  11. Dificultat per pensar i per concentrar-se: anima al nen a participar en jocs, activitats, xerrades familiars; treballa amb els mestres i els psicòlegs escolars per promoure l’aprenentatge.
  12. Pensaments suïcides: estigues alerta a les senyals de suïcidi; busca ajuda professional immediatament.
  13. Si la depressió persisteix: consulta amb un metge per a que realitzi un examen; demana ser derivat o referit al psicòleg escolar, al psicòleg clínic o a un psiquiatra.

Referencia bibliográfica:

Saklofske, D.H.Depresión en los niños. National Association of School Psychologists. 2001.

Comparteix