Depressió en nens: informació per a pares i familiars
Els nens poden comunicar o mostrar sentiments d'infelicitat, tristesa, desànim, irritabilitat, però la majoria d'ells seran reactius a un succés extern, serviran per adaptar-se a les diferents situacions a les quals s'enfronta i el nen es recuperarà progressivament d'aquests estats d'ànim. No obstant això, un petit percentatge d'ells cursarà amb símptomes depressius durant la seva infància i/o adolescència.
És important diferenciar la depressió de la tristesa. La tristesa és una emoció universal de la condició humana i té una funció adaptativa, mentre que la depressió és una alteració greu de l'estat d'ànim, qualitativament diferent de la tristesa i que requereix tractament específic.
Investigacions recents mostren que un 2% dels nens i un 4-8% dels adolescents presenten depressió. La depressió és una patologia que, al seu torn, sembla estar accelerant el seu ascens com a causa d'ingrés hospitalari. D'altra banda, en el tercer Informe FAROS "Trastorns del comportament en la infància i l’adolescència: Què està passant?" s'especifica que en nens diagnosticats amb trastorns de conducta, les taxes de depressió poden situar-se entre el 15% i el 31% .
La depressió en nens pot ser severa i de llarga durada i pot interferir en tots els aspectes de la seva vida diària, des del rendiment escolar fins a les seves relacions amb amics i familiars.
Símptomes de depressió en infants
Els símptomes de depressió varien segons la personalitat de l'infant i l'etapa de desenvolupament en què es troba.
Els símptomes principals són:
Estat d'ànim irritable o trist. Els nens solen estar més irritables o malhumorats que tristos o abatuts.
Pèrdua d'interès o de plaer. Dediquen menys temps a hobbies o activitats que anteriorment els produïen plaer. Els pares solen notar major aïllament social o abandonaments de hobbies que abans gaudien.
Altres símtpomes habituals són els segünets:
Canvis en la gana, amb repercussió en el pes (pèrdua, guany o un estancament)
Canvis en el son (dificultats per dormir o son excessiva)
Canvis psicomotors (dificultat per estar quiet i moure's contínuament, o marcat alentiment en les respostes i moviments)
Pensaments d'inutilitat o culpa
Fatiga, pèrdua d'energia
Dificultats per concentrar-se (per exemple, es pot observar una baixada brusca de l'rendiment acadèmic, que es distreu constantment o queixes de memòria)
Tingues present que molts dels símptomes descrits també són característics d'altres tipus de dificultats o trastorns; no són exclusius de la depressió. Poden aparèixer en altres trastorns psicològics, com:
Trastorn d'ansietat: nerviosisme, inquietud psicomotriu, queixes somàtiques, dificultat per dormir.
Trastorns de conducta: problemes de conducta o disciplina.
Cap d'aquests símptomes, aïllats o en grup, són només de depressió. Si alguns d'aquests símptomes estan presents o tens dubtes, consulta al professional. En cas de ser necessari, un professional de la salut mental (psicòleg clínic o psiquiatre) serà capaç de descartar aquestes i altres causes.
Factors de risc de la depressió infantil
Temperamentals: determinats trets de temperament i personalitat augmenten el risc de desenvolupar una depressió major
Ambientals: com esdeveniments adversos en la infància, especialment quan són múltiples i de diferents tipus.
Genètics i fisiològics: els nens els progenitors dels quals tenen un trastorn depressiu tenen de dues a quatre vegades més risc.
Comorbiditat: tenir un altre trastorn psicològic augmenta el risc de desenvolupar una depressió o de dificultar-ne la seva millora. Tenir una malaltia mèdica crònica o incapacitant també augmenta el risc d'episodis depressius.
Diagnòstic de la depressió en nens
El començament de la depressió pot ser sobtat o gradual. Diagnosticar-la pot ser difícil a causa de que pot presentar símptomes típics d'altres trastorns, com l'ansietat o el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat.
Tot i que un nen pot presentar un o més símptomes de depressió, generalment es considera un trastorn depressiu més gran si s'observen cinc o més dels símptomes descrits per un determinat mínim de dues setmanes durant la major part del dia i aquests causen una interferència significativa en el dia a dia.
Tractament de la depressió en nens
Quan els símptomes no són propis d'una depressió, sinó que són emocions reactives a esdeveniments vitals, habitualment no precisen d'un tractament especialitzat. Els progenitors poden ensenyar als nens a identificar, entendre i gestionar aquestes emocions. Per exemple, els sentiments de fracàs i irritabilitat causats per obtenir una mala nota a l'escola poden ser un senyal de la necessitat de millorar els hàbits d'estudi i de prestar més atenció a l'escola. D'altra banda, també seran una oportunitat perquè els nens aprenguin a tolerar la frustració.
D'altra banda, quan els símptomes de depressió són persistents i més severs s'ha de buscar l'ajuda d'un professional (generalment un psicòleg clínic o un psiquiatre, encara que inicialment es pot consultar al pediatre referent).
Els tractaments més utilitzats són:
Tractaments psicològics, com la teràpia cognitiva-conductual, la teràpia interpersonal o la teràpia familiar.
Tractaments farmacològics.
Tractaments combinats (fàrmacs i psicoteràpia).
Com pots ajudar a un nen amb símptomes de depressió?
La següent llista de suggeriments pot ajudar els pares amb els símptomes més comuns de la depressió en nens:
Autoestima baixa i tendència a criticar-se a si mateix: elogia el nen freqüentment amb sinceritat, reforçant conductes concretes; accentua alò positiu, d'una manera comprensiva. Posa en dubte les crítiques de l'infant cap a si mateix i assenyala-li els seus pensaments negatius quan passin, ajuda'l també a integrar i acceptar els seus propis errors i imperfeccions dins del seu autoconcepte.
Culpabilitat: ajuda a l'infant a distingir entre els esdeveniments que ell pot controlar i els que estan fora del seu abast: ajuda'l a que comenci a parlar positivament de si mateix.
Estabilitat familiar: mantingues una rutina i disminueix els canvis en assumptes familiars; Compartiex amb el nen els canvis amb anticipació per reduir-li les preocupacions.
Desesperació i impotència: demana a l'infant que escrigui o parli dels seus sentiments i que anoti els seus pensaments plaents de tres a quatre vegades al dia, perquè aquests vagin augmentant en un període de quatre a sis setmanes.
Pèrdua d'interès i tristesa: prepara una activitat interessant al dia; planifica esdeveniments especials; comenta temes agradables.
Gana i problemes de pes: no l'obliguis a menjar; prepara els seus àpats preferits; afavoreix que l'hora de menjar sigui plaent.
Dificultats per dormir: mantingues un horari constant per dormir; participa juntament amb ell en activitats relaxants com llegir o escoltar música suau; acaba el dia amb una nota positiva.
Agitació i inquietud: canvia les activitats que li causen agitació; ensenya-li tècniques de respiració i relaxació; un massatge pot ajudar; estimula l'exercici i la recreació.
Temors excessius: redueix les situacions que li puguin causar ansietat i incertesa; recolza'l i tranquilitza'l; acompanya'l a afrontar situacions que li causen por de forma desproporcionada; la planificació pot reduir-li la incertesa.
Comportament agressiu i ira: rebutja la conducta destructiva d'una manera amable però ferma; dona validesa a les seves emocions i estimula el nen a expressar els seus sentiments d'ira apropiadament; no reaccions amb ira; sigues consistent en les seves respostes a la conducta inadequada.
Dificultat per pensar i per concentrar-se: anima el nen a participar en jocs i activitats; treballa amb els mestres i els psicòlegs escolars per promoure l'aprenentatge; adapta l'entorn per facilitar-li la concentració.
Pensaments suïcides: estigues alerta als senyals de suïcidi; busca ajuda professional immediatament.
Si la depressió persisteix: consulta amb el pediatre perquè valori fer una derivació al psicòleg clínic o al psiquiatre.
Recorda, davant de qualsevol signe d'alarma o dubte, consulta amb l'especialista.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Si acabes de donar a llum, és possible que els canvis en la teva rutina, cos i entorn arribin a causar-te cansament, aclaparament i fins i tot malenconia i contínues ganes de plorar. Identificar aquests sentiments i emocions és important per reaccionar a temps i evitar una possible depressió postpart.
Conèixer quines són les etapes per les que passen els teus fills durant el desenvolupament psicològic cap a l'edat adulta pot resultar de gran ajuda per educar-los.
En aquest article ens centrem en la noia adolescent que practica esport i es proposen un seguit de consells per a que la pràctica esportiva sigui el més beneficiosa possible.
El diagnòstic i el tractament precoç de la síndrome ovària poliquística són fonamentals, perquè aquesta afecció exposa a les afectades al risc de desenvolupar problemes a llarg termini. Amb un tractament adequat i un bon suport emocional, les afectades poden portar vides sanes i plenes.