• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Les conseqüències de sobreprotegir els fills

12/01/2015

La hiperpaternitat és un model de criança que es basa en la incansable supervisió dels pares sobre els fills. Intentar protegir-los massa o aplanar-los sempre el camí pot tenir conseqüències negatives. Saps per què sobreprotegir-los és desprotegir-los?

Molts pares sobreprotegeixen els seus fills, és a dir, intenten que ningú els critiqui, qüestioni, estan pendents de tot allò que volen i lluiten fins al final per tal que ho tinguin. Encara que l’instint de protecció paternal no és negatiu, l’anomenada hiperpaternitat, el model de criança basat en la incansable supervisió dels pares sobre els fills, sí que pot ser-ho.

De fet, sembla que la sobreprotecció faci un favor als nens, però els pot provocar grans dificultats i influir negativament en la seva educació, tot coartant els ensenyaments que permet un estil paternalista més reflexiu, flexible i que condueixi cap a la coresponsabilitat.

Segons Eva Millet, periodista free-lance interessada en temes d'educació i estils de vida, existen tres models diferents de pares hiperprotectors: 

  1. Pares “helicòpter”: sobrevolen sense parar les vides dels seus fills, sempre pendents d’allò que desitgen o necessiten. 
  2. Pares “piconadora”: aplanen el camí dels fills perquè no hi trobin cap obstacle. 
  3. Pares “guardaespatlles”: susceptibles a qualsevol crítica sobre els seus fills.

El model de la hiperpaternitat va néixer als Estats Units, però ha arribat a Europa. Dels primers símptomes d’aquesta importació se n’han adonat els professors de les escoles, que han notat cada cop més influència dels progenitors. Un exemple d’aquesta són les associacions de pares, ja que malgrat la seva tasca positiva, de vegades es converteixen en entitats en què els progenitors fan el que volen i poden arribar a provocar males dinàmiques per pràctiques com, per exemple, afavorir els gustos dels seus fills.

Conseqüències dels pares hiperprotectors en els niños 

La hiperpaternitat pot arribar a ser contraproduent i traduir-se en dificultats en la infància i també en el futur dels nens. En general, els fills sobreprotegits poden:

  1. Convertir-se en nens tirans: un suport patern excessiu unit a la manca de límits –pensen que poden fer el que vulguin perquè no els passarà res en tenir els pares darrere- fa que les persones creguin que tenen molts drets i cap obligació. 
  2. Tenir més pors: tanta protecció fa que no facin front a les seves pors i que aquestes siguin més grans. 
  3. Mancar-los autonomia: perquè la por fa que el nen no pugui ser un mateix, fet que pot derivar-se en problemes més greus com la manca d’identitat o el fet de no tolerar la frustració.  
Sobreprotegir és doncs, finalment, desprotegir els nens. La clau no es troba en amagar-los i apartar-los dels problemes i dificultats que poden trobar-se a la vida. Es tracta, en canvi, d’ensenyar-los-hi, que se n’adonin de les seves equivocacions i sí, que de vegades ensopeguin. El teu paper com a pare no és impedir que ho facin sinó ajudar-los a aixecar-se i assegurar-te que aprenen a fer-ho. 

10 consells per educar als teus fills sense sobreprotegir-los 

  1. Deixa que facin front a dificultats: han d’adaptar-se a un entorn que canvia constantment i així, desenvolupar les seves habilitats. 
  2. No estiguis permanentment angoixant-los: i fent-los-hi preguntes sobre com estan o a on van a totes hores. 
  3. Afavoreix que pensin per ells mateixos: deixa que emprenguin iniciatives, demana’ls l’opinió en diversos temes i tingues-la en compte. A més, quan s’equivoquin en alguna cosa, no els corregeixis amb crítiques, sinó amb la descripció de la decisió que han pres i l’explicació de per què no ha estat adequada. 
  4. Assegura’t que realitzen activitats amb altres nens: sense la presència constant d’adults.
  5. No els donis tot allò que demanen i no t’anticipis a les seves necessitats: ensenya’ls el valor de l’esforç.
  6. Has d’estar al seu costat per donar-los suport: no per solucionar-los tots els seus problemes. 
  7. Deixa’ls amb els seus avis i tiets en algunes ocasions: perquè es vagin independitzant dels seus pares.
  8. Tracta’ls d’acord a la seva edat. 
  9. Cuida les teves paraules: poden amagar una actitud massa proteccionista. Contesta els seus dubtes amb més preguntes. 
  10. Evita donar-los ordres: i estar contínuament recordant-los allò que han de fer. És millor que els ho descriguis.
 
D’aquesta manera, els teus fills aprendran i creixeran com a persones, seran forts per prendre les seves pròpies decisions, seran valents i no tindran tanta por al fracàs.  

Accés als documents originals: 

Padres hiperprotectores, hijos sin autonomía. La Vanguardia. [Data de consulta: 16/12/2014]

Comparteix